Pedro Clarós és un dels otorrinolaringòlegs i cirurgians més prestigiosos d’Espanya. Ha ‘cuidat’ la veu dels artistes més importants del Liceu, inclosa Montserrat Caballé, i és membre d’un reconegut ‘llinatge’ de metges catalans. Els orígens del doctor Clarós són a Badalona, ciutat que ha tingut un pes específic molt rellevant en la història familiar. Amb la publicació del llibre ‘La dama de Panamà’, Clarós canvia el bisturí per la ploma i fa un homenatge a la seva àvia Mercedes, badalonina i heroïna anònima durant la Guerra Civil.
El 1977, quan en Pedro es trobava treballant a Londres en un prestigiós hospital, el seu pare, el doctor Andrés Clarós, el va fer tornar a casa: l’àvia Mercedes agonitzava i calia acomiadar-la. En el llibre s’explica com Mercedes, abans de morir, va confessar al seu net com, durant l’esclat de la Guerra Civil, la seva voluntat d’ajudar la va dur a salvar d’una mort segura els monjos de la Cartoixa de Montalegre, monestir creat el 1415 a Tiana.
‘La dama de Panamà’ és un relat de com la família del doctor Clarós va implementar una audaç estratègia per ‘rescatar’ els monjos del monestir, amagar-los a Badalona i embarcar-los progressivament en vaixells cap a Gènova. Des d’aquella gesta, la família va assolir la tradició de celebrar cada any la Mercè amb els monjos de Tiana. Un cop acabada la Guerra Civil, la Cartoixa de Montalegre s’hi va posar una fotografia de la Mercedes per honorar-la, imatge que encara perdura en temps presents.
La llista de Schindler
Evitar l’afusellament dels monjos no va ser l’única ‘operació‘ feta pels Clarós. El doctor Andrés Clarós, pare de l’autor de l’obra ‘La dama de Panamà’, va obtenir un passaport panameny a través del cònsol de Barcelona i es va dedicar a crear la seva pròpia llista de Schindler. Clarós pare recorria Catalunya i es dedicava a recollir amics i coneguts amenaçats pels milicians i els ajudava a fugir. Tenir un passaport estranger li va salvar la vida i el va ajudar a evitar múltiples detencions i execucions.
El ‘causant’ de l’Anís
La saga de doctors Clarós prové d’una família pertanyent a la burgesia badalonina, dedicada al món de la producció de licor. L’avi del doctor Pedro Clarós, qui ara publica el llibre ‘La dama de Panamà’ va ser el creador del Ron Clarós, beguda alcohòlica que va tenir un gran èxit a Colòmbia. Com a empresari, l’avi del doctor Pedro Clarós es va traslladar a Panamà quan es va obrir el canal, i allà hi va néixer el seu fill Andrés, pare d’en Pedro.
L’avi havia treballat amb Vicente Bosch a Badalona i va ser qui li va enviar els monos des de Llatinoamèrica que van acabar sent el logotip de l’Anís del Mono. En aquella època era habitual que la burgesia tingués animals exòtics a casa. Bosch va demanar a la família Clarós que li enviessin “1 o 2” micos, però la ‘comanda’ no es va entendre correctament a l’altra banda de l’Atlàntic. Es van pensar que en volia 102. Tot aquest embolic va culminar amb 17 ‘monos’ arribant a la nostra ciutat i amb una promesa que l’arribarien 85 més. Al final, Bosc ha cedir els animals al Zoo, però un d’ells va acabar convertint-se en la inspiració pel logotip de l’Anís.
Cirurgia solidària
Des de la Clínica Clarós, una de les més prestigioses del país, el doctor Pedro Clarós ha impulsat la Fundació Clarós, entitat que es dedica a operar pacients amb patologies maxil·lofacials. La Fundació ha organitzat més de 115 expedicions humanitàries a països subdesenvolupats durant els darrers 20 anys. Han estat per tota Àfrica, a l’Índia i a l’Europa de l’Est, entre d’altres. Les expedicions se centren en operar pacients – sobretot menors – amb llavi leporí i malformacions facials.
