Un mes després que el Badalona li confiés la banqueta del primer equip, Juanjo Garcia s’ha guanyat el respecte de tothom, començant pels seus jugadors. El joc de l’equip i, sobretot, els resultats -un empat i tres victòries seguides- li estan donant la raó. De tot plegat en parlem en aquesta entrevista.
– Ja fa un mes…
– Tot va passar molt de pressa. Per a mi va ser difícil controlar les emocions. De cop, era l’entrenador del Badalona! Un somni que sempre havia tingut. Les sensacions van ser molt fortes, gestionar tot plegat va fer que la primera setmana fos horrible.
– Però davant la probable sortida de Calderé, no s’olorava que era un dels candidats a substituir-lo?
– Amb en Ramon vam parlar de la possibilitat que fos el seu segon i ell estava content que jo pogués ocupar el seu lloc, si les coses no li anaven bé. En tot cas, no m’acabava de creure que fos un candidat real. Feia un any i mig que no entrenava… Era difícil.
– Però la realitat va ser que el Badalona va apostar, d’inici, per vostè.
– Així és. La primera setmana, en què vaig dormir molt poc i va ser de les més dures que he viscut mai, va acabar amb el partit a Terol: els jugadors van respondre molt bé, treballant amb intensitat, i el resultat va ser bo. Després, contra el Cornellà a casa, sabia que em jugava el crèdit. I vam aconseguir guanyar i jugar bé. Amb quatre punts a la butxaca en dos partits, em va arribar el moment de saber on estava i guanyar al camp de l’Atlètic Llevant, amb el bany que ens van donar, em va donar una vida més. Finalment, el partit contra el Mestalla a casa ha estat clau, perquè era un rival de la zona baixa, que s’havia de superar. Ho vam fer, a més, jugant una molt bona primera part. Ara sí, ja em sento entrenador de segona B.
– Quin vestidor s’ha trobat?
– El més professional de la meva vida. Quan vaig parlar amb els capitans els vaig transmetre que, independentment del temps que durés a la banqueta, ells i jo volíem el mateix: treure el Badalona de la zona baixa. Al principi, la plantilla estava a l’expectativa, com és lògic, però de seguida em van donar el seu suport. He aprofitat els dos viatges que hem fet per conviure amb ells i això ens ha fet créixer. La clau del petit èxit que, de moment, hem aconseguit està en la comunió que hi ha entre el cos tècnic i els jugadors. Però si els resultats no haguessin estat bons, tot això no hauria valgut per res…
– Continua dirigint la Fundació Futbol Badalona?
– Sí, perquè aquesta és la meva feina.
– Deu treballar moltes hores…
– Totes les del dia. Tinc clar que aquesta és la meva feina i que sóc un privilegiat de treballar en el que més m’agrada. Són moltes hores, quasi no tinc vida personal, però m’ha arribat una oportunitat que no vull desaprofitar.
– On s’imagina que estarà en la pretemporada?
– No m’ho plantejo. On estaré, segur, és en el meu despatx, treballant per a la Fundació.
– Si continués sent l’entrenador del Badalona la temporada que ve, seguiria a la Fundació?
– Hauria de parlar amb els dos presidents, el del club i el de la Fundació. M’encantaria continuar en el projecte de la Fundació, però, finalment, es tractaria d’una qüestió econòmica.
