Entrevista a Júlia Riera, periodista badalonina cobrint la guerra d’Ucraïna sobre el terreny
Badalona traspassa fronteres; també dins del món del periodisme. Ja fa quasi un mes que va començar la invasió russa d’Ucraïna, conflicte bèl·lic que va més enllà d’una simple disputa entre dos països. El futur geopolític i econòmic del món està en joc, en una ‘partida d’escacs’ tacada de sang que ja ha llevat milers de vides. Sobre el terreny, en la frontera entre Ucraïna i Polònia, hi ha la periodista badalonina Júlia Riera. Està cobrint la guerra per la Voz de América, l’agència de notícies i emissora internacional més gran dels Estats Units. VOA produeix contingut digital, de televisió i ràdio en 47 idiomes i el distribueix arreu del món. Parlem amb la Júlia sobre la seva experiència a la guerra i sobre com està vivint l’èxode de refugiats ucraïnesos en primera persona.
Com és treballar cobrint una guerra?
Doncs la veritat és que suposa absorbir durant tot el dia imatges que impacten molt. Europa està vivint la crisi de refugiats més gran des de la Segona Guerra Mundial i, de moment, aquest és el tema central que estic cobrint jo. El passat 7 de març vam arribar a Cracòvia i ja vam començar a treballar sobre el terreny. El primer dia de cobertura vam estar a la principal estació de tren de la ciutat, que s’ha convertit en un punt central d’arribada de refugiats ucraïnesos. Vam estar recopilant diferents testimonis i observant com Polònia està treballant de valent per acollir a tothom. Ja han arribat més de 2 milions de persones, no només d’Ucraïna, sinó d’altres països. Aquesta és una cara bastant oculta del conflicte. La de les persones migrants que havien anat a viure a Ucraïna i que ara han de fer una segona migració. El cert és que Polònia no està acostumada a rebre tanta gent i algunes ciutats estan col·lapsant. Després de ser a Cracòvia ens hem desplaçat a la frontera amb Ucraïna, el punt més important d’entrada de persones que fugen de la guerra.
Quines imatges t’han impactat més?
Moltes. M’havien avisat que seria una cobertura complicada. És la primera vegada que soc en un esdeveniment d’aquest tipus. Sobretot m’ha impactat molt el volum de gent. És un degoteig constant de persones. És xocant veure com la majoria són dones, nens i persones de la tercera edat. T’adones que s’han trencat les famílies, perquè els homes no poden sortir del país. S’han de quedar a lluitar. També xoca molt veure com els refugiats han abandonat la seva llar amb una simple maleta. Ha de ser molt dur. Sobretot el no saber si casa teva quedarà destruïda o si podràs tornar a veure el teu pare o marit.
Costa abstreure’s del drama humà?
Sí. Pensa que cada dia veig molts nens i nenes. Menors que saps que estan vivint una experiència que no els toca. Realment commou la fortalesa de les mares. Veus a les dones esgotades arribar a les estacions d’autobús o tren, després d’un llarg viatge. Saps que estan tristes per deixar enrere les seves parelles, pares o marits. Però fan tot el possible perquè els fills estiguin contents, somriguin i oblidin la tragèdia que estan vivint.
Has sentit por?
La veritat és que no. Estem a la frontera, així que de moment no hem patit cap perill. Personalment, tenia moltes ganes de venir a treballar aquí. Ja feia setmanes que insistia a la feina perquè m’enviessin com a corresponsal.
Quina és la teva funció?
Jo treballo per la Voz de América, l’agència de notícies més gran dels Estats Units. L’empresa té diferents divisions per tot el món i jo treballo a la divisió de Llatinoamèrica. Dins d’aquesta divisió, formo part del servei de continguts en espanyol. Això vol dir que tot el contingut que fem per televisió, ràdio o xarxes socials és en castellà i es distribueix per mitjans que emeten per Llatinoamèrica. Tenim molts mitjans afiliats de Mèxic, Argentina, Colòmbia i molts altres països.
I com t’arriba aquesta oportunitat?
Bé, jo sóc de Badalona, però he tingut l’oportunitat de viure a Washington durant dos anys i mig. Vaig estar treballant als Estats Units per la Voz de América i, després d’aquest temps, vaig haver de tornar cap a Badalona per una qüestió de visat. Des d’aleshores treballo des de casa com a corresponsal de l’agència a Espanya. És divertit perquè sempre surto a gravar directes o talls a la Rambla o a la platja. A Badalona ja em coneixen com la noia del trípode i la càmera.
Què fas com a corresponsal?
Normalment, quan sóc a Badalona em dedico a temes de política internacional. Qüestions de la Unió Europea, d’Espanya i temes relacionats amb Llatinoamèrica. També treballo per Atresmedia alguns caps de setmana.
