Ricardo Carneado va fundar el club l’any 1993 tot i que l’entitat no va començar a competir fins la temporada 1997-1998
“Ni jo ni ningú hagués pensat que el Seagull tindria el recorregut que ha tingut”, admet Ricardo Carneado, fundador del club badaloní que més embranzida ha agafat en el darrer lustre, quan li fem recordar l’evolució del fill que va gestar a principis de la dècada dels 90. Aquest immens creixement estructural i esportiu de l’entitat coincideix amb el seu vint-i-cinquè aniversari i un somni de ciutat encara a realitzar: arribar a Primera Divisió.
Però aquest plantejament que ara és un objectiu, fa una dècada hauria semblat una bogeria. L’actual temporada de les ‘gavines’ és la més engrescadora de les 22 que han superat – el club es va fundar el 18 de novembre de 1993 però no va començar a competir fins al curs 97/98 -, amb 10 equips i 150 jugadores. Per tenir una referència d’aquest creixement en volum de jugadores, equips i talent, el curs 2004 – 2005 amb prou feines tenien 3 representants federats (amateur A, amateur B i un aleví-infantil a la base). La 10-11 va augmentar la quantitat a 5 equips i la vigent campanya és la que més ‘gavines’ en tenen, multiplicant per dos aquesta xifra. Tot i que el passat 2 de desembre es va celebrar la presentació de club a l’Estadi, durant la temporada s’organitzaran diverses activitats d’aniversari.
El primer gran pas endavant a l’entitat per donar aquesta paritat que manca a bona part del futbol nacional es va produir el gener de 2016, quan Carneado va fer un pas al costat a la presidència i Pilar Ruiz agafà el relleu, amb una Junta Directiva formada exclusivament per dones, i amb l’expresident present a l’Adjunt de la Presidència. “Durant els darrers anys hem crescut com a club i hem hagut de buscar molta més ajuda. Els primers anys únicament estava Ricardo amb el seu fill i un ajudant. Jo vaig arribar l’any 2004 per tancar la meva etapa com a jugadora i des de llavors el Seagull ha crescut en tots els àmbits: coordinació, administració, secretaria…”, rememora Ruiz.
D’altra banda, i durant tres anys, el Seagull va apostar per una fusió amb el CF Badalona, la qual no va tenir la reciprocitat esperada. “El període 2011- 2014 vam estar fusionats amb el Badalona però l’impacte va ser mínim per nosaltres, no ens va aportar gaire. Avui en dia, el Seagull serà femení tota la vida. Clubs masculins n’hi ha molts, femenins, molt pocs. La relació amb el Badalona és molt bona però els acords econòmics i de quotes ens perjudicava perquè no ens atrapava noies”, recorden.
Per què CE Seagull i no CE Gavina?
Molta història, molta descripció però encara no hem resolt la qüestió base: d’on prové el nom del club? Ricardo Carneado ens resolt aquest enigma: “vaig veure que molts escuts de la ciutat portaven una gavina però la possibilitat de fundar el club amb la nomenclatura de ‘CE Gavina’ no acabà de convèncer i quan una tarda vaig anar a recollir el meu a l’escola li va preguntar a una amiga anglesa que com es deia gavina en angles i em va dir ‘seagull’. Amb aquesta decisió volia cridar l’atenció de la gent i generar curiositat”, ens revela Carneado.
A un pas de la dissolució
Però, ni molts menys, els inicis blaus han tingut flors i violes, com pot ocórrer en l’actualitat. Deu anys després de la seva fundació, el Seagull va viure un estiu d’incertesa i amb un futur molt negre, fins al punt de la desaparició”.
“Una temporada, al mes de setembre, no teníem equip. Únicament hi havia 2 jugadores. Què fem? Pleguem? Però afortunadament vam trobar jugadores per competir”, recorda Carneado.
2011, ascens a Segona…2019 a Primera?
Durant les 22 temporades de competició, el Seagull ha celebrat tres ascensos de categoria i un únic descens. L’any de la seva estrena, el 1997, van fer història amb la primera gran fita. L’equip va pujar a Primera Territorial guanyant tots els partits menys un. Poc després, van baixar i des de llavors tot han estat alegries i lligues. La darrera gran celebració es va produir el curs 2010 – 2011, amb l’ascens a l’actual Segona Divisió. Vuit temporades després, les ‘gavines’ encara la volen fer més grossa. “L’objectiu principal és pujar a Primera Divisió. A partir d’aquesta idea, també volem consolidar el futbol base a les màximes categories formatives. Ara mateix, l’ Infantil A és l’únic equip que juga a Primera. Si això s’aconsegueix, l’estatus de l’entitat serà encara major. Fa tres anys seguits que som el tercer club de Catalunya. Ara estem lluitant per desmarcar-nos una mica de la resta de clubs i assolir l’ascens a Primera, per acabar de fer veure que hi ha un tall”. I tant de bo així sigui i els llibres de la història de l’esport badaloní així ho reflecteixin.
