La política i l’ús dels ‘smartphone’ durant el Ple municipal

    0
    80
    recorte Alex Laia.jpg

    18/10/2015 – Els telèfons s’han convertit en una eina molt recurrent també en política i això resulta evident als plens municipals; fins a quin punt, però, és adient estèticament el seu ús? Els regidors lloen els seus avantatges

    Els smartphone van arribar fa uns pocs anys a les nostres vides com un tsunami que, de moment, ha decidit quedar-se i esdevenir un dels elements més importants en el dia a dia de moltes persones. Hi ha gent que camina pel carrer enviant missatges a través del mòbil, als metros i autobusos hi ha més mirades posades sobre les pantalles tàctils que sobre els llibres de paper i algunes professions han donat un pas important cap a la utilització d’aquesta tecnologia. La nostra, la del periodisme, és una d’elles. Els telèfons intel·ligents ens fan algunes tasques més senzilles i ens facilita la comunicació amb algunes de les nostres fonts, per exemple. Sovint, a l’altra banda d’una de les cadena de missatges del nostre dispositiu hi ha un polític, una altra de les professions que ha donat un gir en aquest sentit.

     

    La política es juga més que mai a través de telèfons mòbils i tauletes digitals: fotografies a l’instant, comentaris en directe, hashtags, xarxes…sensació d’omnipresència, al capdavall. “S’ha sobredimensionat; si no passa a Twitter, no passa”, opina el tinent d’alcalde Àlex Mañas (ICV-EUiA). Aquesta reflexió, segurament compartida per molts dels seus col·legues, ha portat a que els nostres representants duguin permanentment a sobre els dispositius i que fins i tot aquests aparells formin part de les despeses municipals com a eines de treball. I no hi ha una imatge més aproximada de la realitat política local que el Ple municipal, on, cada darrer dimarts de mes, es reuneixen tots els regidors i els seus smartphones.

     

    "No juguem al Candy Crush"

    “Tant el telèfon com la tablet són una eina indispensable per tenir a mà documents, cercar informació, contrastar dades. S’enriqueix el debat”, apunta el també tinent d’alcalde Oriol Lladó (ERC), un dels membres més actius (i aparentment més hàbils) de la sala de plens amb la seva tablet. És la seva postura particular però en la mateixa línia es manifesten els seus companys de govern Jose Téllez (Guanyem Badalona) i d’oposició Ferran Falcó (CDC), que posen en valor la utilitat dels dispositius i coincideixen en la mateixa broma: “No tothom fa com la Celia Villalobos. No juguem al Candy Crush”, citen, fent referència a una congressista del PP que va ser enxampada jugant enmig d’un debat.

     

    La utilitat dels dispositius és innegable i cap representant dels diferents grups de l’Ajuntament posa en dubte la bona utilització que els seus col·legues en fan dels mateixos, però sí avisen que hi ha línies vermelles d’educació i ètica que no s’han de traspassar. “S’ha d’utilitzar de forma adequada, sense estar constantment enganxat. No s’hauria de poder trucar tampoc, per exemple”, creu el regidor de Ciutadans, Juan Miguel López, qui admet que no toca gaire el seu smartphone, només per avisar a la família que arribarà tard. “Hi ha persones que es passen cinc hores seguint el Ple, toca estar atent i deixar Facebook i Twitter”, manté el president socialista, Álex Pastor. El portaveu del PP, Juan Fernández, també veu aquests dispositius com quelcom molt útil i eficaç, però explica que, per exemple, el seu grup

     

    Més enllà de l’ús com a aparell de feina, els mòbils i tauetes ofereixen la possibilitat de poder enviar missatgeria i accedir a les xarxes socials, on molts cops es desenvolupa un Ple 2.0 al marge del presencial. “No s’ha de barrejar l’ús professional amb les xarxes o els jocs. Intento tuitejar només quan parlem de quelcom molt rellevant, perquè també suposa compartir-ho amb la ciutadania”, matisa Lladó. El portaveu del PP, Juan Fernández, assegura que, per exemple, el seu grup té “prohibit” llançar tuits durant els plens. “Quan governàvem, Xavi ens va dir que no féssim tuits. Cada cosa té el seu moment i el Ple no és per això”, diu. “Pot ser s’haurà de pactar entre nosaltres uns codis d’ús, en un futur”, puntualitza Fernández.

     

    En aquest sentit, les regles ètiques i tàcites que els polítics han anat establint entre ells, per respecte a la resta, són cabdals, atès que no existeix cap normativa que reguli l’ús dels dispositius durant les sessions plenàries. “A excepció d’algun cas aïllat, no veiem cap conflicte destacable durant les sessions plenàries que ens obligui a establir un reglament”, declaren fonts municipals.

