Les claus del Ple ordinari de l’Ajuntament de Badalona del 5 de febrer
Albiol mira cap al costat a mesura que entra el públic. Es posa les ulleres. Una salutació protocol·lària, i comença el Ple amb la lectura del que serà el primer punt de debat. A la badalonina.
Govern vol retirar Badalona de l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública. Enrenou immediat. Els Verds són convidats a fer intervenció. Fan prec per la permanència. Guanyem acompanya, i parla d’eficiència pública amb el model del Prat (ciutat que, com fins i tot ella sap, té mil recursos més que nosaltres per la gestió de l’aigua, com una dessalinitzadora). Comuns continua amb aquesta línia, parlant del debat sobre l’aigua privada o pública. ERC opta per una postura negociadora, explicant els avantatges, i PSC demana mantenir-se per a poder ser-hi a tots els debats. Daniel Gracia (Govern) intervindrà, ferm. Demana cenyir-se a parlar de l’associació, i recorda la manca de competències. Rere una ronda totalment estèril, Albiol tanca amb un compromís: si el ple de l’AMB (on és minoria) presenta una proposta per adherir tots els municipis a l’associació tornaran a adherir-se. Marcada sentència. Enrenou.
Comença la votació d’allò tècnic, i així, la ronda d’abstencions de Guanyem en quelcom que és totalment innocu.
I després, un punt d’unanimitat. Pisos turístics i la suspensió de llicències. Un tranquil Daniel Gracia explica que el motiu és la reestructuració que li cal a l’Ajuntament. Guanyem i Comuns, encara que a favor, critiquen la postura tècnica del govern, que acusen de fer-ho sense convicció. ERC traurà pit de la feina de la generalitat i felicita la decisió. PSC treu la carta de Christian Carneado per parlar del potencial turístic de Badalona. Aquí, es reafirma el tàndem entre ell i Fernando Carrera. Un, l’ànima tranquil·la i tècnica. L’altre, la sang i el lideratge. Encara tot, Albiol tanca sense debilitar-se.
Badalona recupera el pavelló de la Colina rere una situació surrealista, on una instal·lació badalonina va acabar cedint un poliesportiu a una altra ciutat per via i gràcia del Consell Comarcal, organisme afortunadament dissolt, i definició d’inútil per antonomàsia. Hi haurà, encara les crítiques, l’esperit d’alegria i celebració, que fins i tot compartirà Sabater. Tots (govern també) parlen del mateix: cedir la instal·lació a aquells equips esportius de Badalona que no tenen un espai a Badalona.
El contracte de neteja passa ràpid. Encara que l’oposició vol fer teatre, acaba cedint. Sense cap vot en contra, quedarà aprovat. Prima el sentit comú.
I així, es tanquen amb les mocions i els precs, amb un curiós esperit constructiu. La proposta de Comuns respecte al departament d’eficiència energètica es troba amb una constructiva abstenció de govern, i davant la proposta conjunta amb USTEC per demanar millorar les infraestructures educatives, Govern estarà a favor, encara recordar la molta feina pendent de la Generalitat (immensa).
L’esperit de consens del ple es trenca amb una baralla entre Carrera i Albiol respecte a la seguretat a la Mora. Sembla que PSC i PP, encara els consensos, volen deixar quelcom clar: uns, que han sigut derrotats, però no es rendeixen. I un Albiol que accepta el guant adverteix amb la seva intervenció de quelcom: ell sempre tindrà més experiència que un nouvingut. Porta molts anys amb un relat que no li conqueriran.
