07/10/2012 – El Badalona va enfonsar-se ahir una mica més, perdent a casa contra L'Hospitalet per 0-2. L'equip, apàtic i sense idees, no va ser rival pels de Miguel Álvarez
En una hora inusualment intempestiva, amb dos focus de llum que amb prou feines aconseguien il·luminar el Camp del Centenari, el Badalona va continuar la seva gradual apagada. Al principi podia semblar que la mitja llum era pròpia d'una vetllada en què l'enamorat mira de reconquistar a la desencisada. Ella, l'afició, acudia al Centenari esperançada de que ell, el Badalona, li donés arguments per que continués confiant en l'estabilitat de la relació. Però en canvi, després de noranta minuts d'infructuosos intents, la relació va acabar encara més maltreta de com havia començat. La ruptura sembla imminent. Alguns tímids xiulets d'un sector de l'afició cap al final del partit en són la millor evidència.
Entre tantes ombres, el Badalona va trobar a faltar al seu far. Albert Càmara va fer una petita revolució en l'onze. No tant en els noms com en el sistema. Per primer vegada va desistir de col·locar tres migcampistes i va arriscar-se a ajuntar a dos davanters purs, com Gabri i Joan Grasa. El sacrificat va ser Joaquin. Sense ell en el camp l'equip no sabia per on començar a atacar. Ningú es veia amb voluntat de prendre la llanterna per dirigir les accions de l'equip. Aquesta tasca la fa de meravella Joaquin, que sap ordenar als seus companys a través de les passades i les combinacions, que aconsegueix generar perill escollint sempre la millor de les opcions, assumint els riscos justos i encertant pràcticament sempre. En primera instància, podia semblar que el plantejament era ofensiu. Però ràpidament va demostrar-se que el Badalona estava en inferioritat al centre del camp i la batalla de la majoria de partits, i el signe de la victòria, es decideix justament en aquesta zona. El propòsit aparent d'aquesta variant tàctica semblava saltar-se la creació del joc, evitar l'abús de passades en la producció de les jugades i ser per tant molt més directes. Però l'excés de distància entre els dos mig centres i els dos puntes va obligar a que les bandes multipliquessin el seu protagonisme. Sergio Cortés, Ferrón i Robert van ser els únics generadors de perill.
A tot això cal sumar el ràpid gol encaixat pel Badalona. En el minut tres de partit, L'Hospi va treure ràpidament una falta des de camp propi buscant a Bakari a l'esquena de la defensa. El bon davanter de L'Hospitalet, fent gal·la de la seva velocitat i d'una gran conducció de la pilota en carrera, va plantar-se davant Marcos i va esperar a que el porter es tirés per col·lar-li el xut on no podia arribar. Amb el 0-1 a favor, els de Miguel Álvarez van plantejar el partit sabent-se molt a prop de la victòria. Ordenats en tot moment, amb ajudes constants, sense donar cap mena de facilitat i buscant el perill a la contra. El Badalona se sentia incapaç de respondre. No esperava estar per sota en el marcador tant d'hora. Se'l notava dispers, desprovist d'idees i pressionat per l'exigència d'aconseguir un resultat positiu. Al quart d'hora de partit, semblava que l'equip començava a desentumir-se, que finalment despertava de la letargia en què s'havia sumit després del gol rebut. L'equip tenia més la pilota. Però era un domini fictici, molt superficial, sense cap mena de profunditat i exempt de perill. En canvi, L'Hospi creava ocasions del no res. Havia decidit ser directe en atac i molt precís en les passades. Al 45', Marcos, amb una aturada fantàstica, va salvar el 0-2.
La segona meitat va iniciar-se de manera pràcticament calcada a la primera. Al 6', una pilotada llarga de L'Hospi va sobrepassar a la defensa badalonina, va caure en els peus de Sergio Cirio i va acabar en el 0-2. Remuntar, ara sí, ja semblava un impossible. Un xut molt potent de Pelegrí al 56' va animar a la graderia tendrament. Càmara va moure fitxes. Van entrar Juanma i Manolo Bueno i van marxar Cortés i Joan Grasa. El cos tècnic pretenia més intensitat. Però els canvis van tenir poca incidència. Tampoc va canviar el signe del partit amb l'entrada de Joaquin per Javi Moreno, en el minut 65. Una decisió massa tardana. El Badalona va assumir riscos i va situar a Xavi Muñoz com a únic mig centre, a Joaquin com a mitja punta i a Bueno i Gabri en atac. Aquest últim va tenir al 68' una ocasió prou clara, però ben parada pel porter rival Craviotto. Ferrón començava a desesperar-se. Ell va ser el millor del partit, incasable en tot moment, fent gal·la d'una gran intensitat. Però la imatge del capità jurant en arameu, blasfemant sense parar en mig del partit quan ja s'apropava el final, era la representació perfecta de la desesperació badalonina. Ferrón sabia que la derrota era molt negativa. Però sobretot, era conscient de quant havien merescut perdre.
FITXA TÈCNICA
CF Badalona: Marcos; Ferrón, Pelegrí, Gallardo, Bermudo; Xavi Muñoz, Javi Moreno (Joaquin 65'), Cortés (Juanma 59'), Robert; Grasa (Bueno 59'), Gabri
L'Hospitalet: Craviotto; Hammouch, Viale, Valentín, Moyano, Pedraza, Gómez, Corominas (Moussa 79'), Sergio Cirio (Ángel 79'), Osado (Manga 71'), Bakari
Àrbitre: Gil Coscolla (col·legi valencià). Grogues: Pelegrí, Gallardo, Javi Moreno, Bueno, Juanma (Badalona); Moyano, Viale, Hammouch (L'Hospitalet)
Gols: 0-1, Bakari (minut 3); 0-2, Sergio Cirio (minut 51)