     

    El 'perill' de les xarxes socials

    Un dels perills de la facilitat comunicativa que ofereixen els smartphone es va fer palesa en un dels darrers plens, quan, enmig d’un acalorat debat, un regidor de govern, Javi López, va llançar un missatge a través de Twitter que no van tardar en percebre i respondre els membres de l’oposició (també connectats, per tant). Fins a quin punt és adient aquest ‘enfrontament’ dialèctic a la xarxa quan es pot produir, i s’ha de produir, de forma presencial?

     

    El socialista Álex Pastor recorda un altre episodi que va suscitar diferents reaccions durant un dels darrers plens, quan Xavier Garcia Albiol va marxar de la sala una llarga estona i va penjar una fotografia de la festa de la castanyada d’una entitat mentre encara es desenvolupava el Ple: “Albiol  va marxar a una castanyada durant el Ple i a sobre va penjar la fotografia a Twitter. Tenir l’smartphone també et serveix per veure coses com aquesta. Quan hi ha Ple toca ser-hi i prestar atenció”.

     

    L’encara president del grup ‘popular’, més enllà d’aquella imatge, ha deixat alguna anècdota més darrerament, arran de trucades o utilització del telèfon durant el Ple, que inclús han portat a l’alcaldessa a cridar-li l’atenció. Ho subratlla Jose Téllez, que creu que “ha de regir l’educació”. El portaveu del grup ‘popular’ defensa que, mentre va ser alcalde, Garcia Albiol va ser “exemplar en la utilització” d’aquests aparells i considera “injust” que sigui assenyalat per alguna situació puntual que hagi pogut protagonitzat i que, diu, en cap cas “ha entorpit el desenvolupament del ple”.

     

    A banda de petits incidents puntuals, tots els representants dels grups consideren que no cal reglamentar l’ús dels dispositius i que fins i tot continuarà en augment, atès que, diuen, facilita molt la feina i els permet estar constantment informats. Amb seny, això sí, per davant de tot.

     

    "Tenim un sou; és la nostra feina atendre als plens"

     

    “Els regidors sense dedicació cobren per cada Ple, i els que ens hi dediquem també tenim un sou. És la nostra feina atendre als plens”, diu Álex Pastor. A banda de l’ètica professional, aquest és un altre dels arguments pels que l’actitud (o com a mínim la imatge) dels representants al Ple ha de ser rigorosa. Els regidors de govern i els portaveus i presidents de cada grup municipal de l’oposició perceben un sou que oscil·la entre els 37.000 euros anuals pels que s’acullen a la dedicació parcial i els 57.000 per a les jornades completes. A banda, tots aquells regidors que no tenen cap dedicació ingressen 1.343 euros per cada assistència al Ple, amb un topall màxima de 20.700 euros anuals.

     

    Mòbils i iPads per valor de 8.000 euros

     

    Els regidors, tant de govern com d’oposició, disposen d’aparells per a exercir les seves tasques que els hi facilita l’Ajuntament, com si d’un despatx o d’un telèfon fix es tractés. En total, hi ha 17 smartphone de diferents models i categories i quatre tabletes iPad  repartides entre els grups municipals, productes el preu vigent dels quals sumarien uns 8.000 euros.

     

    Al govern, l’alcaldessa treballa amb un Samsung Galaxy S6 (507 euros) i els regidors amb iPhone 5C (434€); els assessors de Guanyem, ERC i ICV-EUiA tenen un Samsung Galaxy Core2 (132€).

     

    A l’oposició, el PP disposa d’un iPad Air (720€) i Galaxy Core2; el PSC, d’un iPad Air; CiU, d’un altre iPad i un iPhone 5C, a més de la línia per a un altre mòbil de propietat particular d’un dels regidors, i Ciutadans, per últim, d’un iPad, un Samsung Galaxy Core2 i un Galaxy Core Prime (132€).

     

    Tots els dispositius anaven inclosos en un encàrrec que es va dur a terme fa cosa d’un any, expliquen fonts municipals, “amb un preu especial perquè anaven dins el contracte amb Telefònica”. En aquest sentit, apunten, és probable que el preu real pagat per cada dispositiu no sigui exactament el mateix que el preu vigent de mercat. A banda d’aquests telèfons i tabletes, que només són utilitzats per a ús professional, els regidors tenen els seus particulars, com ara alguns membres del govern, que utilitzen als plens els seus propis iPads.