11/03/2016 – Dolors, Núria, Rosa i Esther són les alcaldesses del Barcelonès Nord i el Baix Maresme, i això opinen sobre el paper de la dona a la política municipal.
L’olor i la calor de l’estiu ja impregnaven els carrers de les localitats del Barcelonès Nord i el Baix Maresme quan els nous mandats municipals començaven a unes i altres localitats, de forma més o menys senzilla. Els comicis del maig havien revolucionat la política local de molts enclavaments, entre ells la de la capital catalana, on una dona se situava al capdavant de l’Ajuntament per primer cop a la història. Al nord del Besòs les coses també s’intuïen amb matisos renovats: al marge del socialista Joan Callau a Sant Adrià, una clara majoria femenina accedia a la resta de consistoris.
L’entrada de Dolors Sabater i Rosa Funtané a Badalona i Montgat, enlloc dels exalcaldes Xavier Garcia Albiol i Francesc Garcia, reforçava el color de dona que fins llavors imprimien al territori la colomenca Núria Parlon i la tianenca Esther Pujol. Un fet significatiu que cap d’elles va passar per alt i que van voler posar en comú en un sopar privat, en ‘petit comitè’, sense càmeres ni ‘postureo’, sense sigles, amb l’únic ‘leitmotiv’ de fer pinya com a dones alcaldesses. Perquè sabien que la política municipal, aquest mandat, s’escriuria en femení.
“Hem rebut un missatge de necessitat d’un canvi substancial: nous perfils, dones que no venim de l’establishment polític, accedim als lideratges i als governs locals”, apunta l’alcaldessa Dolors Sabater. “S’està normalitzant el fet de veure una dona al capdavant d’un càrrec i d’una administració”, considera la primera regidora de Montgat, Rosa Funtané. Coincideix Núria Parlon, que veu en la política de proximitat un àmbit on el paper femení té cada cop més rellevància, però també més enllà de les càrrecs electes: “Ha augmentat la presència de regidores i alcaldesses, però també ens hem consolidat en equips tècnics de planificació social i urbanística. Hi ha hagut una tecnificació del rol de la dona”.
Una mirada sensible i inclusiva
La batllessa de Tiana, Esther Pujol, també sosté que la política és un dels àmbits on hi ha més versemblança d’igualtat i refusa que l’increment de la presència política femenina, concretament la del present mandat, sigui circumstancial. “La crisi ha comportat altres neguits al món polític, i la sensibilitat de la dona cap a la situació social ha desembocat en una major presència de caps de llista dones arreu. –conclou Pujol-. El context actual ve donat per una sèrie de factors”.
Aquest matís, el de la mirada femenina aplicada a la política, és un detall en el que totes quatre coincideixen. Fugen de projectar una sensació de discriminació o superioritat i insisteixen en ressaltar que és senzillament un prisma diferent. Existeixen vessant, posen per exemple, en les que una dona, generalment, s’implica més, com ara la conciliació laboral, la mobilitat i accessibilitat amables, derrocament de les barreres arquitectòniques o obertura d’espais per a gent gran i infants. “Crec que aportem una mirada més inclusiva i som capaces de treballar de forma col·laborativa i generant consens”, resumeix Parlon. “Som sensibles a segons quines qüestions, que no sensibleres!”, exclama Funtané.
Molt camí per recórrer
Si bé coincideixen en aquest augment del paper de la dona a la política local, també casen les quatre alcaldesses del Barcelonès Nord i el Baix Maresme en apuntar que queda molt camí per recórrer cap a la desitjada igualtat. Segons la tianenca, “la investidura d’una dona política de forma plena encara és limitada”. “S’ha de reflexionar molt encara en les condicions i els límits que té la dona per accedir i mantenir-se en política”, afegeix. Des de Santa Coloma, Núria Parlon avisa de moltes desigualtats encara esteses, com la salarial o el fet que els sectors laborals més precaris estiguin ocupats en bona part per dones. “La política possibilita visualitzar el paper de la dona en espais de poder, i això ajuda. Tanmateix, necessitem la complicitat dels homes perquè el feminisme sigui cosa de tots, global”.
“Les dones estem participant activament i liderant molts espais a les ciutats, ens cal fer un salt sostingut a la presa de decisions”, reivindica Dolors Sabater, per a qui la presència de dones i els equilibris de gènere no són suficients: “Volem transformar també les formes de fer”. La montgatina Rosa Funtané ressalta que les dones cada cop s’atreveixen més, però queda molt treballar: “Espero que la igualtat sigui cada vegada més present a tots els nivells, també en el món privat. Les dones tenim molt a dir”.
El 45% dels municipis de l’AMB, governats per alcaldesses
La predominança femenina a les alcaldies del Barcelonès és un fet inqüestionable: Ada Colau a Barcelona, Núria Marín a L’Hospitalet, Dolors Sabater a Badalona i Núria Parlon a Santa Coloma. A excepció de l’adrianenc Joan Callau, tota la comarca es governa en femení. Però, què passa si aixequem la mirada i prenem com a referència l’àrea metropolitana? El paper de la dona al capdavant dels ajuntaments descendeix per sota del 50%. Dels 36 municipis que composen l’entorn de Barcelona més proper, 16 estan governats per dones i 20 per homes. Al marge del Barcelonès, la política té projecció femenina a Esplugues, Sant Boi, Sant Cugat, Castelldefels, Gavà, Montcada, Barberà del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Corbera, Badia, Pallejà i Begues.
Si bé és cert que el nombre de localitats amb alcaldes és major, la rellevància de cadascuna d’elles fa variar aquesta proporció. I és que només les quatre ciutats més poblades de l’AMB, les del Barcelonès, amb alcaldesses al capdavant, sumen quasi el 70% dels 3,2 milions de ciutadans que habiten en els 36 municipis de la zona, uns 2,2 milions.
Pel que fa a les entitats supramunicipals, les dues més destacades estan dirigides també per dones. L’Àrea Metropolitana està presidida per l’alcaldessa Ada Colau, mentre que la batllessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, és la màxima autoritat de la Diputació de Barcelona. El Consell Comarcal del Barcelonès, per la seva banda, està dirigit per Josep Francesc Belver primer tinent d’alcalde de L’Hospitalet.
