La migranya és una de les malalties més prevalents i incapacitants del món. De fet, la OMS la considera com la principal causa de discapacitat entre els 15 i els 49 anys, i la segona causa pel que fa a activitats en la vida diària de les persones. Qui en té de forma crònica la pateix, com a mínim, 15 o més dies al mes durant un mínim de 3 mesos, quelcom que incapacita molt més que qui la té de forma episòdica.
Malgrat que la fisiopatologia de la migranya encara no està plenament compresa, se sap que en la seva generació estan implicats diferents estructures cerebrals. Entre elles, un dels nuclis del tronc encefàlic que s´anomena substància gris periaqüeductal. Aquesta està formada per un conjunt de neurones que, quan no estan alterades, permeten la modulació del dolor i altres estímuls sensorials.
D’altra banda, el diagnòstic precís de la migranya, especialment en la crònica, pot ser dificultosa, ja que els pacients poden patir un mal de cap inespecífic que pot conduir a errar en el diagnòstic. Per això, trobar biomarcadors de migranya ajudaria no només a millorar en el coneixement de la malaltia, sinó que també podria ajudar a establir el diagnòstic i a predir la seva progressió i resposta a una teràpia.
L’estudi, realitzat a la Unitat de Cefalees del Germans Trias durant dos anys, va incloure més d’un centenar de persones a qui se les va practicar aquesta ecografia, més de la meitat amb migranya crònica i episòdica. Del total, i en comparació amb els individus sans i amb migranya episòdica, els que la patien de forma crònica presentaven diferències ecogràfiques de la substància gris periaqüeductal.
