29/04/2018 – Sisena victòria en set partits i la permanència cada cop més a prop. El València ha estat l’últim a claudicar davant d’una Penya en estat de gràcia (77-75).
29/04/2018 – Sisena victòria en set partits i la permanència cada cop més a prop. S’acaben els adjectius per descriure la metamorfosi absoluta que està protagonizant el Divina Joventut, que en els darrers vuit dies ha estat capaç de sumar tres triomfs vitals que el catapulten cap a una salvació que només fa unes setmanes semblava una utopia. El València, un equip farcit de talent tot i les baixes, ha estat l’últim a claudicar davant d’aquesta nova Penya (77-75). Un equip que ha aparcat les pors i que, amb l’autoconfiança pels núvols, és capaç de tot.
Només en el primer quart els badalonins han exhibit alguns dubtes, un fet que els valencians, més encertats, han aprofitat per manar en el marcador (17-21). Tot ha canviat, però, en el segon parcial. Els de Carles Duran s’han posat a defensar de valent i han ofegat completament l’equip de Txus Vidorreta, que només ha pogut anotar 12 punts. L’aparició d’un Demitrius Conger en estat de gràcia, que ha sumat 9 punts consecutius, i l’encert en els triples (7/13 al descans) han disparat la Penya, que ha fet seu el partit (41-33).
El domini verd-i-negre ha continuat en el tercer quart. Laprovittola encara no havia pogut aparèixer gaire en tasques ofensives i Jordan no tenia el dia, però això no aturava pas una Penya coral, amb tothom sumant. Birgander, Xabi López-Arostegui o Gielo apareixien en moments clau per mantenir la renda verd-i-negra, mentre Conger seguia a la seva, signant algunes esmaixades de concurs per mantenir el partit sota control (59-49).
El València, però, no ha abaixat els braços i en l’últim parcial ha despertat, fruit del seu domini a la pintura. La Penya ha patit per tancar la seva zona i això ha donat moltes segones oportunitats als valencians, que han sumat 14 rebots ofensius. Will Thomas i Dubljevic han començat a fer mal sota els cèrcols i l’encert de Green (19 punts) ha conduït el matx a un final a cara o creu (65-64 a quatre minuts del final).
Aquí, però, s’ha fet evident que les pors i les angúnies ja són cosa del passat. La Penya no ha trontollat en cap moment i Ventura s’ha erigit en heroi per clavar dos triples consecutius que han donat mitja victòria. Encara ha tocat rematar la feina, però els de Carles Duran ho han fet mostrant-se infal·libles des de la línia de personal i amb un rebot ofensiu providencial d’un Conger erigit ja en figura clau, junt amb Laprovittola, de la resurrecció verd-i-negra.
