29/09/2016 – El Mini ‘A’ del Sant Josep juga deu partits en menys de tres dies i es proclama campió invicte de dos tornejos: la Copa Badalona i el torneig de la UE Mataró.
A Badalona, bressol del bàsquet, hi ha centenars; inclús milers de nens i nenes que viuen seduïts per l’esport de la cistella. Tots ells juguen repartits per la munió de clubs que cohabiten dins de la ciutat i s’esforcen per aprendre i arribar el més amunt possible.
El Sant Josep és, sens dubte, una de les institucions de més tradició a Badalona en matèria formativa. El passat cap de setmana, un dels seus equips de planter protagonitzaria una aventura èpica i apassionant. Aquesta és la història d’en Sergi Curto i el seu Mini ‘A’.
Un repte ambiciós
Buscant alternar el fabulós ambient festiu que es viu sempre en la Copa Badalona amb un conjunt de partits de caràcter més competitiu, el Sant Josep decidiria fer una aposta valenta en la setmana prèvia a l’inici de la lliga. El Mini ‘A’ del club s’inscriuria en dos tornejos celebrats en les mateixes dates i en dues localitats diferents: Badalona i Mataró.
“Volíem participar a la Copa Badalona per viure l’ambient que s’hi genera. Tots els clubs històrics ens reunim i compartim bones estones. D’altra banda, el torneig de Mataró és una competició de més nivell. Hi participen els millors equips de Catalunya i ens havia de servir per analitzar-nos a nosaltres mateixos”, relatava Sergi Curto, tècnic del Sant Pep, en la conversa mantinguda amb aquest diari.
Per tal de poder compaginar tots els partits, el conjunt groc-i-lila rebria l’ajuda d’alguns jugadors del ‘B’, sobretot a la Copa Badalona. “Això ens va permetre ampliar les estones de descans i tenir cura del desgast”, celebrava Curto.
A la Copa, el Sant Josep disputaria un total de cinc encontres davant Maristes, ABB, Natzaret, Badalonès (semifinal) i AE Minguella (final), tot i que un dia abans el bloc parroquial ja havia fet el seu debut a Mataró guanyant el club amfitrió per obrir la fase de grups (75-24).
“Els de Copa, sobretot els primers, no van ser partits amb gaire història a nivell de marcador, però ens van servir per treballar conceptes. A més, com que el nostre sènior va guanyar-la fa unes setmanes, volíem fer el doblet”, reconeixia l’entrenador del Mini ‘A’ groc-i-lila.
Celebrar un títol a corre-cuita
Després d’alçar la Copa Badalona Mini derrotant la Minguella durant la matinal de dissabte (18-65), el Sant Josep no va tenir gairebé temps de celebrar el seu èxit esportiu. La marató de partits només començava, ja que, un cop superats amb triomf els cinc jugats a Badalona, tocava desplaçar-se fins a Mataró per continuar competint.
“La final contra la Minguella la vam acabar passades les dues del migdia i tornàvem a jugar sobre les cinc de la tarda a Mataró. Vam enviar els jugadors a dinar, a canviar-se i a descansar uns 20 minuts, i vam quedar un quart d’hora abans del partit al pavelló”, explicava Sergi Curto.
Per sort, els jugadors parroquials se sabrien adaptar molt bé a aquest ritme frenètic i es desfarien del Vic amb un bon joc. “Des del cos tècnic vam planificar rotacions molt curtes per intentar economitzar els esforços. Va ser el partit on el cansament es va notar més. L’equip el va tirar endavant per caràcter”, declarava el tècnic parroquial.
La ‘por’ del staff del Sant Pep es trobava en la fase del torneig posterior a les eliminatòries inicials. Un cop classificats pels quarts de final de dissabte al vespre calia superar un adversari realment potent: l’Hospitalet. “Ells sabien que nosaltres estàvem cansats i des de l’inici van sortir al màxim. Nosaltres vam ser molt intel·ligents des de l’escalfament. Reservant forces i sabent llegir el partit. Quan tocava, l’equip va recuperar un plus d’energia”, destacava Sergi Curto.
El Sant Josep trencaria el duel de quarts marxant a més de 20 punts de distància, renda que els groc-i-liles sabrien mantenir més o menys estable fins a la conclusió (53-35). Un cop dins de les semifinals, i amb el cel de Mataró completament fosc, la plantilla tornaria cap a Badalona per tal de recuperar energies. Restava el més important.
