17/07/2015 – Durant una campanya electoral, els diferents partits pengen i enganxen a la via pública milers i milers de banderoles, cartells i plafons, la vida útil de la majoria dels quals s’acaba el dia següent a les eleccions.
La publicitat és omnipresent en el dia a dia i forma part de les nostres vides. Ho vulguem o no. A pràcticament qualsevol indret d’una localitat hi ha algun element visual que vol oferir un producte o un servei. O fins i tot una persona. Una persona que gestioni la teva ciutat, per exemple. Com al món de l’empresa, la política té una part molt important de màrqueting i les electorals són algunes de les campanyes més intenses i més agressives a l’ull del veí que molt probablement ens podem trobar. Ideologies i conviccions a part, els partits polítics tenen dues setmanes per convèncer una part rellevant de l’electorat indecís. No és d’estranyar, doncs, que durant el passat mes de maig molts badalonins veiessin més sovint les cares dels principals alcaldables al seu Ajuntament que les d’alguns dels seus familiars propers. I enguany tornarem a viure una situació semblant al setembre, si la convocatòria de les Eleccions al Parlament no varia, i a finals d’any, per triar el president del govern espanyol. Una carrera a contrarellotge per guanyar visibilitat, la de les campanyes electorals, en la que ens veiem involucrats, de vegades de forma inconscient, i que hem assumit i interioritzat com quelcom habitual.
Les banderoles, cartells i plafons
Abans d’encetar el meló de la campanya, els diferents partits es reparteixen, segons el seu ordre de representació en les eleccions anteriors, els carrers de la ciutat on poder col·locar la seva propaganda. El clàssic estrella de la publicitat visual són les banderoles que es pengen a les faroles. És un dels productes de difusió més cars de la campanya degut als seus costos d’edició, disseny, impressió i material. A més, cal tenir en compte que els partits contracten la seva col·locació i desinstal·lació, el que també suposa mà d’obra. A banda de les banderoles, trobem el material de cartelleria general: pancartes, plafons, cartells de paper, polipropilè i cartró, molt més barat i que els propis membres dels partits acostumen a enganxar i a desenganxar, almenys la majoria.
Publicitat residual
Si bé les banderoles són col·locades i despenjades per contracte en unes dates exactes, que solen cobrir tota la campanya i han d’estar retirades per llei després de les eleccions, la resta de cartelleria depèn del treball i la voluntat de cada formació, i és aquí on la ‘contaminació visual’ arriba a ser abusiva. Tot i que bona part de la propaganda acostuma a ser retirada durant els dies posteriors, sempre queden restes supervivents setmanes després, sobretot a aquells punts o a aquelles vies que no estaven assignades per acollir publicitat i que al final són utilitzades pels partits, un cas que es dóna sovint. “Sabem que encara hi ha cartells; ens ho comuniquen”, admet el regidor d’Espai Públic, Javier López.
No hi ha res que reguli això? I tant. De fet, en campanya, tot allò que estigui fora dels enclavaments assignats pot ser portat davant la Junta Electoral, que pot instar l’Ajuntament a retirar-ho o netejar-ho de forma subsidiària, per després cobrar-ho a l’organització política corresponent. Si no és a través d’aquesta via, en cap cas el Consistori s’ha d’encarregar de retirar cap publicitat política; sempre és responsabilitat del partit, que pot incórrer, si col·loca la seva propaganda en un element del mobiliari urbà o de la via pública no autoritzat, en sancions que variaran depenent de diferents factors, com ara el perjudici o el benefici obtingut de la publicitat, previ requeriment de retirada, segons l’Ordenança de Publicitat. Enguany, almenys de moment, no s’ha obert cap sanció ni s’ha portat cap cas davant la Junta Electoral, segons la regidoria d’Espai Públic.
