17/06/2016 – Els sis col·lectius musulmans de la ciutat lloguen quatre equipaments municipals per a les pregàries nocturnes de la seva festivitat.
Passen les 11 de la nit i desenes de persones es van apropant al poliesportiu de Llefià, que des del passat 6 de juny, fins al 6 de juliol, és un dels epicentres de la cultura musulmana a Badalona. Prop de 500 homes i dones acostumen a aplegar-s’hi cada nit, durant una o dues hores, per a la pregària col·lectiva nocturna del Ramadà, at–tarawih, la celebració religiosa més important de la comunitat islàmica, notablement nombrosa a la ciutat i a les localitats veïnes de Santa Coloma i Sant Adrià.
“Les portes estan obertes a tots aquells que vulguin venir a resar: blancs, negres, grans i petits… vénen persones de tots els barris i d’altres ciutats, fins i tot de Barcelona i el Maresme”, explica un dels membres de la Comunitat Musulmana de Bilal, amb seu al barri de Llefià. Després de molts anys, aquest 2016 l’entitat ha pogut tornar a llogar el pavelló i anima a tots els ciutadans musulmans a unir-se. “Tenim un espai molt ampli i ens agradaria estar tots junts”, apunta el president de l’oratori, Albuhari.
Un dels motius pels que a Llefià s’hi reuneix tanta gent, admeten, més enllà de gaudir d’una àmplia superfície, és l’iman que enguany ha estat enviat des del Marroc per l’Estat. “Canta molt bé i és una màquina, com un ordinador. No s’equivoca mai!”, bromeja l’Albuhari. “El Marroc envia imans durant el Ramadà a diferents localitats catalanes i espanyoles. Sempre sota un estricte control, amb totes les dades i en vols oficials”, afegeix un membre de l’oratori.
Igual que a Llefià, arreu de Badalona hi ha altres equipaments municipals en els que diferents comunitats musulmanes organitzen aquest mes del Ramadà les pregàries quan s’apropa la mitjanit. A més del pavelló de Ronda Sant Antoni, també utilitzen el Centre Cívic de La Salut, el poliesportiu de Montigalà i l’antic institut B9, al barri de Sant Roc. D’altra banda, des del consistori s’exigeix a totes les comunitats una assegurança de responsabilitat civil i respecte total del descans del veïnat.
200 euros diaris de lloguer
En tots els casos són espais llogats, en les mateixes condicions que la resta d’associacions i entitats de la ciutat, insisteixen en remarcar des del govern local. De fet, en el cas dels poliesportius, les comunitats paguen una taxa més encarida, atès que es tracta d’actes no esportius. En tots els casos, es compta també el cost del conserge i els consums de llum i aigua. Cada nit de lloguer, doncs, pot suposar prop de 200 euros per al col·lectiu, en el cas dels pavellons, i més de 50 en el cas del centre cívic.
Des de l’Ajuntament prefereixen no fixar una dada total dels ingressos que suposaran els lloguers, ja que fins al 6 de juliol hi podrien haver modificacions i les quantitats podrien variar, però des de la Comunitat Musulmana Bilal apunten que demanar una hora diària el poliesportiu de Llefià durant les nits els hi suposarà una despesa de 6.000 euros, més o menys, mentre que la del centre cívic seria d’uns 2.000.
La 5a ciutat espanyola amb més musulmans
No existeix un registre oficial de les persones de religió musulmana que habiten a Badalona i tampoc és senzill tenir una xifra exacta. A la ciutat hi viuen unes 26.000 persones de nacionalitat estrangera i, d’aquestes, prop d’un 50% serien pertanyents a la comunitat musulmana. En aquest sentit, a Badalona hi haurien entre 10.000 i 15.000 ciutadans seguidors de l’Islam, fent un anàlisi a ‘grosso modo’. Segons l’estudi de 2015 de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya, això sí, Badalona seria la cinquena ciutat espanyola amb més població musulmana, per darrera de Barcelona, Ceuta, Madrid i Melilla.
