17/06/2012 – Ada Colau és portaveu i un dels caps visibles de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i va ser dissabte a Badalona oferint una conferència sobre els desnonaments.
Ada Colau és portaveu i un dels caps visibles de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i va ser dissabte a la plaça Trafalgar de Llefià oferint una conferència inclosa en el cicle Xerrades Indignades que ofereix el 15M de Badalona. Mare i jurista, és una lluitadora incansable de les injustícies socials i tota una experta en el terreny dels desnonaments i les alternatives i solucions a prendre.
Podríem dir que Badalona és una de les ciutats de l’àrea metropolitana més afectades pel fenòmen dels desnonaments?
Sens dubte. Una de les denúncies que estem fent és que l’Administració no està donant dades detallades, que hauria de ser una obligació. Només existeixen les que ofereix el poder judicial, que són provincials. Però tenim les dades de la nostra experiència: sabem on s’han col·locat aquestes hipoteques, on estan els pisos buits i de on ens està arribant la gent executada, sabem que Badalona és una de les ciutats més afectades de l’àrea metropolitana.
Però també és cert que existeix un bon gruix de mobilització civil.
La bona notícia és que davant del desastre hi ha més mobilització. La plataforma va néixer a Barcelona el febrer del 2009 com un projecte molt modest, i ara s’ha estès ràpidament, hi ha més de 30 plataformes a Catalunya i més de 60 a tot Espanya.
A principis de mes, l’Ajuntament va obrir una oficina per atendre les famílies afectades pels desnonaments, en part per la pressió de la PAH i d’altres associacions. Creu que l’ajuda que pot brindar pot ser real i efectiva?
És una victòria de la pressió social i ens hem de felicitar, però no ens hem de confiar. El problema és una llei injusta i que els bancs estiguin acumulant pisos buits mentre continuen desnonant. Aquí, la mediació pot ajudar i un Ajuntament es pot aplicar activament en aquesta tasca i ajudar-nos a parlar amb les entitats financeres, amb els jutjats, i ho han de fer, però han de fer més que això, perquè amb això no n’hi ha prou. El que també passa amb aquestes oficines és que, al final, el poder també l’acaba tenint el banc, i és qui decideix si un cas es ressol o no. Però no ens podem resignar i per això sempre demanarem més ajuda als consistoris i que busquin maneres de que els pisos no es quedin buits.
Badalona és l’únic o un dels pocs municipis que negocia amb els bancs per poder gestionar els pisos desnonats i alquilar-los a qui ho necessita. Es tracta d’una iniciativa positiva?
És limitada. Tots els ajuntaments ho han de fer i altres com Terrassa, que va ser el primer, ja ho han fet. No obstant, crec que la raó que ha impulsat al de Badalona a pressionar les entitats no ha estat el dret a l’habitatge, sinó els motius racistes de l’alcalde, ja que deia que aquests pisos estaven ocupats per gent immigrant i que se’ls havia de fer fora. Això sí que s’ha de denunciar, perquè nosaltres pensem que una persona ha de tenir els seus drets fonamentals, sigui d’aquí o vingui de fora.
Aquest mateix divendres es va aprovar a un ple extraordinari la proposta de suspendre cautelarment el pagament de les plusvàlues per part de les persones afectades per desnonaments. També són importants aquestes decisions?
I tant. Aquesta en concret és una de les nostres demandes bàsiques als municipis, perquè és estrictament competència seva, i és una bona notícia que s’aprovin coses així. Totes les ciutats ho haurien de fer. És una vergonya que et facin fora de casa, et quedis al carrer, arruïnat, i a sobre et cobrin una plusvàlua que és un càlcul fictici que no correspon a la realitat, i sense saber-ho et reclamin milers d’euros.
Les entitats financeres van perdent sostenibilitat dia a dia i arribarà un moment en que continuar desnonant no els servirà per a res. En aquest sentit, hi ha un futur per la dació en pagament?
Nosaltres diem que la dació en pagament és necessària per respectar els drets fonamentals de les persones, però també és necessària per la recuperació del país. Si deixem a mig milió de famílies fora de joc, condemnades a l’economia submergida, sense pagar impostos i sense possibilitat d’inserir-se de nou al sistema, la pròpia economia ho acabarà pagant.. És necessari que la dació en pagament tingui un futur.
Aquesta crisi pot fer canviar la visió de la societat cap als bancs? Pot crear desconfiança entre la població?
Jo crec que això ja passa. La gent ja té clar que lo que abans era un sector professional amb prestigi, ho ha deixat de ser, s’ha acabat. Abans una persona anava a una sucursal bancària a parlar amb el director i confiava tant en ell com en un metge. El negoci financer és una negoci molt agressiu, i aquest canvi la població l’ha conegut d’una forma molt dramàtica. Ens la claven per tot arreu. El poble desconfia dels bancs i ara s’ha de replantejar el sistema financer del nostra país. Tothom començarà a treure diners del banc, la banca ètica està creixent i més que creixerà.
Llavors, quin futur li esperen als bancs?
El futur de la banca és que ha d’haver-hi un control democràtic. S’ha de replantejar totalment el model. L’economia ha d’estar al servei de les persones, i no en mans d’interessos especulatius, que ens han portat cap a aquest desastre. Pot haver vàries sortides: una banca privada controlada democràticament, una forma de banca pública o la banca ètica que ja s’està desenvolupant. Les decisions econòmiques han de respondre a la voluntat i les necessitats de la població.
