Laura Escudero, Biotecnòloga i investigadora badalonina, ha estat premiada per la Fundación Pfizer per un estudi innovador sobre la biòpsia líquida
Té només 30 anys, però ja ha viscut en múltiples països, fet un doctorat i completat un postdoctorat d’investigació durant quatre anys a l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebrón (VHIO). La doctora Laura Escudero és sinònim de pur talent badaloní. Va créixer a les aules del Col·legi Badalonès i ballant a l’escola de dansa Marisa Yudes. Només un marge de quatre centèsimes en la nota de tall van impedir-li estudiar Medicina, fet que va dur la Laura cap a la Universitat de Vic a cursar el grau en Biotecnologia.
‘Mala sort’, podrien pensar alguns. Doncs el cert és que gràcies a aquelles quatre dècimes, Badalona pot presumir de comptar amb una jove i reconeguda investigadora. De fet, la Fundación Pfizer ha premiat la doctora Escudero per la seva investigació sobre la biòpsia líquida i les seves aplicacions mèdiques per caracteritzar i monitorar el medul·loblastoma, el tumor cerebral maligne més comú en infants. L’estudi s’ha realitzat al grup del Dr Seoane a l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron. Als Premis Fundación Pfizer de Innovación Científica para Jóvenes Investigadores s’hi han presentat més de 100 científics d’Espanya.
Què és una biòpsia líquida?
Una biòpsia sòlida consisteix en agafar un tros del tumor per analitzar-lo. En el cas d’alguns tumors cerebrals, es complica bastant poder-hi accedir directament en alguns casos. La biòpsia líquida permet estudiar diferents fluids biològics que contenen parts de l’ADN del tumor. D’una forma menys invasiva pel pacient podríem ajudar a fer un diagnòstic, monitorar el tumor i analitzar les mutacions que pot presentar en cas d’una recaiguda. Això ens pot ajudar a saber amb quins fàrmacs podem atacar el càncer.
D’on et ve la passió per investigar?
Crec que la investigació s’ajusta molt a com sóc. En un principi jo volia estudiar Medicina, però per unes centèsimes de nota em vaig quedar fora en la primera assignació, tot i que podria haver entrat al setembre. La veritat és que des de bon començament la Biotecnologia em va apassionar. Durant tota la carrera vaig estar fent pràctiques d’investigació als estius i a tercer i quart vaig marxar a Anglaterra i Gales. Em vaig decidir quedar a Cardiff per fer allà el doctorat en genètica del càncer i, en acabar, vaig estar quatre anys com a investigadora postdoctoral a l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO). Mentre he estat aquí he treballat molt investigant el potencial de la biòpsia líquida per ajudar pacients pediàtrics amb medul·loblastoma: un tipus de tumor cerebral, i en altres projectes de recerca.
Quins projectes de futur tens?
Després de tancar una etapa al VHIO, ara em vull especialitzar molt en l’àmbit del càncer infantil. He començat un màster en Bioinformàtica i anàlisi de dades òmiques. En recerca, cada vegada estem generant més dades i necessitem aplicar la bioinformàtica per poder entendre-les i extreure’n coneixement. També m’agradaria tornar a marxar a l’estranger per després tornar i poder formar aquí el meu grup de recerca.
És real la soledat de l’investigador/a?
Passem moltes hores al laboratori i, si ets fora de casa, en certs moments sí que et sents una mica sola. Però a vegades has de fer un pas cap a allò desconegut per avançar i créixer. També acabes fent amistats a altres països. A mi la dansa m’ha ajudat molt. És una font de desconnexió increïble.
Què és per tu la lectura?
Doncs una part molt important. De fet, com a ambaixadora de l’Associació Europea Contra el Càncer (EACR) porto un club de lectura de llibres científics. La idea va sorgir durant el confinament. Compartim un grup de LinkedIn amb metges, investigadors i estudiants on es fan propostes de llibres i després els comentem en sessions de Zoom. La divulgació és un camp que també m’agrada molt i a través d’Instagram (@scientist.minerva) intento treure una mica de temps per acostar la ciència a les persones d’una forma propera i fàcil.
