Jordi Rico va patir un desnonament i va acabar vivint al carrer
En psicologia, la resiliència és la capacitat que té una persona per superar circumstàncies traumàtiques. Jordi Rico ho ha estat molt de resilient. Aquest badaloní ho va perdre tot després de patir un desnonament i quedar-se sense llar. Va acabar al carrer, on hi va romandre durant 270 dies eterns. Va caure malalt, va ingressar a l’hospital i va suportar condicions realment dures, com el fred, no poder menjar ni veure, anar descalç i no saber a qui recórrer per demanar ajuda. L’editorial Azur recull el seu testimoni en el llibre ‘Yo soy un resiliente’, escrit pel mateix Jordi Rico i publicat fa escassos mesos.
Demanar ajuda
Rico no va poder aturar el desnonament de la seva llar, tot i presentar els papers d’un contracte de treball. En aquell moment, l’autor no coneixia ni la PAH ni cap entitat social. Ja vivint al carrer, segons ell mateix explica, va pensar que aquella situació duraria poc temps; que algú el trucaria per treballar. Però el telèfon va deixar de sonar. Gràcies al suport d’un dels vigilants de l’hospital, Jordi Rico va entrar en contacte amb els serveis socials de l’Ajuntament de Badalona i amb Càritas. Allà el van derivar als menjadors socials i li van fer el seguiment per tal que pogués deixar de viure al carrer.
4 anys escrivint
Rico viu ara a Bagà, a la comarca del Berguedà, i està escrivint el seu segon llibre. El primer, ‘Yo soy un resiliente’, el va començar fa quatre anys, mentre estava ingressat a l’hospital a Badalona. “Demanar ajuda és fonamental per sortir d’aquesta situació”, recalca. En Jordi també defensa que el sistema d’albergs no és el millor per reinsertar les persones sense sostre. Ell defensa que la clau és dotar els usuaris dels albergs d’un grau d’independència i sensació de llibertat. Els pisos compartits i supervisats, segons ell, són la millor opció, ja que les persones poden començar a fer activitats diàries per elles mateixes, com són cuinar, netejar la llar, posar una rentadora, etc.