19/02/2016 – Quant costa mantenir neta la ciutat? Quina plantilla i quants recursos són necessaris? Es pot remunicipalitzar el servei? T'ho expliquem!
Baixar les escombraries després de sopar i escoltar, des del sofà de casa, com se les emporta el camió. Sortir a passejar el dia posterior a un gran acte ciutadà i trobar-se el carrer sense una llauna. Veure des de la finestra com el jardí de la plaça no es descontrola fins a ser una selva. Gestos quotidians totalment interioritzats, en els que no pensem habitualment, que desperten un fort malestar si no funcionen correctament i que amaguen un complex i costós engranatge que bona part de la població no ens aturem a analitzar.
La neteja d’una ciutat com Badalona es divideix en dos grans serveis: la neteja viària, aquella que ha de mantenir nets les places, els carrers i els parcs, i la recollida de residus, encarregada de buidar contenidors i emportar-se la brossa de ciutadania i comerços. Estan regides per contractes independents, executats per la mateixa empresa, FCC, i plegats suposen una despesa anual superior als 20 milions d’euros. Al marge, trobem la neteja d’edificis municipals, instal·lacions esportives i culturals, recollides en contractes separats.
Els darrers mesos, la neteja ha estat una de les qüestions que més se li ha retret al nou govern per part de certs sectors de la ciutat, acostumats a veure com el PP feia d’aquest àmbit un dels seus principals pilars de gestió i, ara, de crítica. Per capgirar queixes i col·locar la neteja com una de les prioritats, el nou executiu ha plantejat diferents canvis i ampliacions en el servei i vol augmentar el pressupost de la neteja viària de 10 a 12,4 milions i el de la recollida de residus, de 9,4 a 10,5 milions. En total, un augment global d’uns 3 milions d’euros que implica la actualització dels preus, la millora del servei i una previsió a l’alça per tal no haver d’ampliar el pressupost, com va succeir el passat 2015.
Les xifres de la neteja municipal
Més de 300 persones s’encarreguen cada setmana de mantenir els 250 quilòmetres de carrers que integren la xarxa de la ciutat nets pels més de 210.000 veïns que fem vida i trepitgem Badalona. En concret, 331 treballadors i treballadores integren la plantilla de neteja viària i recollida de residus. I ho fan amb 46 vehicles que recullen els residus de 4.000 contenidors, 67 màquines de neteja viària de diferent tipologia i un centenar de carrets d’escombrada manual, al marge d’equips i útils reservats per a nevades, quelcom d’ús poc habitual però que, com ha ocorregut anys enrere, és totalment necessari per no posar ‘en jaque’ a tota una localitat.
Inclusió de les zones verdes dins la neteja viària
Un altre dels canvis recents ha estat unificar la neteja viària general de carrers i el de les zones verdes i parcs de la ciutat, que fins ara es regia a través d’un contracte independent. Els 700.000 euros anuals que costava el servei s’han afegit a la despesa total del contracte de via pública i des de la regidoria expliquen que, gràcies al canvi, s’augmenten la freqüència i els metres quadrats de neteja.
Una comissió estudia les remunicipalitzacions
La remunicipalització de diferents serveis públics era una de les promeses electorals del principal partit del govern, Guanyem Badalona, i una fita gens senzilla d’assolir. L’aprovació de la nova llei de racionalització de les administracions locals (RSAL), de fet, impedeix les remunicipalitzacions, per això el regidor d’Espais Públics, Javi López, insisteix en utilitzar l’expressió “aproximar el servei a l’Ajuntament”.
Els periodistes portem mesos preguntant pel tema, un dels més recurrents que el tripartit té entre mans, però sense gaires respostes concretes. A dia d’avui, una comissió treballa la possibilitat de gestionar des de l’Ajuntament de forma directa serveis com el de la neteja. Una de les poques fórmules viables seria que una empresa municipal –Engestur, per exemple- absorbís la gestió, atès que el Consistori com a tal no ho pot fer legalment.
Un dels contractes sobre els que es treballa és el de la neteja d’edificis municipals, que es troba en continuïtat de servei des de 2012 i s’ha de renovar d’alguna forma. De fet, diu López, ja s’han produït reunions amb la plantilla i se’ls ha transmès la intenció d’apropar aquest servei a l’Ajuntament. “Això no ha d’anar ràpid, s’ha d’estudiar molt bé”, recalca el regidor. El pas suposaria més feina de control per part del Consistori, però també un estalvi econòmic i la millora de les condicions dels treballadors. De moment, no obstant, només conjectures i anàlisis.
