06/02/2015 – La pobresa energètica ha crescut ràpidament durant els darrers anys i es tracta d’un mal cada dia mes estés; entre un 10 i un 15% de les llars catalanes no poden mantenir el seu habitatge a temperatura adequada.
L’inici de la crisi va convertir en luxe molts serveis que, anys enrere, tothom creia coberts i garantits de forma automàtica. Això és el que ha passat a l’àmbit dels subministraments domèstics: la llum, el gas i l’aigua. El poder adquisitiu de moltes famílies ha anat a la baixa, mentre que el preu de les energies no ha cessat de créixer –aproximadament un 50% des de 2007-. Aquestes condicions, sumades als drames hipotecaris i de desnonaments, han provocat que cada cop siguin més les llars que no poden assumir el cost de les factures dels serveis bàsics i que, progressivament, hagi guanyat força el concepte de ‘pobresa energètica’. Es tracta d’un terme encunyat al Regne Unit a principis dels anys 90 i que defineix la incapacitat d’un nucli familiar per a pagar la quantitat suficient de serveis energètics com per cobrir les seves necessitats bàsiques, o simplement mantenir la llar en unes condicions adequades per a la salut.
Més de 300.000 famílies a Catalunya i set milions a Espanya pateixen restriccions de subministraments bàsics, segons l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), una organització conformada per set col·lectius, entre els que es troben la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, i que des de principis de l’any passat recolza les famílies que tenen problemes per fer front les factures dels serveis. D’altra banda, un estudi de l’Associació de Ciències Ambientals publicat el passat 2014 desprèn que entre un 10 i 15% de les llars catalanes no poden mantenir el seu habitatge en temperatures adequades durant l’hivern, i que aquesta xifra ha crescut de forma constant des de 2007.
Badalona s’adhereix al programa metropolità contra la pobresa energètica
No és senzill contextualitzar la situació a través de dades concretes a nivell local, però es pot dibuixar una idea aproximada gràcies al volum d’ajudes que aporta l’Ajuntament en aquest sentit, per exemple. Serveis Socials va tramitar durant tot el 2014 un total de 225 ajudes d’habitabilitat a famílies de la ciutat per un import de prop de 83.000 euros. La partida econòmica i el nombre d’aportacions municipals en aquest sentit ha experimentat un creixement exponencial des de 2011, quan es van atorgar 31 ajudes per 12.000 euros. L’augment des de fa quatre anys ha estat del 626% en quant al nombre d’ajuts i del 589% pel que fa a la quantitat econòmica destinada. De cara a aquest 2015, el Consistori s’adherirà al programa metropolità de mesures contra la pobresa energètica de l’Àrea Metropolitana, que dotarà la ciutat amb prop de 700.000 euros, en previsió per a tres anys o fins a esgotar la dotació, per tal de contribuir al pagament dels subministraments de famílies sense recursos.
Al marge de l’administració, també algunes entitats socials desenvolupen aquesta tasca d’ajuda. En cinc anys, per exemple, Cáritas Barcelona, el radi d’actuació de la qual inclou el Barcelonès Nord, ha multiplicat per vuit, de 46 a 356, el nombre de famílies a les que dóna suport per pagar les factures, i per 13 la quantitat de diners que hi destina, de 6.500 a més de 85.000 euros. La Creu Roja, l’altre agent social de referència al territori, va ajudar el 2014 un total de 26 famílies de tot el Barcelonès, 20 de les quals de la ciutat, a fer front al pagament de llum, aigua o gas a través de dos projectes diferents, per un total de quasi 2.800 euros.
La PAH i la FAV, una ‘guerra’ legal contra la pobresa energètica
A dia d’avui, la PAH es troba immersa en una campanya per a materialitzar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra la pobresa energètica i els desnonaments a nivell català. A Badalona, la plataforma va iniciar la recollida de signatures i acumula més de 1.000, encara que esperen poder incrementar el ritme de recaptació les properes setmanes. El col·lectiu explica que de tota la gent que se’ls hi apropa demanant ajuda, cada cop gent, entre un 10 i un 20% del total, és incapaç de fer front al pagament dels rebuts. “Hi ha gent que ha intentat suportar la hipoteca i ara tenen problemes per pagar-ho tot, o altres que cobren un sou molt baix o una ajuda, i que tot i tenir un lloguer social no arriben a cobrir totes les despeses. Molts han de triar entre el pis, els serveis bàsics o el menjar”. La PAH considera essencial la garantia de l’habitatge i els subministraments: “Si vius en una casa sense llum, gas ni aigua, vius en una cova”.
A la carrera per la ILP es va sumar la passada setmana la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB). El seu president, Sigfrido Ramos, manifesta que volen contagiar i conscienciar el teixit veïnal en aquesta lluita contra un mal que, diu, assola més i més llars i de ciutadans de tota mena i moltes edats. De fet, la PAH i la xarxa d’entitats veïnals estan en vies d’acordar un cicle de xerrades sobre la pobresa energètica als diferents barris de la ciutat per difondre la situació, que tothom estigui informat i que els possibles afectats tinguin suport i vegin que no estan sols.
