23/10/2015 – La irregularitat del terreny de Badalona no és el més propici per a la mobilitat en bicicleta, però a nivell municipal no s’ha fet gaire per al seu foment; només un 2,6% dels carrers de la ciutat tenen carril-bici.
Aquesta setmana finalitzava la celebració de la Setmana de la Mobilitat, el programa de la qual, elaborat conjuntament enguany per Ajuntament, entitats i ciutadania, vivia el seu punt àlgid diumenge amb la Pedalada Popular. L’activitat va comptar amb la participació d’unes 200 persones, entre elles molts representants municipals i de la societat civil que van recórrer els carrers de la ciutat tot i la dificultat que suposa fer-ho sobre dues rodes en algunes zones. I és que Badalona no és una ciutat amable per als trajectes en bicicleta. Salta a la vista per diferents aspectes i el més evident i inevitable és la irregularitat del terreny i els pendents que s’han de superar per transitar des d’uns barris s a uns altres. Baixar des de Mas Ram, Canyet, Bonavista, Montigalà o La Salut Alta fins a la platja pot ser un passeig d’allò més agradable, però pujar no ho és tant si les cames no et responen com és degut. L’orografia és un dels factors insalvables, però n’hi ha d’altres que sí es podrien millorar des de l’Administració i no s’han entomat, o almenys no amb tota la voluntat política possible.
Menys d’un 3% de carrers amb carril-bici
Una de les dificultats principals és compatibilitzar el trànsit de bicicletes amb el de cotxes i vianants. A dia d’avui, només un 2,6% de la xarxa de carrers de Badalona disposa de carril-bici, uns 7,5 quilòmetres d’un total de 268. Per posar un exemple comparatiu, a Barcelona hi ha 105 km de vials habilitats per a bicicletes, prop d’un 8%. A banda dels carrils, l’altre tipus de modalitat que permet la circulació de bicis sense perill és la zona 30, on la velocitat dels vehicles està restringida i deixa conviure totes dues mobilitats. La ciutat en té 22 quilòmetres, un 8,2%, mentre que Barcelona disposa de 400, prop d’un 30%.
L’actual xarxa de carrils es pot repartir entre dos eixos verticals i tres horitzontals. Els de direcció mar-muntanya són, d’una banda, el que comença a la rotonda de la benzinera que queda sobre el Màgic Badalona i baixa fins a Marqués de Montroig i, de l’altra, el que comprèn entre el passeig Marítim, a peu de platja, fins a la Riera de Canyet i passa per President Companys, Sant Vicenç, Torrent de la Font, Molí de la Torre, Conflent i Martí Pujol i al seu darrer tram connecta amb el camí del Monestir que puja a Sant Jeroni. En l’eix horitzontal existeixen carrils al llarg del passeig Marítim, al carrer Salvador Espriu, entre rambla Sant Joan i avinguda Caritg, i a Marqués de Montroig, entre Antoni Bori i Sant Adrià. El darrer tram construït, finalitzat darrerament, es troba situat a la riera de Canyadó.
El Pla de Mobilitat, als calaixos
El Pla de Mobilitat Urbana, que es va enllestir el 2012 però l’aprovació del qual es va quedar encallada en la seva fase inicial el darrer mandat, preveu un augment substancial d’aquesta xarxa. En un període de sis anys, preveia impulsar un total de més de 27 km de carrils aptes per a bicicletes arreu de la ciutat, amb l’objectiu de millorar la connexió tan interna com amb l’exterior. Alguns dels plantejaments principals, per exemple, eren els de crear tot un vial que travessés la ciutat des de Sant Adrià/Barcelona fins a Montgat, a través de Sant Bru, Francesc Layret, Pompeu Fabra, Francesc Macià i Alfons XIII. Un itinerari que donaria continuïtat a la xarxa barcelonina des del carrer Guipúscoa. Amb la consecució completa del pla, de fet, només cinc dels més de 30 barris badalonins no tindrien una inclusió directa dins la xarxa ciclista.
Inventari d’aparca-bicis desactualitzat
Quan et mous amb bicicleta, el ‘on’ la pots deixar també importa, però des de la regidoria de Mobilitat actual consideren que aquest punt en concret porta anys en desatenció. Com va succeir amb les fonts d’aigua públiques, el nou govern s’ha trobat amb un inventari totalment desactualitzat de les zones on la ciutadania pot aparcar la seva bicicleta i del seu estat de conservació. El darrer recompte data de 2011 i situaria més d’una cinquantena arreu de Badalona. El responsable actual de Mobilitat, Javi López, no obstant, afirma que les actuacions de millora del darrer mandat no van ser gaire prolíferes i que “només es van col·locar dos o tres” aparca-bicis nous.
El govern pretén fomentar l’ús de les dues rodes
Des del nou govern no poden oferir grans mesures concretes per fomentar l’ús de la bici però asseguren estar compromesos amb la millora de la mobilitat, un dels seus pilars programàtics. Ja han acceptat propostes de l’AMB pel que fa a l’impuls de les bicis elèctriques i esperen poder acollir subvencions destinades a, per exemple, habilitar més carrils que es van deixar escapar anteriorment, assegura Javi López. “Partim des de molt a baix en l’àmbit de la bicicleta”. Una de les idees per començar a remuntar és afegir més personal al Departament de Mobilitat, dotat actualment de només tres persones, a banda dels càrrecs polítics.
Apunten als robatoris com un dels perjudicis de la bici a la ciutat
Des de la Taula de la Mobilitat, plataforma que aplega entitats i ciutadania, asseguren que una de les causes que no ajuden a incrementar l’ús de la bicicleta és els robatoris que tenen lloc a diferents punts de la ciutat, tot i deixar els vehicles lligats als aparca-bicis habilitats. “Depenent de la zona i del cadenat que portis, t’atreveixes més o menys a deixar la bici al carrer”, explica un dels portaveus de l’associació, Roger Melcior. Les dades oficials contradiuen la visió d’una localitat on deixar la bici al carrer sigui un perill: Guàrdia Urbana no ha registrat cap denúncia en aquest sentit durant el que va de 2015; Mossos d’Esquadra, tot i no haver pogut facilitar xifres concretes, també disposaria d’un nombre insignificant de denúncies per aquest delicte. Sí és cert, no obstant, que, depenent del valor de la bicicleta, molts ciutadans ni es molesten en portar el cas a la policia.
Per aconseguir solucionar la sensació d’inseguretat, des de la Taula proposen que els equipaments municipals, com ara biblioteques, escoles i fins i tot edificis municipals tinguin un espai interior per guardar bicicletes, com ja es fa a altres ciutats, i augmentaria la sensació de seguretat. L’altra alternativa seria algunes iniciatives impulsades a nivell supramunicipal, com ara el Bicibox de l’Àrea Metropolitana, o el Bicing barceloní, al que es podria sol·licitar una extensió fins a Badalona. Hi hauria d’altres més imaginatives, com crear un cens de bicis i que totes registrin una mena de matrícula. El regidor de Mobilitat coincideix en la reclamació ciutadana i considera que les institucions públiques haurien de tenir lloc per aparcar bicis i critica que, fins ara, “des del govern mai hi ha hagut cap interès en fomentar l’ús de la bicicleta.
