31/03/2017 – Després de mesos a 'mig gas' per l'enfrontament entre famílies, la venda torna amb força al barri adrianenc i alleugereix la situació que va viure Badalona el passat any.
El barri de Sant Roc, a la frontera amb Sant Adrià de Besòs, va experimentar un 'boom' extraordinari de la visibilització del consum de drogues intravenoses des de la primavera i durant l'estiu de 2016. Un fenomen que va aixecar una forta alarma ciutadana a ambdós municipis i va omplir, sobretot, les xarxes socials de queixes i fotografies amb xeringues a la via pública. La pressió va fer moure fils polítics i policials i fa mesos que sembla que tot plegat hagi desaparegut progressivament fins a caure en l'oblit. No obstant, per desgràcia, la venda i el consum d'estupefaents no s'esvaeix, només es trasllada.
“Les drogues ni es legalitzaran ni s'eradicaran, per això hem de proporcionar una forma segura i supervisada de consumir. Per això nosaltres estem on es ven i consumeix”, explica la coordinadora de la sala de venopunció de la Mina, Noemí González. Un espai que va veure minvada la seva activitat abans de l'estiu de 2016. Les contundents operacions antidroga al barri adrianenc però sobretot l'enfrontament entre clans gitanos arran de l'assassinat al Port i la fugida de centenars de persones van provocar un descens molt notable en la venda i, per tant, del consum a La Mina. “Vam estar molt de temps a mig gas. Allò va fer que no es vengués i que bona part es traslladés a Sant Roc. La nostra feina està molt lligada a la del traficant”, apunta González.
Després d'aquella aturada, i sobretot des de la tardor, la situació ha tornat a la malaurada realitat. Amb la convulsió de l'exili de famílies gitanes en procés de pacificació, la venda d'estupefaents ha tornat a fluctuar cap a La Mina, que a dia d'avui registra màxims històrics des que la narcosala va obrir l'any 2006 i porta un seguiment del consum. La seva coordinadora explica que atenen 130 persones i un total de més de 300 consumicions de mitjana cada dia.
Contràriament, la intensitat a la frontera entre Badalona i Sant Adrià ha caigut i és molt poc visible de nou. Cap rastre de la furgoneta groga que tants veïns i veïnes assenyalaven com a culpable d'una situació en la quan la presència de drogodependents era molt més habitual a la zona. Tot i que continua estant sota el pont de la C-31, com ho ha estat sempre des de l'estiu de 2012.
“En el moment àlgid de l'alarma social ens vam arribar a reunir amb els veïns, que ens expressaven legítimament la seva preocupació. Alguns ens responsabilitzaven i deien que abans no hi érem, que acabàvem d'arribar, que mai ens havien vist”, relata una de les responsables d'ASAUPAM, la fundació privada que gestiona el servei a la furgoneta de venopunció des dels seus inicis. “Realment no estàvem preparats per absorbir aquell volum derivat de La Mina. Això és petit, hi caben dues persones. Amb dues o tres fent cua a la porta, la imatge ja causava alarma”, lamenta.
A dia d'avui, el nivell d'activitat de l'espai mòbil, cedit des de la Generalitat, s'ha reduït caigut a menys de la meitat. A l'octubre o el novembre, quan la situació començava a ser pràcticament insostenible, ASAUPAM atenia unes 25 persones al dia; una xifra en la qual no es tenen en compte tots els usuaris que, davant l'espera per poder consumir a l'interior de la furgoneta, ho acabaven fent al carrer. Ara, la xifra de persones que acudeixen al servei ronda la desena. “Estem tranquils”, admet l'entitat.
No es va augmentar el servei de la furgoneta
Des d'ASAUPAM detallen que, durant el 'boom' de fa uns mesos a Sant Roc, les administracions públiques no van fer cap aportació extraordinària per augmentar les hores del servei i intentar esponjar més la pressió dels usuaris, per exemple. L'únic increment que sí van percebre va ser una aportació puntual del Consorci Badalona Sud, que cada any atorga una subvenció a l'associació per impulsar programes de reinserció laboral entre els drogodependents. Amb aquells recursos extra es van poder organitzar dos equips que realitzaven batudes per recollir xeringues del carrer.
Sant Roc, mercat de la cocaína
La extraordinària situació de 2016 va intensificar la relació entre ASAUPAM i la Fundació IPSS, que gestiona la sala de venopunció de La Mina. “Els usuaris estan molt compartits, es mouen allà on es ven la droga. Quan tot va succeir, ens vam coordinar per fer un estudi de camp i identificar els punts de consum. Hi ha molt treball en xarxa”, explica la coordinadora del barri adrianenc. “Ara tornem a estar 'a tope'. El flux ha tornat des de fa dos o tres mesos”, concreta.
De fet, la connexió entre tots dos barris és constant. I la tornada a la normalitat no significa que a Sant Roc no hi hagi venda. Noemí González, en aquest sentit, explica que una part dels usuaris que compren a Badalona es desplacen a La Mina per consumir, perquè al barri badaloní el principal estupefaent és la cocaïna, no l'heroïna. “L'heroïna sempre ha estat cosa de La Mina. La 'coca', a diferència de l'heroïna, és menys urgent corporalment. Els consumidors la compren a Sant Roc i poden esperar-se i venir aquí perquè el servei és més complet”, afirma. Tot i que, segons la coordinadora de la sala, la cocaïna també comença a tenir una presència rellevant a La Mina.
La Mina, la narcosala amb més usuaris de Catalunya
En terreny metafòric de foc creuat, El Local, la sala de consum assistit d'estupefaents de La Mina, se situa en una posició estratègica entre l'edifici Venus, un dels punts forts de venda del barri, i la comissaria de Mossos d'Esquadra. Es tracta d'un espai reduït en barracons, ben equipat, com a mínim, amb una trentena de treballadors, que ajuda a reduir l'impacte social i sanitari del consum de drogues.
Hi pot accedir qualsevol consumidor major d'edat, sempre i quan no sigui amb motius lúdics. Reben un 80% d'homes i es mouen en una àmplia franja d'edat d'entre 18 i 67 anys, amb una mitjana de 37. El 2015, el darrer any del qual es tenen dades compilades, la sala va atendre prop de 2.000 usuaris, que es van injectar un total de 64.500 vegades, pràcticament el doble de la xifra que sumen totes les altres 10 narcosales de la xarxa de la Generalitat repartides per tot Catalunya.
“La sala sempre està plena”, sosté la coordinadora, Noemí González. A finals de 2015 comptaven uns 260 consums diaris; a dia d'avui, després de la crisi entre les famílies gitanes per l'assassinat al Port Olímpic, la xifra ha pujat fins als 330. El nivell de consum, i, per tant, de venda, ha experimentat un creixement exponencial des de la seva obertura, el 2006, quan es van registrat 8.000 injeccions. Sobretot els darrers anys, quan la pressió per netejar de drogues Barcelona ha traslladat una bona part a aquest punt de l'extrarradi. De fet, calculen que el 80% dels drogodependents provenen de la capital.
A més de facilitar un consum segur i sota control mèdic, també tenen en marxa un programa de xeringues. Cada usuari en rep dues, i tantes com xeringues ja utilitzades porti. El 2015 se'n van repartir 224.000, més de la meitat de totes les distribuïdes a Catalunya. El 70% van ser retornades.
