Les pistes de la vergonya: Badalona té un deute històric amb les pistes d’atletisme
El manteniment de les instal·lacions esportives de Badalona és un dels mals endèmics que té la ciutat des de fa una dècada. El pas de les Pistes d’Atletisme Paco Àguila, però, és d’especial sensibilitat. No fa falta ni trepitjar-les per adonar-se que hi ha un problema greu. Les ressenyes de Google parlen per si soles. Cada setmana entre 600 i 700 usuaris hi han de fer activitat física en unes condicions deplorables. UGE Badalona, Rugby Badalona i la resta d’entitats que hi conviuen no poden més.
Anys d’espera
Des de la UGE Badalona lamenten que els darrers sis anys han estat una successió de promeses incomplertes. El 2016, l’aleshores regidora Maria Gallardo es va comprometre a reparar les pistes en 2 anys. Amb Álex Pastor a l’alcaldia, el 2019, es parlava d’un termini de 2 a 4 anys. El marc del 2021 Albiol va dir que necessitaria un any, mentre que en la reunió mantinguda amb el nou govern s’ha obert una finestra que pot durar entre 18 mesos i 4 anys. Si la reforma de les pistes es divideix en dos blocs i la substitució del paviment s’efectua com una reparació, en uns 18 mesos hi podria haver pista nova. Després caldria licitar i executar totes les obres de remodelació de la instal·lació i els accessos. Aquesta va ser una de les opcions que es va posar sobre la taula en la reunió mantinguda amb urbanisme abans del Nadal.
Passant fred
Un altre dels problemes de les pistes d’atletisme és la manca d’aigua calenta. Al juny del 2020 es van iniciar les obres als vestuaris, les quals van finalitzar amb 9 mesos de retard, el juny del 2021. Des que es van posar en funcionament, mai han tingut aigua calenta. Sis mesos després d’inaugurar-se, per fi l’Ajuntament ha licitat el subministrament de les bombones de gas per fer arribar aigua calenta als vestuaris. Un cop es faci el concurs, s’espera poder disposar del servei abans de l’estiu d’aquest any. Mentrestant, tots els usuaris han de marxar a casa sense dutxar-se després de fer esport.
Llum i material
El drama no acaba aquí. A les pistes d’atletisme Paco Àguila només hi funcionen 18 dels 47 focus de llum que hi ha. L’accés principal és deficitari i a les oficines hi ha constants talls de llum (exemple: a la sala de fisioteràpia no s’hi pot connectar ni una estufa). Pel que fa al material, les tanques per saltar són dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 o anteriors, i aprofitables en queden 6 de petites i 12 de mitjanes, ja que les més grans estan totalment destrossades. La gàbia de llançaments és plena de forats i no es pot plegar.
