Impressionant, espectacular, estratosfèric, increïble… S’acaben els adjectius per a un Nico Laprovittola que avui ha tornat a enlluernar l’Olímpic, que l’ha acomiadat amb crits d’MVP, amb una actuació d’aquelles que entraran en els llibres d’història de la Penya i de la lliga (40 punts i 34 de valoració). Feia 24 anys que l’afició del Joventut no veia res semblant, des que Roy Fisher va fer 40 punts vestint la samarreta de la Penya l’any 1995. L’argentí l’ha igualat en un dia on ha vist la cistella con una autèntica piscina (7/10 en tirs de 2 i 7/10 triples) per destrossar un Herbalife Gran Canària que havia plantat cara (88-75).
Laprovittola ha estat a punt de tombar el sostre anotar d’un jugador verd-i-negre a la lliga ACB, en mans de Randy White (47). El nord-americà el va aconseguir l’any 1995, encapçalant un ranking on també hi ha Jordi Villacampa (44 punts l’any 1986), Joe Meriweather (43 l’any 1987) i ara Nico Laprovittola. L’argentí, això si, ha fet el seu millor partit de sempre en l’apartat anotador, superant el seu sostre personal de punts (33), que havia aconseguit a les files del Flamengo brasiler.
L’onzè triomf a la lliga, però, ha tingut altres protagonistes. Dawson, tot i arrossegar molèsties al genoll i acabar fora del partit per una forta caiguda (caldrà esperar que no sigui res greu), ha tornat a resultar decisiu (11 punts i 7 rebots), mentre que Todorovic ha seguit demostrant que sota els cèrcols és un luxe comptar amb ell (6 punts, 7 rebots, 3 assistències i 14 de valoració). Menció apart mereix la feina fosca però crucial que fa un dia i un altre un Luke Harangody que sense fer soroll s’ha convertit en una altra peça clau del moment dolç que viu l’equip. Contra els canaris ha acabat amb 16 de valoració, amb 11 punts i 8 rebots.
L’Herbalife no ha posat les coses fàcils i ha demostrat perquè és un equip d’Eurolliga. Especialment en el primer temps a la Penya li ha costat agafar el ritme, sobretot perquè no ha pogut córrer, fruit del domini dels canaris en el rebot (9 d’ofensius al primer temps) amb un Eulis Báez molt actiu. Els pitjors moments han arribat en el segon quart, on la Penya, tot i la igualtat en el marcador, ha fet l’efecte d’anar sempre un pas enrere dels canaris, encertats en els triples i dominant el ritme gràcies a Oliver i Hannah, que reapareixia després de prop de dos mesos de baixa per lesió (36-39).
Només començar la represa un triple d’Oliver ha enfilat l’avantatge visitant fins als 6 punts (36-42), però aquí ha aparegut la millor Penya. Els de Carles Duran han tancat a pany i forrellat la zona, assegurant el rebot, han apujat el llistó defensiu i entre Dawson i Laprovittola han liderat un parcial de 15-0 que ha capgirat totalment l’escenari del matx (51-42). Podent córrer gràcies al domini del rebot defensiu, l’huracà verd-i-negre no s’ha aturat i el parcial ha arribat a ser de 20-3, a còpia de transicions vertiginoses (56-45).
Només començar el darrer quart el Divina Joventut ha arribat a guanyar de 12 punts, amb un triple de Morgan (65-53), però dues antiesportives consecutives i els triples de Vene han revifat l’equip canari (68-66 després d’un parcial de 3-13). Aleshores, però, ha tornat Laprovittola al parquet i l’argentí ha dit prou, carregant-se l’equip a l’esquena per tombar definitivament la resistència de l’Herbalife.
