S'ho mereixien. La història els en devia una. Han passat 12 mesos des d'aquella falta inexistent a Jaume Torres que va allunyar al Sant Josep de la final. Xavi Santin plorava. Pensava que era l´'ultima oportunitat que tindria. Però el destí és capritxós i en guardava una pel Sant Josep, un equip que ha mantingut un plantejament arriscat les dues últimes temporades i que ahir no va fer una excepció. Al davant hi havia un Ploms Reus, ben plantat en defensa i aprofitant la seva envergadura per crear problemes a l'atac estàtic de l'Aracena Sant Josep. Els parroquials tenien molt clar què volien fer i ho van executar a la perfecció: defensa, contraatac i cistelles senzilles. Víctor Cruz confiava més en un 1 contra 1 al segon 5 que en un llançament interior amb les torres del Reus plantades sota cistella. L'aposta va sortir bé. Dario, Diego i Pedro Cuesta executaven els errors forçats al Ploms Reus i permetien als badalonins arribar amb un avantatge còmode al descans (33-20).
A la represa els reusencs van ajustar el seu balanç defensiu i no van permetre córrer als parroquials. Avilés portava el ritme del partit. Jugava i feia jugar tant als interiors com als exteriors, i després d'un triple transformat per ell mateix, culminava un parcial de 7-21 que posava el Reus per sobre (41-42). S'arribava als últims minuts, allà on les estrelles han d'aparèixer, i la del Sant Josep és la que més va brillar. 10 punts consecutius de Pedro Cuesta van tornar a col·locar la barrera de la desena. Una diferencia massa gran en un partit a pocs punts. El Ploms Reus es va anar ofegant mica a mica fins al xiulet final que desfermava la eufòria al parquet del centre parroquial.
La final serà aquest cap de setmana contra el Lluïsos de Gràcia encara sense dia, hora ni camp concretat.
