14/12/2012 – Al llarg d’aquesta setmana s’han posat en marxa els pessebres més destacats i concorreguts de la ciutat; ahir a la tarda va ser inaugurat el de la plaça de la Vila, obra de Carmen Ayza Bultó.
Els Reis Mags posen fil a l’agulla i ja comencen a caminar en direcció al portal de Betlem a diferents punts de Badalona. Els pessebres més representatius de la ciutat, amb el de la plaça de la Vila al capdavant, inaugurat ahir a la tarda, es poden visitar des d’aquesta mateixa setmana. Alguns d’ells minvats per la manca d’espai i la greu situació econòmica, però conservant la mateixa essència i despertant la il·lusió de sempre.
Preparat amb molta cura des del setembre, el pessebre badaloní per excel·lència, situat davant l’Ajuntament, va ser inaugurat ahir a la tarda amb cantada de nadales inclosa. Es tracta d’una autèntica tradició de ciutat que es porta duent a terme més de 20 anys. Enguany, la dissenyadora ha estat Carme Ayza Bultó, que ha recreat un poble emmurallat de costa que presenta reminiscències medievals; s’hi integren les escenes de l’anunciació, el naixement, l’arribada dels Reis d’Orient i el traginar de la gent en els oficis i feines tradicionals.
També ahir va ser inaugurada la 14a Mostra de Pessebres, a càrrec dels Amics del Pessebre de Badalona, a la sala d’exposicions de El Refugi. Els seus diorames il·lustren les representacions més tradicionals del pessebre en diferents paisatges. Com sempre, hi haurà diorames de Badalona amb representacions a Dalt la Vila, Canyet i Montigalà, i també a d’altres indrets de Catalunya com Tossa de Mar o Calella.
La plaça de la Vila, no obstant, no és l’únic indret on gaudir d’aquest centenari costum. A la zona sud de la ciutat, per exemple, destaca la 1a Mostra de Diorames dels Amics de La Salut, que han aguditzat el seu enginy per combatre la falta d’espai; o el pessebre organitzat per l’Associació de Veïns de Sant Roc. Altres exemples d’algunes de les representacions més destacades i concorregudes de Badalona són la de Casal Cívic de Pomar o la de l’Església de Santa Maria.
Hi ha qui prefereix el moviment i el dinamisme; llavors no s’ha de perdre, aquest cap de setmana, dos dels pessebres vivents més rellevants del municipi. D’una banda, el que organitza l’AMPA del Pere de Tera, demà a partir de les 19h, al carrer Provença amb rambla Floridablanca; de l’altra, el que escenifiquen l’AVV de Ronda Sant Antoni de Llefià i l’escola Ramiro de Maetzu al poliesportiu de Llefià, diumenge a les 18h.
Una tradició centenària que a Catalunya és caracteritzada pel Caganer
Moltes famílies tenen el costum d’instal·lar el pessebre a casa perquè ho reben de generació en generació, però probablement no tothom s’ha parat a preguntar fins a on es remunta la representació de la Nativitat. Generalment, es considera que l’origen dels pessebres es troba al segle XIII, quan Sant Francesc d’Assís va escenificar el naixement de Jesús, un 24 de desembre, a Greccio, Itàlia. No obstant, existeixen documents que situen la primera representació molts segles abans, al monestir alemany de Füsen.
En qualsevol cas, la tradició no es comença a consolidar fins els s. XV-XVI, quan el Concili de Trento impulsa noves formes de culte, entre elles els pessebres. A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al XVII; això sí, arrelà ràpidament i sorgiren nombrosos escultors que es dedicaren a fabricar figures per aquesta particular representació, com Ramon Amadeu o Domènec Talarn. Els pessebres catalans i valencians incorporen la peculiar figura del Caganer, generalment amagat en algun racó, i que simbolitza sort i alegria per a les llars perquè les seves deposicions femaven la terra del pessebre per l’any següent.
