12/02/2016 – Desenes de famílies d'ètnia gitana haurien marxat per precaució davant les possibles represàlies arran d'un assassinat al Port Olímpic de Barcelona.
“-El barrio de la Mina está asustado… / Y San Roque también, y Badalona también”. Clara i contundent, assenyalant també Sant Roc amb el dit, es mostrava fa uns dies en una entrevista publicada pels companys de El Periódico la Ramona, la mare del noi d’ètnia gitana assassinat el passat 23 de gener al Port Olímpic. Una baralla entre joves de dues famílies dins un local de festes va desembocar en la mort d’un d’ells, de 28 anys, a qui li van assestar un cop mortal amb una ampolla o got trencats. Uns i altres pertanyien a dos clans familiars gitanos amb una forta presència al llarg del riu Besòs, a la Mina, Sant Roc, Bon Pastor o Baró de Viver. Barris que, des de llavors, han viscut el seu dia a dia amb cert neguit.
Els dies posteriors al succés, moltes famílies van començar a marxar del barri de la Mina, on vivia bona part dels ‘Pelúos’, el clan al que pertany l’agressor del port, que va ser detingut a Bilbao per l’Ertzaintza. Tothom dins la comunitat gitana era conscient que un incident així s’intentaria saldar amb venjança i el respecte cap a la família dels ‘Baltasares’, de la qual formava part el noi apunyalat, va desembocar en un èxode ràpid i silenciós. Pocs dies després de l’incident al Port Olímpic, al barri adrianenc es notava l’absència de moltíssima gent. Igual que a Sant Roc.
Tot i que de forma molt més moderada i pràcticament de retruc, Badalona també s’ha vist afectada per les conseqüències d’aquest crim de sang entre famílies gitanes. Mentre que veus anònimes i mitjans de comunicació parlen de, com a mínim, 300 famílies fugides de la Mina, a Sant Roc la xifra seria bastant inferior. L’Ajuntament, que està recopilant tota la informació possible, no disposa de dades oficials, però fonts del barri afirmen que haurien marxat entre 60 i 70 famílies durant les dues darreres setmanes. Un número que no s’ha de menystenir i que es nota en uns carrers on la gent acostuma a fer molta vida a la via pública.
L’èxode s’estén a través dels arbres genealògics de les famílies i afecta a persones molt allunyades dels incidents del dia 23, molt més enllà dels parents més directes: cosins, cosins segons, tercers i fins i tot quarts. Persones que, la nit del malaurat incident, dormia a casa seva i es va veure en un encreuament de decisions els dies posteriors. En principi, ningú de Sant Roc hauria tingut relació directe amb la mort del jove ‘baltasar’, però aquesta metàstasi de por i precaució ha portat moltes famílies a curar-se en salut. No només estarien implicats ‘Pelúos’ i ‘Baltasares’, també haurien marxat membres dels ‘Zorros’, els ‘Manueles’ i els ‘Cascabeles’.
“Parles amb algunes de les famílies que han marxat i et confirmen que estan bé, però no et diuen on són”, explica una persona arrelada al barri. La comunitat gitana guarda silenci, mentrestant. La discreció i l’hermetisme pel que fa a aquest tema són presents en cada carrer, plaça i terrassa de bar de Sant Roc. “És molt particular dels gitanos. Si fos una baralla, una discussió…una mort és una cosa molt forta. Ningú et dirà res”, avisen amb un gest molt seriós. La sensació és de calma tensa. La vida continua al barri i la voluntat dels veïns ha estat tancar en un calaix aquest episodi i esperar que les aigües tornin a fluir sense cap aldarull, però el neguit que flota a l’ambient es deixa entreveure als rostres d’aquelles persones a les que els hi preguntes per la situació.
