21/03/2017 – Creuen que és “una pena” veure com es troba la torre Arnús i l'espai natural en general, i que la Torre del Rellotge necessita més manteniment.
“És una autèntica pena veure l'estat en el que es troba la casa principal”, lamenta Ivo Arnús, un dels membres de les generacions més joves de la família Arnús, propietària de l'espai que es va obrir al públic fa 10 anys, després d'una expropiació municipal. El Diari de Badalona ha pogut contactar-hi per saber com es veu des de la família l'estat del recinte i de les cases en les quals va viure la família.
“És una pena que una casa amb aquesta història acabi com està ara: plena de pintades, cosits i en estat d'abandonament absolut…sembla que qualsevol dia pugui ensorrar-se”, manifesta el jove Arnús. Recorda que va ser construïda al segle XIX, encarregada per Evaristo Arnús, banquer barceloní. I que va formar part de la Història quan va servir d'allotjament per a la regenta Maria Cristina durant l'exposició universal de Barcelona, el 1888.
Sobre el parc, Ivo Arnús considera que tampoc está gaire ben cuidat i reivindica que abans era un espai “molt ric amb vegetació i més de 120 espècies, un llac i el castell”, i que, a dia d'avui, està bastant “deixat i brut”. “No es veu gens cuidat”.
Mantenir la Torre del Rellotge
Una dels elements que la família sí veu amb bons ulls és la Torre del Rellotge, que qualifiquen d'autèntica “peça de museu”. Es tracta d'una edificació que es va construir originalment al jardí del Teatre Líric de Barcelona, propietat del banquer Evarist Arnús. La Torre del Rellotge formava part dels elements que es trobaven en aquest jardí, situat a Barcelona a la cantonada entre els actuals carrers de Mallorca i de Pau Claris. Es va inaugurar l’any 1883 i, un cop enderrocat el teatre, els descendents d’Evarist Arnús van decidir desmuntar la torre pedra a pedra i tornar-la a construir a l’actual parc públic de Ca l’Arnús a Badalona, que aleshores era propietat de la família Arnús.
El passat 2009 es va restaurar, però des de la família consideren que han passat uns anys i que cal seguir un manteniment continu per evitar que s'hagi de tornar a invertir una quantitat considerable per restaurar-la.
