02/02/2018 – El contracte per establir un canon de cessió de l'espai, a la comissaria de Guàrdia Urbana, mai s'ha arribat a signar i la ciutat no ha ingressat un sol euro de les empreses.
La cima del Turó d'en Caritg, on està emplaçada la comissaria de Guàrdia Urbana, és un dels punts amb més activitat radioelèctrica de la ciutat, atesa la seva avantatjada posició. Antenes d'emissores de ràdio, dels cossos de seguretat i de telefoni mòbil es concentren en un mateix punt, darrera de la caserna. Una situació que pot ser considerada de normalitat a primera vista, però que no ho és tant si analitzem el vessant més administratiu.
Les antenes de telefonia, concretament, que van ser instal·lades l'any 2012, es troben en un núvol d'al·legalitat que ningú s'ha encarregat d'ordenar durant més d'un lustre. Si bé la idea inicial era treure'n un rèdit econòmic per revertir-lo en millores per a la policia, ja que la infraestructura es troba dins de l'àmbit de la comissaria, l'objectiu mai s'ha arribat a complir. I les antenes porten allà sis anys donant servei de cobertura sense que la ciutat hagi ingressat un sol euro.
La situació de les dues antenes de telefonia és una provisionalitat que s'ha dilatat més del que es pretenia inicialment. De fet, cap de les dues consta d'una instal·lació fixa. I és que la idea era que l'estructura anés al terrat d'un dels edificis policials, un trasllat que donaria més seguretat a les antenes i disminuiria el nivell de radiacions que puguin rebre les persones que hi treballen a l'interior.
Així ho explica el regidor del PP Miguel Jurado, anterior responsable de la Guàrdia Urbana, que va prendre part d'aquest projecte per “assegurar que les emissions no afectessin als agents i que els diners s'invertissin en la policia”. Jurado explica que es feien inspeccions periòdiques cada tres mesos, i que, quan van marxar del govern, estava en tràmit la regularització d'un contracte i d'un canon per aquestes antenes.
Engestur és des del passat mandat l'empresa municipal encarregada de la gestió d'antenes de telefonia en sòl públic, una pràctica que s'ha estès a nivell europeu els darrers anys per augmentar el control de les mateixes i garantir els serveis de connectivitat de la ciutadania. De fet, Engestur ha assegurat els darrers anys al Sindicat de Funcionaris de Policia, molt implicat en aquesta qüestió, que existeix aquest contracte per regularitzar la situació de les antenes, però que mai s'ha arribat a signar.
Diferents traves burocràtiques obstaculitzen que tot plegat es pugui normalitzar. El més destacat és el fet que Badalona no disposa d'una normativa o una ordenança que dicti com s'ha d'acotar la col·locació o distribució pública d'aquestes antenes en equipaments o terrenys municipals; no existeix una taxa fixada i aprovada que les empreses interessades puguin pagar a canvi de tenir la seva antena a la ciutat.
Dins d'aquest marc, l'Ajuntament, que encara no ha decidit com posar remei a aquest desordre administratiu, no ha cobrat res per aquestes antenes, tot i que diferents fonts apunten que les pròpies empreses de telefonia són les primeres interessades en arreglar-ho i pagar el que toqui. Així ho ha confirmat almenys una de les dues empreses allà situades i amb les quals ha contactat aquest diari.
De fet, segons Engestur, el contracte a l'espera de ser signat seria retroactiu, i inclouria el pagament d'aquests sis anys que no s'han saldat fins ara. I no només del lloguer; les dues antenes estan connectades a la xarxa elèctrica de la pròpia Guàrdia Urbana, quelcom que també haurien d'abonar. Una situació que, no obstant, no sembla estar gaire a prop.
Polèmica per la radiació
Més enllà del desordre administratiu, aquesta qüestió desperta des del primer dia polseguera per les hipotètiques conseqüències de salut de les emissions radioelèctriques. El SFP s'ha oposat des del primer dia contra la instal·lació, per les afectacions que pugui tenir en els agents que treballen a la comissaria. Unes emissions que diferents fonts, entre ells experts en aquest tipus d'antenes, situen dins el llindar que permet la normativa de la Generalitat.
La zona disposa d'un aparell de monitoratge en directe de la Generalitat que controla constantment els nivells. Tot i que, evidentment, les radiacions són superiors a altres zones de la ciutat on no hi ha antenes, les xifres no són preocupants, apunten. Aquests mateixos experts, això sí, subratllen que les emissions serien encara menors per als agents si les antenes disposessin d'una instal·lació millor i de més alçada. Més enllà del perjudici a Guàrdia Urbana, consideren que la ubicació és bastant bona, ja que es troba a molts metres dels habitatges més propers.
Interferències amb els vols comercials
En el marc de la infraestructura d'antenes de la comissaria, aquest mes de gener es va produir un episodi reservat més aviat per al capítol d'anècdotes. El 5 de gener es va personar a la prefectura un representant del Ministeri d'Indústria que va informar que alguna de les antenes estava provocant un lleu tipus d'interferència en les emissores de vols comercials que passen sovint per sobre de Badalona.
Segons va expressar el tècnic del Ministeri, les interferències venien donades per una de les dues emissores de ràdio que hi ha al Turó d'en Caritg, concretament a la d'Ona Mar Ràdio, amb seu a Sant Antoni de Llefià. Tant el responsable de la ràdio de Llefià com l'encarregat de manteniment de Ràdio Ciutat de Badalona, que també té allà l'antena, van personar-se per ocupar-se del tema, que finalment va quedar en un fet sense gravetat.
“Es tractava d'un soroll en la freqüència, una intermodulació”, explica el responsable d'Ona Mar, que resta importància al fet. “És estrany perquè portem molts anys i mai havia passat. No vam tocar res ni res havia canviat aquells dies. Van realitzar mesuraments amb l'analitzador d'espectre i tot estava bé”. El problema va desaparèixer i no ha tornat a registrar-se cap interferència.
“Aquest soroll és una cosa normal, passa de vegades, fins i tot amb satèl·lits! Per això les emissores tenim filtres, per evitar que res no es coli per sobre de la FM (Freqüència Modulada)”, explica el tècnic de l'empresa que treballa per Ràdio Ciutat. I és que a partir del 108.0, l'espectre està reservat per les comunicacions aèries, que ho fan sobretot al voltant del 120.0.