Augment de l’absentisme a l’escola
Un dels pocs elements que es poden agafar com a referència per palpar l’èxode de famílies, més enllà de places i carrers buits on, fins fa uns dies, hi havia força activitat quotidiana, és la de l’absentisme escolar. No és ni molt menys fàcil, atès l’elevat índex d’absentisme escolar que Sant Roc ja pateix d’arrel, però és simptomàtic, si més no. “Els primers dies es va notar molt. Les famílies que marxaven s’emportaven els fills, òbviament, però altres que es quedaven van preferir que els nens i nenes es quedessin a casa per precaució. Poc a poc, aquests últims, han anat recuperant la normalitat”, relaten fonts del barri. El Departament d’Educació de l’Ajuntament confirma que els primers dies “es va notar” un descens significatiu a diferents escoles, però asseguren que s’ha seguit d’a prop i que la normalitat, relativa degut a la baixa assistència que registren els centres de Sant Roc, ha tornat progressivament.
El Col·legi Lestonnac ha estat el més afectat pel seu alt percentatge de nens i nenes d’ètnia gitana. A tocar de la plaça Camarón de la Isla, el centre viu al cor del barri i molt vinculat a les casuístiques que el rodegen. Molts nens i nenes han marxat des de l’esclat dels incidents, explica personal de l’escola, i afirmen que la situació és complicada des de llavors. De fet, el passat divendres, dia de celebració de Carnestoltes arreu de la ciutat, el centre va decidir no sortir al carrer amb la tradicional rua de disfresses i quedar-se al pati. La direcció del centre no ha donat resposta als reiterats intents de comunicació d’aquest diari.
Els que sí van sortir a celebrar el Carnestoltes la tarda del mateix divendres van ser els membres de l’Ateneu de Sant Roc amb els seus nens i joves. Desenes de persones van voltar disfressades pels carrers del barri al ritme de la música provinent d’una furgoneta engalanada que liderava la marxa. Des de l’entitat van explicar que la participació va ser la mateixa d’altres anys i que l’activitat al centre era “l’habitual”. No obstant, sí admeten que existeix “tensió” dins la comunitat gitana i que “tothom està alerta”. “Amb nosaltres surten avui a fer la rua perquè hi confien molt, però, si et fixes, els nens estan constantment vigilats”, explicava en Juanje, un dels membres més actius de l’Ateneu, mentre assenyalava els diferents grups de pares i mares que rodejaven la festa dels més petits, aliens a tot. “Al carrer es nota, però la situació s’ha de normalitzar, poc a poc es calmaran els ànims”, pronostica.
Coordinació entre policies i administracions
Al marge d’algun incident puntual que es va solucionar sense més problemes, les autoritats no tenen constància de cap aldarull destacable. Els Mossos d’Esquadra mantenen activat un dispositiu especial de vigilància a la Mina i Sant Roc des dels dies posteriors a l’assassinat, per evitar més incidents o intentar atallar-los si es produïssin.
“Com que ha marxat molta gent, de moment això està molt tranquil; no ha passat res”, expliquen agents de la Guàrdia Urbana destinats a la comissaria de la plaça Camarón de la Isla. Confirmen l’èxode de moltes famílies, però no transmeten més informació que aquesta. “El que sabem, ho hem llegit a la premsa. És un tema molt delicat i al barri se’n parla poc”.
Des del govern municipal expliquen que la situació s’ha seguit des del primer moment a través d’una comissió especial i que Badalona s’està coordinant amb Sant Adrià, Mossos i la Generalitat per mantenir la convivència i la seguretat ciutadanes. L’objectiu principal, ara per ara, és que la normalitat i la vida quotidiana regnin al barri i transmetre tota la tranquil·litat possible al veïnat. Per això mateix, les pròpies autoritats es mostren molt cautes a l’hora d’informar.
Des de l’Associació de Veïns de Sant Roc també prefereixen guardar discreció. Fonts del barri sí expliquen haver viscut algun episodi “de pel·lícula”, amb cotxes tallant carrers sencers o fins i tot un petit aldarull en un pis de l’avinguda Marquès de Montroig, però res alarmant. La propera setmana, explica l’entitat veïnal, hi ha programada una reunió amb la regidoria del districte i els Mossos.