La comunitat musulmana s’obre al veïnat
Dissabte passat, dues allargades taules van aplegar al voltant de 200 persones a la plaça de la Dona del barri de Llefià. Dones, homes, nens i nenes, seguidors de la religió musulmana però també no creients, es van reunir en un acte obert a tothom per celebrar el ‘iftar’, la celebració de l’àpat amb el que la comunitat islàmica trenca el dejuni diürn del Ramadà.
L’associació cultural musulmana Al Riduan va voler celebrar la iniciativa, de forma conjunta amb l’Associació de Veïns de Juan Valera, per tal de mostrar al barri una part de la tradició islàmica que durant un mes regeix la vida de molts badalonins i badalonines. A les dues taules es repartien desenes i desenes de plats calents i freds, dolços i salats i gots de té a l’abast de tothom. Qualsevol veí que s’hi apropés tenia una cadira i un plat, i alguns d’ells s’afegien a l’àpat, encuriosits per un acte que volia desprendre una forta càrrega positiva i alegre.
“És molt important poder celebrar aquesta festa de forma oberta al carrer. És una forma de donar a conèixer la nostra cultura i trencar barreres entre la comunitat musulmana i la gent del barri que és d’una altra religió o cultura. Volem apropar-nos a la gent i celebrar la nostra festa de forma conjunta”, explica amb entusiasme en Fuat Borni, president de la Federació Islàmica de Catalunya i representant legal de la comunitat badalonina d’Al Riduan.
Quan les taules comencen a veure’s plenes, els plats de sopar van sortint del local de l’entitat veïnal; dolços amb un alt contingut en sucre, sobretot, per poder ingerir tots els nutrients que han mancat al llarg del dia. Un dels representants de l’associació entona un breu cant amb música de fons mentre tothom hi presta atenció. Alguns dels homes, joves i nens s’agenollen a les catifes que han portat per a l’ocasió i fan les pregàries de habituals de cada dia. En acabat, tornen a les cadires i l’àpat comença per a alguns i segueix per a uns altres.
Més enllà de la religió, en Rafael Honorato, musulmà membre d’Al Riduan, reivindica la importància social del Ramadà. “Ens fa sentir humans, ens fa passar gana, compartir i integrar-nos per celebrar-ho plegats. D’aquesta forma, sentim la gana que passa molta gent amb dificultats que no té recursos per menjar cada dia”. Insisteix en que, la de dissabte, era una celebració “intercultural”, i que al Ramadà s’hi poden sumar totes les cultures que ho vulguin.
Mentre ens expliquen la importància del Ramadà, musulmans i no musulmans xerren i riuen entre plats i gots. I els més petits corren i juguen al seu voltant. “Em graves marcant un gol?”.
Cap nou centre de culte musulmà els darrers anys
Tot i que a Badalona hi ha sis comunitats musulmanes, només existeixen, a dia d’avui, tres espais físics on desenvolpar el culte i les seves activitats culturals: el Camí de la Pau, a Artigues; la Mesquita Mariam, al barri de La Pau, i l’Oratori de la Comunitat Musulmana de Bilal, al carrer Àsia a Llefià. Durant el passat mandat, el PP d’Albiol va establir una moratòria per suspendre l’obertura de locals de culte arreu de la ciutat. Aquest parèntesi ja va caducar, però, des de llavors, l’Ajuntament no ha rebut cap sol·licitud per obrir nous espais. De fet, només s’ha impulsat un centre de culte durant el darrer any, i es tracta de la reobertura d’un espai evangèlic.
“Demanem a les entitats religioses l’adreça del local abans d’instal·lar-s’hi per fer una revisió i comprobar que compleix les condicions tècniques”, explica el coordinador de Participació, Rafa Crespo. Un cop assegurats els requisits, s’engega un procés d’informació al veïnat en el que s’implica la comunitat implicada, per fomentar una bona convivència.
