El grup format el 1985 en plena moguda madrilenya per Pablo Carbonell, Many Moure i Guillermo Piccolini s’ha retrobat després d’anys liderant projectes en solitari i hi serà a la Sala Sarau de Badalona el 21 de febrer. Amb més anys a sobre, però amb el mateix estil propi, irreverent i gamberro, tocaran temes de sempre como “Mi agüita amarilla”, “Yo no me llamo
Javier” o “On the desk”, amb temes nous com “Oveja Negra” o “El futbol femenino”.
Quaranta anys després d’unir-se amb el desig de formar part de la revolució contracultural després de la dictadura, el públic els continua estimant i necessitant. Han tornat 32 anys després amb l’àlbum “100.00 copias vendidas en una semana” llençat el passat 2 de desembre. Lluny de patir el desgastament d’una carrera llarga, amb desaparicions, aquest grup que ha
portat la comèdia al gènere musial, té una nodrida agenda que els farà fer les amèriques. Un mes després de passar per Badalona, tenen tres concerts a Colòmbia i gira als Estats Units amb dates tancades a Miami, Orlando, Atlanta, Washington, Boston i Nova York, tot demostrant que aquest estil de sàtira té vigència.
Un estil ben propi i amb influències d'”El Reverendo”
Amb influències de Les Luthiers,Talking Heads, Sex Pistols i Madness, també reivindiquen en els vuitanta van beure de les aigües del Reverendo, que era com es coneixia al Gran Wyoming, quan feia a Madrid un espectacle de music hall amb piano i veu, amb monòlegs entre cançó i cançó