L’inspector de la neteja i la recollida de residus
Un contracte tant complex i costós i que implica un servei tant important com el de la neteja, que suscita queixes constants del veïnat si no es du a terme de forma eficient, ha de tenir alguna supervisió, oi? Així és. El Consistori paga cada any uns 25.000 euros en concepte de control de qualitat i compliment de la neteja a una empresa externa del sector anomenada Lobic.
Al marge, fa uns mesos, el govern va crear la figura d’un inspector, un funcionari de l’àmbit que ja treballava a la casa, per revisar els punts concrets i conflictius de la neteja, sobretot vinculats a la recollida de residus. Per exemple, si arriben crítiques reiterades des d’una mateixa zona o carrer de la ciutat per una casuística similar, la funció d’aquest supervisor és revisar quina és l’arrel del problema.
La figura de l’inspector, explica Javi López, ja ha contribuït a solucionar problemes com ara l’abocament de resta i cartrons descontrolats per part de comerços d’algunes zones de la ciutat fora de l’horari indicat o l’abandonament de runa d’obres realitzades sense llicència ni les mesures corresponents i de mobles. “La ciutat té molts punts negres en aquest sentit i els intentem eradicar poc a poc”, assegura el responsable d’Espais Públics.
D’altra banda, properament s’engegaran diferents campanyes de conscienciació amb la ciutadania per evitar comportaments incívics com aquests –que suposen una forta despesa- i millorar la convivència. S’hi destinaran 83.000 euros.
La ciutat genera més de 80.000 tones de residus a l’any
Quants residus pot arribar a generar una ciutat com Badalona? Els 217.000 habitants que vivien a la ciutat el 2014, més o menys la mateixa xifra que a dia d’avui, van generar 83.000 tones de residus de tota mena. Siguem justos: no només els veïns; també els seus comerços, locals, restaurants i, per tant, també algunes persones d’altres poblacions.
La major part, 61 milions de quilos, va ser recollida dins la categoria de Resta. La brossa orgànica va sumar 5.200 tones, i la deixalla voluminosa, 3.700. Dins l’àmbit del reciclatge, el paper i el cartró s’enduen la part més important amb 2.700 tones; el vidre va arribar als 2.300 i els envasos, la darrera categoria de la llista, 1.900. A banda de la recollida, les dues deixalleries de la ciutat van aplegar 6.000 tones més.
L’incivisme costa a Badalona un milió d’euros anual
Els actes incívics són un fenomen amb el que la neteja viària i el manteniment de la via pública de la ciutat han de lidiar a diari. I que s’endu una quantitat de recursos més important del que qualsevol es podria imaginar. Poc més d’un milió d’euros extra, al marge dels diners destinats de forma ordinària a la neteja, ha d’invertir l’Ajuntament per endreçar irresponsabilitats i hàbits incívics a Badalona. I el rànquing de males pràctiques és, si més no, curiós.
Quin és el problema que més engrosseix aquesta llista? Sorprenentment, és l’abandonament de mobles a la via pública, segons el Consistori, la praxis més perjudicial econòmicament. Més de mig milió d’euros d’aquesta despesa extra va destinat a recollir mobles al carrer, tant a punts no indicats a tal efecte com a la proximitat de contenidors de residus però fora dels dies habilitats per desar el mobiliari. Els equips estan contractats per a actuar certs dies, i encarregar una recollida fora de data quan, per exemple, algú hagi acumulat mobles que molestin el veïnat, suposa un cost extraordinari.
La medalla de plata se l’emporta el mal ús dels contenidors de residus: trencats, inutilitzats, amb alguna de les seves peces sostretes… si no funcionen, al capdavall, s’han de canviar o reparar. I el 2014 es van haver de canviar o reparar fins a 1.600 en un sol any, el que va comportar un cost de 140.000 euros. També els contenidors són protagonistes en el tercer esgraó d’aquesta ‘lliga de l’incivisme’. La crema d’aquests elements de la via pública són un dels fenòmens més mediàtics i amb més impacte, pel gran aldarull que provoquen. Tot i així, el cost de la seva reposició està lleugerament per sota dels canvis i les reparacions. El 2014 es van haver de renovar per aquests incidents un total de 115, amb un cost de 120.000 euros. Gens menyspreable.
A poca distància i una despesa de 100.000 euros trobem la neteja de grafitis i pintades de la via pública. Bastant per sota, es col·loca el sanejament de les zones d’oci nocturn durant els caps de setmana i de l’entorn del Palau Olímpic després dels concerts; tot plegat suposa 60.000 euros en neteja. La retirada d’excrements de gossos puja fins als 48.000 euros, mentre que els abocaments incontrolats de residus, a 25.000