Milers de banderoles i pancartes en pocs dies
Si tenim en compte la quantitat d’elements publicitaris que es distribueixen a banda i banda d’una ciutat durant una campanya electoral, podria arribar a ser fins i tot comprensible –que no excusable- que, setmanes després, algun plafó o cartell continuï penjat. Els set partits amb representació a l’Ajuntament, per exemple, van col·locar prop de 2.000 banderoles, amb PP (640) i PSC (500) a la part més alta del ‘rànquing’. Si parlem de cartells, plafons i pancartes, el número es dispara fins als milers, i sense comptar el PP, que va prescindir de cartelleria convencional i va apostar per altres formats com publicitat als autobusos o contractació de grans cartells –aquests que es veuen des de l’autopista, per entendre’ns-. En aquesta classificació, Guanyem Badalona s’imposa per golejada: la plataforma ciutadana va enganxar i penjar uns 4.000 elements visuals. No és d’estranyar, doncs, que més d’un cartell encara se li escapi al partit líder del nou govern.
La ‘petjada’ ambiental de les campanyes electorals
Un cop retirades totes les publicitats, i encara que alguns partits guarden pancartes i cartells per intentar treure’n profit més endavant, la gran majoria resten inservibles degut al seu contingut. Els cartells de cartrons i papers són de més fàcil tractament i ni tan sols han de passar un procés de residu especial, sinó que poden ser considerats com a material de reciclatge quotidià, sempre i quan no continguin una quantitat de plàstic rellevant.
Les banderoles i altres elements elaborats amb PVC són més difícils de reaprofitar o reciclar. Nivell Publicitari, amb seu i una estreta relació amb Badalona, és una de les companyies més potents del sector que produeix i distribueix material de propaganda a tot Espanya i a clients importants com ara grans partits, institucions, clubs esportius o grups d’oci i cultura. El seu gerent, José Antonio Marina, explica que, en alguns casos, les banderoles són reutilitzades per fabricar altres productes de merchandising, però que la major part es processada com a residu per empreses homologades per la Generalitat, que cremen o soterren un material, el PVC, que pot trigar alguns segles en descompondre’s. A més del cost ambiental, difícil de calcular, la despesa per processar aquest residus és d’uns 1.000 euros per cada 15.000 banderoles; Nivell Publicitari pot produir, en un any electoral, al voltant de 250.000 banderoles.
UNA ALTERNATIVA ‘BADALONINA’ AL PLÀSTIC CONVENCIONAL
José Antonio Marina assegura que Nivell Publicitari intenta ajustar al mínim l’impacte mediambiental que l’empresa genera; de fet, compten amb la ISO relativa al respecte ambiental. Lamenta, això sí, que en els darrers anys la indústria publicitària no ha disposat d’una alternativa sostenible i fiable al PVC convencional. No obstant, comença a treure el cap dins del sector un nou material resultant d’un projecte que s’ha gestat a Badalona des del 2007. Es tracta de BioGreen Blackout, un element biodegradable que es pot transformar en matèria orgànica i adob de primera qualitat en 180 dies. La ‘mare’ i impulsora de la idea, Lorena Feria, explica que, al principi, aquest material jugava en desavantatge respecte del PVC en diferents aspectes, però que la millora dels darrers anys han permès que s’equipari a nivell de preu i qualitat d’impressió. “L’impacte visual i el preu són el mateix; el mediambiental, infinitament inferior”, apunta.
Feria esclareix que és molt complicat fer entrar el nou material al mercat, en part degut al poder de les productores de materials convencionals i de les gestores de residus plàstics, que perdrien quota de negoci si materials com el BioGreen Blackout entressin en joc. En qualsevol cas, el biodegradable gestat a Badalona comença a obrir-se pas i la companyia ja l’ha aconseguit col·locar en campanyes publicitàries del Zoo de Barcelona, d’empreses com Nestlea, esdeveniments com l’American World Race i, a nivell local, la del passat Festival Filmets. Tanmateix, companyies tèxtils com Desigual i H&M estan fent proves i ICV-EUiA s’hi va interessar per a les banderoles de la seva campanya electoral a Badalona, encara que finalment no va donar el pas. L’evolució del BioGreen no s’atura i la seva creadora buscarà ara afegir-hi el grafè per millorar la seva manipulació i qualitat.
