La societat festeja en els 40 anys la renovació per 10 anys del servei diürn de transport al Barcelonès Nord i el servei de NitBus, després de vuit anys de dura batalla administrativa i judicial i l’obtenció de 1.000 milions d’euros pel contracte
La canxa del pavelló lluïa com un banquet. Estovalles blanques, centres florals, copes de diferents mides. Barra lliure i concert final dels 80’s, en coherència amb l’esperit nostàlgic i revival de bona part de la vetllada com tocava dissabte a la nit en el Pavelló Olímpic Municipal, que acollia la primera jornada de la programació amb què se celebraran els 40 anys de Tusgsal. La majoria dels comensals eren treballadors i treballadores en actiu de l’empresa, amb acompanyants; excepte en algunes taules, amb representants institucionals -locals i estatals, ja que no es va informar de la presència de cap representant de la Generalitat- i també convidats especials.
Al vespre començava aquesta segona cita. L’empresa havia organitzat al migdia una proposta similar, la primera, amb els treballadors i les treballadores jubilats i amb les persones que tenien torn de tarda i de nit, i que, per tant, havien de donar al servei a la ciutat durant la tarda, el vespre i la nit de dissabte.
D’entre els classificats com a convidats especials es va deixar veure el president de la FAVB, Julio Molina, i també el president de l’AVV Sant Joan de Llefià, Jordi Mesas; hi vam trobar el president de la Favgram, Tomàs Fernández. També hi havia el president del Club Joventut Badalona, Juanan Morales, i el president de la Fundació Esportiva Grama, Antonio Morales, així com el líder radiofònic Justo Molinero. La representació institucional local se va centrar en les alcaldies. Hi havia l’alcalde de Montgat, Andreu Absil Solà; la recentment nomenada alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González, i la de Sant Adrià, Filo Cañete. Es va notar l’absència de l’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, en plenes festes. També hi va participar, amb més rellevància i demostrant l’habitual domini de l’escenari, l’alcalde de Badalona, amb els quatre tinents d’alcalde del govern, a mode de guàrdia pretoriana, pendents del lliuramant de la Taula Hospitalis que Albiol va fer a Federico Llobet , reconeixement especial de la ciutat al president del Consell d’Administració de Direxis-Tusgsal.
La representació de l’Estat, com la del govern local, estava força reforçada. Amb la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la secretaria d’Estat d’Economia Social, Amparo Merino, i el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. A les taules principals també s’identificava José Maria Álvarez, president de la UGT Confederal, i Camil Ros, de la UGT a Catalunya. Els 1036 treballadors de Tusgsal estan afiliats, com va compartir Llobet, a un únic sindicat, la UGT, “que no ens ha abandonat mai”, va sentenciar. D’altres noms propis que Llobet va mencionar durant el seu discurs va ser el de Mercè Sala, presidenta de TMB, i Pelayo Martínez, gerent de l’EMT, i també va haver-hi noms no mencionats específicament però sí referits als que tothom va identificar amb molta agilitat. Els absents d’alguna manerapresents. Segur que van ser frases totalment fora del guió escrit, però que en un moment emocional de tanta intensitat al final apareixen. Els sis minuts previstos del discurs van arribar al quart d’hora, i nou minuts de “lo tengo que decir” donen per a molt. Sentiments a flor de pell que se superposen al moment més fred de redacció al despatx; i que compliquen i fan obrir els ulls com a plats a qui té preparades les notes de premsa embargades. Però són les coses del directe i d’una càrrega emocional durant uns anys amb molta tensió acumulada.
I, ahir, per fi, a relaxar unes hores. El grup té molt a celebrar, a més dels 40 anys. Com a marca Direxis, ha incorporat al servei d’autobusos metropolitanes la incorporació d’altres línies de negoci com el servei d’ambulàncies a Sòria i a Cuenca, el fa poc estrenat servei d’autobusos metropolitans a Saragossa, l’estrena de les pistes de pàdel i amb 2 restaurants. I, sobretot, ha renovat el servei diürn d’autobusos al Barcelonès Nord i el NitBus, missatge reiterat a mode de salm com si la repetició ho fes més plausible, més cert. Sí, després de nou anys de complexes batalles en el cas del NitBus, Tusgsal ja pot dir ben alt que explota el servei diürn del Barcelonès Nord i el nocturn de Barcelona per als propers deu anys amb un valor de mil milions d’euros. Aquesta renovació és la garantia per mantenir la plantilla-associat.
En total, el grup ocupa a unes 2.000 persones. I, amb aquestes xifres, esdevé la societat regida per l’economia social més gran de l’Estat. Va ser una de les idees que més es van llençar, també, des de l’escenari.
La Ministra Díaz, que trepitjava la ciutat per primera vegada, hi va insistir, i va destacar que era la primera vegada que el ministeri segregava i disposava d’una Secretaria d’Economia Social pròpia. En xifres, va indicar que l’economia social “representen el 10% del PIB de l’Estat espanyol”, “Aquest moment és resilient i és feminista, ja que 2 de cada 3 treballadores són dona. Fa ciutat i crea comunitat”. També va tenir paraules per a Pepe Álvarez, qui la va convèncer a venir a Badalona, i Díaz va reivindicar la importància de l’acció sindical “perquè eixampla la democràcia”. La ministra, sense sortir-se del guió pel què havia estat convidada, va compartir que des la secretaria pròpia han impulsat l’estratègia de l’economia social fins el 2027, que València està exercint la capitalitat europea de l’economia social aquest any i que es treballa en la llei integral de l’economia social. I també, amb l’eufòria del miler de treballadors com a espectadors, també va voler-se’ls guanyar.” S’han de seguir guanyant drets i ara toca reduir la jornada laboral és un desig de la gent treballadora”.
L’alcalde Albiol va destacar en diverses ocasions que el factor humà és la veritable riquesa de l’empresa, en un discurs que buscava els aplaudiments i el suport d’un públic molt entregat. “Sou una societat que crea ocupació i que és clau en el desenvolupament de Badalona”. Va subratllar les bones dades respecte l’ eficàcia en el servei i , evidentment, va emprar les paraules de la tusa i els tuseros com a paraules de l’imaginari col·lectiu. La tusa i els tuseros formen part sens dubta de la vida sòcio econòmica del la ciutat. La pel·lícula El 47 de Marcel Barrera també es va col.lar diferents vegades en els discursos emesos des de l’escenari, i en el marc de les reivindicacions hem pogut saber que la primera manifestació a la que un adolescent Albiol va participar amb 13 anys va ser per reclamar que el servei arribés a Monera i a Pomar.
Els parlaments van donar pas al sopar i a una sobretaula amb música dels 80’s, ballaruca i pastís d’aniversari, amb la fotografia de record pertinent. Però, el que passa llavors es queda entre els convidats.