“Segurament, el partit contra l’Hospi és el que té més valor a nivell d’entrenador. Malgrat ser molt joves, els jugadors van creure en ells mateixos i van tenir molt clar què volien i com ho havien de fer. Estaven rebentats, però les seves cares demostraven ambició”, valorava Curto. “Aquesta maduresa és important, com també ho és la vena competitiva que vam demostrar en tot moment”, afegia l’entrenador del Mini parroquial.
Matinar per tornar a guanyar
A les 9 del matí de diumenge, el Sant Josep ja tornava a estar vestit i preparat per la ‘guerra’. El Cornellà esperava el conjunt badaloní a la Gàbia de Mataró, una pista de dimensions més reduïdes que el Pavelló Josep Mora, seu principal del torneig.
“Van ser unes semifinals complicades. A nosaltres ens costa jugar en pista petita, perquè som un equip molt ràpid”, reconeixia Sergi Curto. Tot i que el Sant Pep entraria en els darrers dos minuts del matx guanyant per sis punts, el Cornellà aconseguiria empatar i inclús gaudiria d’un triple per guanyar. El tir no va voler entrar, fet que duria l’encontre a la pròrroga.
“Crec que l’error en aquest tir va representar la justícia que es mereixien els nostres jugadors per tot l’esforç realitzat”, assegurava Curto. Finalment, els parroquials s’acabarien imposant (55-53) i accedirien al partit pel títol.
El desenllaç somiat
La final de la competició se celebraria diumenge al migdia al Pavelló Josep Mora, escenari de les grans jornades de bàsquet a Mataró. El Sant Josep procuraria relaxar-se i desconnectar, però sense perdre mai de vista l’objectiu a assolir.
En les darreres tres temporades (des de Premini ‘B’), aquest equip mai havia estat capaç de vèncer el Divina Seguros Joventut, però a la capital del Maresme es podria trencar la tendència de l’històric de resultats.
“Vam jugar de tu a tu. Sense cometre errors i lluitant. Crec que la Penya va marxar de set punts a mitjans del tercer quart, però els jugadors es van agafar al partit. L’últim període de la final han estat el millor de tota la pretemporada. L’equip no va tenir por a guanyar”, revelava Sergi Curto.
El Sant Pep arribaria als darrers deu segons amb dos punts d’avantatge, després d’anotar un tir lliure decisiu. La Penya, buscant l’èpica, miraria de construir una jugada de tres, però els col·legiats acabarien xiulant passes i possessió parroquial (59-57). Després d’aquella acció, arribaria “la bogeria”.
Bojos pel bàsquet
Les conclusions que Sergi Curto i la resta del staff tècnic extreuen de l’experiència viscuda a Badalona i Mataró durant el darrer cap de setmana són diverses. N’hi ha una de ben clara: la plantilla del Mini viu pel bàsquet.
“És un grup molt fàcil d’entrenar. Cap d’ells s’ha queixat per haver de jugar tant. Tinc la sort d’entrenar a onze nens enamorats d’aquest esport i disposats a fer-ho tot per millorar i divertir-se”, reivindicava l’entrenador groc-i-lila.
Suport de l’equip tècnic
Segons Curto, una bona part de culpa de l’èxit assolit pel Sant Pep recau en la tasca executada pels seus companys d’equip tècnic. L’Oriol Dauder i el Joan Rozas han sabut aportar aspectes decisius en la convivència que ha experimentat l’equip mentre alternava la disputa de dos tornejos diferents.
“L’Oriol és fisioterapeuta i ens ha anat molt bé a l’hora de recuperar-nos dels esforços. Feia una mica de metge i ha estat a sobre dels nois perquè estiressin com cal abans de cada partit”, apuntava Sergi Curto.
Joan Rozas, per la seva part, aprofitaria la seva condició de jugador del júnior per transmetre tots els seus coneixements al Mini. “Ell ja ha viscut tota aquesta bogeria de jugar tornejos contra la Penya i finals. Tenir-lo amb nosaltres ha fet que els nostres nens estiguessin més tranquils”, destacava Curto.
Ara, després d’uns dies de competició frenètics, al Mini ‘A’ del Sant Josep li arriba l’hora de debutar a la lliga. El primer rival dels parroquials els espera amb ganes, ja que el destí ha volgut que torni a ser la Penya. Diumenge la caravana del bàsquet farà parada al Centre Parroquial (12:45h).
