Entrevistem a la Sílvia, la Vero i l’Eva, membres actius de la plataforma Badalona Mar
La lluita pels nostres mars és gairebé el lema de la plataforma Badalona Mar, un grup de persones que, paral·lelament ja treballaven dins aquest àmbit, però van decidir ajuntar-se per intentar abastar la immensitat del problema. L’abocament d’aigües residuals, la desaparició de fauna i flora marina i la fugida dels pescadors de la zona són només unes quantes conseqüències del que suposa el problema ambiental que s’està produint a la ciutat de Badalona.
- Quines persones formeu aquesta plataforma?
La Sílvia ja havia creat la pàgina web de Badalona Mar i es dedicava a analitzar tot aquest problema dels abocaments, l’estat de les platges, etc. A l’estiu es va publicar un vídeo de les xarxes dels pescadors plenes de porqueria i, a partir d’aquí, vam anar confluint persones d’arreu de la ciutat i també de fora.
Per una banda, estàvem les persones que volíem crear un moviment, que començàvem a prendre consciència i, per l’altra, es trobava l’AAVV del Front Marítim, Ecologistes en Acció, gent del club de busseig, els pescadors de Badalona, etc. Va ser aleshores quan totes aquestes persones vam decidir trobar-nos i començar a treballar.
- Quines han estat les vostres primeres accions?
El passat dissabte, el 23 de novembre, vam decidir visibilitzar el problema portant el mar a les portes de l’Ajuntament de Badalona. El Ramón Costa, que és un pescador de tota la vida de Badalona, ens va passar uns vídeos on es veia la porqueria. Ens va emprenyar molt el tema, ja que Costa fins i tot ha anat a Brussel·les a denunciar-ho, i el nostre objectiu era que es veiés el que s’hi pesca, el que es treu del fons marí.
- Quin és el motiu de tota aquesta brutícia al mar?
És una suma de coses. Per una banda, hi ha unes infraestructures inadequades i obsoletes. Amb això ens referim a la gestió del sistema de clavegueram i de l’aigua, que s’ha quedat antic. A més, el sistema unitari que hi ha per a les aigües, tant residuals com les de la pluja, fa que tot vagi a parar al mateix lloc i, quan plou, no arribi a la depuradora mai. Per altra banda, s’ha de conscienciar a la gent, ja que tota la porqueria que va al mar és perquè nosaltres la llancem.
- Què hi diuen respecte a això els tècnics municipals?
Per part de l’Ajuntament no hem rebut encara una resposta. Fa més d’un mes que vam demanar hora per tenir una cita amb tècnic de medi ambient i no ens ha contestat. Vam coincidir amb ell, a més, a unes sessions informatives sobre el Pla de Desenvolupament Urbanístic de l’AMB, a la CACI, i ell mateix va afirmar que “estaven oberts a tothom”.
- A què es deu aquesta manca de voluntat política?
Sembla que no és un tema urgent. Sabem que les solucions són molt complexes i que, segons l’Ajuntament, són també cares, però hi ha altres solucions transitòries i temporals que podrien reduir el problema i que ja s’estan utilitzant a altres llocs de l’estat. Per exemple, aquí a Badalona fan falta 9 dipòsits pluvials i només en tenim un que a ser construït al 2011, però sabem que el 80% del dipòsit pluvial de l’Estrella ha estat subvencionat per fons europeus. Volem informar-nos d’això i saber com es pot gestionar. Nosaltres no som experts, però hem parlat amb tècnics i encara en parlarem amb més per conèixer de primera mà quina seria la millor solució a curt termini.
- Quins aspectes més voleu intentar solucionar?
Doncs, per exemple, la manca de transparència en les dades sobre els abocaments que es produeixen i que només es poden saber durant la temporada de bany, que són aproximadament 90 dies a l’any. Vam començar, de fet, per això. Els abocaments continuen també quan no és estiu i això afecta a les escoles de surf que tenim aquí, que surten amb els nens els dies que hi ha més onatge.
- Per tant, les conseqüències són també greus per a la nostra salut.
Absolutament, això ja no es tracta només de si ens podem banyar o no, es tracta de que ens estem carregant la nostra salut i la dels nostres mars, la fauna, la flora, etc. Tot ens torna. Per exemple, els pescadors s’han hagut d’anar a Arenys, aquí només en queden 2 i han desaparegut molts musclos, que depuren l’aigua, i tortugues perquè moren asfixiades per plàstics. Les conseqüències són desastroses i tenen un impacte brutal. Per això, la nostra tasca es de visibilització i, a la vegada, de conscienciació, en especial, als més petits.
