Tal com avançava aquest diari respecte en el seu reportatge sobre la Covid persistent, l’assaig clínic que estudiava la plasmafèresi per a tractar la covid persistent conclou que aquesta tècnica no és eficaç. Actualment, està en marxa l’estudi Thalassa que prova si el tractament amb plitidepsina pot contravenir aquesta malaltia que de moment esdevé crònica.
Mig centenar de pacients amb aquesta malaltia han participat en un estudi pioner realitzat per investigadors de l’Hospital Germans Trias i de la Fundació Lluita contra les Infeccions. Aquest ha permès aclarir la utilitat d’una tècnica que neteja la sang de substàncies inflamatòries. Malgrat comprovar que no ha servit per millorar els símptomes, la recerca ha esdevingut evidència científica per als pacients que l’estaven provant sense cap certesa.
Investigadors de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias, els quals formen part de la Fundació contra les Infeccions, han conclòs que la tècnica de la plasmafèresi per a tractar la covid persistent no ha resultat eficaç en els pacients que pateixen aquesta malaltia i que van participar en l’assaig clínic que es va impulsar al respecte fa tres anys.
Una de les causes plausibles d’aquesta malaltia és que després de la infecció aguda per SARS-CoV-2 romanguin en sang substàncies inflamatòries que siguin les responsables dels símptomes persistents. Per comprovar-ho, al setembre de l’any 2022 va engegar-se l’estudi PAX, un assaig clínic que plantejava un recanvi plasmàtic dels pacients que pateixen símptomes de covid persistent. Amb aquest procediment, es feia una depuració de la sang d’aquests pacients per eliminar substàncies inflamatòries responsables de la malaltia o de les manifestacions clíniques, com es fa, amb bons resultats, en altres malalties d’origen immunològic.
Després de tres anys d’investigació, les conclusions d’aquest estudi –publicat recentment a la revista Nature Communications, qui l’ha destacat entre els 50 més rellevants del món en el seu àmbit- indiquen que aquesta tècnica no ha aportat cap millora significativa en els símptomes que pateixen i que impacten en la qualitat de vida d’aquests pacients.
La directora del programa de covid persistent de l’Hospital, Lourdes Mateu, lamenta haver comprovat que sotmetre els pacients a aquesta tècnica no ha reduït ni ha acabat amb els seus símptomes. No obstant, Mateu subratlla que “servirà com a evidència científica de quelcom que no funciona, especialment per a aquells pacients que, desesperadament, estan provant qualsevol teràpia contra la malaltia que pateixen”.
En l’assaig clínic –pioner i finançat per la companyia farmacèutica Grifols i impulsat per la Fundació Lluita contra les Infeccions de l’hospital- han participat 50 persones amb covid persistent, distribuïdes en dos grups. En un es va fer la plasmafèresi, mentre que en l’altre només es va administrar sèrum fisiològic. El procediment de recanvi plasmàtic terapèutic ha consistit en recollir plasma, separar cèl·lules i partícules, i tornar al pacient la resta dels components sanguinis.
L’assignació a un d’aquests grups es va fer de manera totalment aleatòria i sense que el participant ni l’investigador coneguessin a quin grup pertanyien. Es van realitzar sis sessions consecutives -de recanvi plasmàtic o de l’administració de sèrum-, i després es va fer un seguiment clínic i analític durant 90 dies després de completar el tractament. En aquest sentit, entre d’altres variables, es va estar amatent a possibles canvis en l’estat general dels pacients i en els seus símptomes, com ara la fatiga, el rendiment neurocognitiu, l’ansietat o la depressió.
Provant l’eficàcia de la plitidepsina
Gairebé al mateix temps que es concloïa aquest assaig, el mateix equip engegava un altre estudi en fase II per avaluar la seguretat i l’eficàcia d’un fàrmac com a tractament per a pacients adults amb covid persistent.
Es tracta de la plitidepsina, tal com vam explicar en el reportatge elaborat en el moment en què es van complir cinc anys de la pandèmia. La plitidepsina és un antitumoral que també té efecte antiinflamatori desenvolupat per la companyia farmacèutica PharmaMar per tractar diferents virus, incloent-hi el SARS-CoV-2, el MERS, el zika, el virus respiratori sincitial, el virus de l’hepatitis C i el de l’herpes, entre d’altres.
L’estudi, anomenat ‘Thalassa’, compta amb la col·laboració d’IrisCaixa i es duu a terme des del febrer amb prop d’un centenar de pacients de l’Hospital Germans Trias. Com en el cas de l’assaig de la plasmafèresi, Lourdes Mateu, reitera que l’objectiu d’aquest nou assaig és proporcionar evidència científica que “permeti entendre millor aquesta condició i oferir una opció terapèutica concreta als pacients que actualment no disposen de tractaments efectius”.“
El per què alguns pacients persisteixen amb aquesta simptomatologia se segueix desconeixent, però els diferents estudis que s’estan realitzant a nivell mundial donen suport a diferents hipòtesis com la persistència viral, la inflamació, l’autoimmunitat, les alteracions a la microbiota o als petits vasos sanguinis.
Actualment, el tractament dels pacients amb covid persistent se centra a alleujar els símptomes i millorar-ne la qualitat de vida; tanmateix, aquestes intervencions no aborden ni resolen la causa subjacent de la malaltia.
