L’art de la regularitat

    0
    113
    DSC_0349 copia.JPG

    05/12/2016 – Analitzem quin lloc ocupa el Seagull dins del futbol femení espanyol i el masculí d’Europa en relació a una variable de regularitat: el percentatge de punts sumats durant diverses lligues consecutives.

     

    En l’alta competició de qualsevol disciplina, assolir bons resultats de forma continuada costa; més ben dit: costa molt. En la majoria d’ocasions, el mateix ritme competitiu impedeix fer un punt i a part, mirar cap al passat i analitzar quin ha estat el camí que ha dut un equip d’èxit fins al punt on es troba.

     

    Hi ha vegades que les estadístiques enganyen; dissimulen situacions que les xifres no poden explicar o comptabilitzar. Però quan més ampli és l’espectre analitzat, els números sempre són un bon element a consultar. Parlarem del CE Seagull, un bloc que s’ha acostumat a viure envoltat de bones notícies gràcies a conservar la humilitat del modest. Es tracta d’un club petit, però que està aconseguint xifres de gran potència dins del futbol femení.

     

    A partir del percentatge de punts sumats pel Seagull en les tres últimes temporades hem intentat comparar el rendiment de les gavines amb el dels millors equips d’altres competicions femenines i masculines. En total s’han analitzat dotze campionats: vuit de futbol femení (Primera i set grups de Segona, inclosos els canaris) i quatre de futbol masculí (Primera, Premier League, Serie A i Bundesliga).

     

    Fins al moment, i amb el curs 2016-2017 encara per finalitzar, el Seagull de Xavi Cereijo (2014-2015) i Jordi Ferrón (2015-2016 i 2016-2017) ha aconseguit el 76% dels punts disputats en partits de lliga del grup III de la Segona Divisió Femenina.

     

    En 63 encontres oficials, les gavines han guanyat en 44 ocasions i han puntuat 53 vegades (només deu derrotes). En els dos últims cursos, el rendiment de les badalonines encara és superior: 83% dels punts en joc sumats, 30 victòries en 38 jornades i 33 duels puntuant (només cinc derrotes).

     

    De fet, la millora en positiu dels resultats del Seagull és molt alta. S’ha passat de sumar el 64% dels punts en la temporada 2014-2015 a tenir el 83% actual (2016-2017): un 19% més. En els dotze campionats de lliga de futbol femení i masculí comparats, no hi ha cap club que creixi cada any en positiu que iguali el pas endavant fet pel Seagull en tres temporades de diferència.

     

    Alguns, com el cas del Logroño femení, han fet un salt molt gran d’un any a un altre (del 58% dels punts la 2014-2015 al 92% la 2015-2016), però després han anat a menys (86% dels punts en la temporada actual).

     

    Al nivell dels millors

     

    La dada del percentatge de punts sobre el total aconseguida per un equip durant diverses temporades consecutives diu molt sobre la regularitat del bloc en qüestió. Doncs bé, centrant-nos exclusivament en els millors clubs de futbol femení espanyols, s’observa com el Seagull s’ha guanyat el dret de poder competir amb ells per endur-se la cursa de la continuïtat.

     

    Hem dit que les gavines han sumat el 76% dels punts en les tres últimes lligues. Seguint aquest criteri, només hi ha nou clubs a Superlliga i entre tots els grups de Segona que hagin fet tres temporades millors que les de Badalona. FC Barcelona (88%), Atlético de Madrid (80%), Logroño (78%), Madrid CCF (83%), Athletic ‘B’ (81%), FC Barcelona ‘B’ (84%), Granada (81%), Fermaguín (96%) i CF Unión Viera (77%) superen el percentatge de punts de les blaves.

     

    En els darrers dos anys, el Seagull fa un salt qualitatiu (83%) i se situa cinquè en aquesta classificació, només per darrere del FC Barcelona (89%), el Logroño (89%), el filial del Barça (85%) i el Fermaguín (96%). Ara bé: quins clubs femenins sense el suport d’una estructura professional masculina superen el Seagull en percentatge de punts en les últimes dues temporades? Només el Logroño (89%) i el Fermaguín (96%).

     

    Comparativa amb l’elit masculina

     

    Si el futbol femení comptés amb els mateixos recursos i atenció mediàtica que el masculí, podríem dir que la regularitat del Seagull és similar al dels gegants d’Europa. En les darreres tres lligues, les gavines han acumulat més percentatge de punts sumats sobre el total en joc (76%) que el Barça de Messi (75%) i l’Atleti de Griezmann (68%); en els dos darrers cursos, les de Badalona (83%) també passen per davant de Real Madrid (79%), FC Barcelona (72%) i Atlético (68%), acreditant registres inclús millors que els de la Juventus (79%) i el Bayern (81%).

     

    Ja per acabar, i mirant cap a Anglaterra, el percentatge mitjà de punts aconseguits pels quatre equips de la Premier (City, Chelsea, Arsenal i United) més regulars en els darrers tres (63%) i dos (61%) anys és molt inferior als registres del Seagull (-13% en les darreres tres lligues i -22% en les últimes dues).

     

    És evident que parlem de dos mons encara molt separats i que les comparacions entre futbol femení i masculí no només es poden basar en l’estadística, sinó en moltes altres variables de rendiment. Al final, però, guanyar constantment sigui quina sigui la teva competició és complicat. En el cas d’un modest com el Seagull, amb pressupost zero, queda demostrat que la il·lusió i la feina ben feta ho són tot. S’aconsegueixi o no l’objectiu final de l’entitat, l’ascens a Primera, això no ha desdibuixar el camí que s’està fent. El com compta molt.