Fa anys que diverses entitats de Badalona, veïns, culturals i artístiques, havien denunciat l’estat lamentable de l’edifici de l’antiga fàbrica Piher, a la Riera Canyadó. Aquest dimarts a la nit, les flames han cremat una nova part de la història industrial de la ciutat. De fet, la construcció forma part del catàleg de patrimoni arquitectònic municipal, ja que es tracta d’un dels pocs exemples de l’arquitectura industrial de mitjan segle XX. En aquest espai, hi havien treballat fins a 1.300 persones, fabricant de components electrònics, fins que l’any 1989, amb una crisi profunda de l’empresa, tancava les seves portes i deixava l’edifici buit. Just molt a prop, una altra empresa tancaria anys més tard, Jumberca i el seu espai quedaria buit fins fa poc on una immobiliària està construint una nova promoció de pisos. En el cas de la Piher, però, l’edifici té un gran valor. L’espai és obra dels arquitectes reconeguts Josep Maria Martorell i Oriol Bohigas, amb la participació també de David Mackay, en la seva ampliació. Per aquest motiu, aquest espai està catalogat com a patrimoni arquitectònic per la Generalitat de Catalunya. Tot i la seva catalogació, feia anys que l’edifici era un edifici totalment degradat. Ocupes i persones sense sostre hi vivien des de feia anys, i els incendis i la brutícia era una queixa constant dels veïns de Canyadó. Tot plegat va provocar que l’Ajuntament de Badalona, el 2012, entrés un contenciós amb l’actual propietària de l’edifici, per tal de netejar i sanejar l’espai. De poc va servir, perquè anys més tard tot continuava igual. De fet, el consistori feia anys que no tenia cap projecte per l’antiga Piher i lluny queda el presentat l’any 2001 per tal de fer uns locals pels músics locals. L’incendi d’aquesta setmana era una notícia anunciada i només un miracle salvarà l’estructura de l’edifici, danyada greument per aquest darrer foc. Badalona tornarà a perdre un nou edifici que explica part de la nostra història i malauradament únic a la ciutat. Tots plegats, com a ciutat, hauríem de reflexionar i treballar perquè d’altres espais, com la CACI, no tinguin el mateix final que la Piher. Poc queda per salvar, però encara hi ha esperances.
