Josep Maria Izquierdo (Badalona, 1967), mà dreta d’Obradovic a Partizan, va tornar a trepitjar l’Olímpic el passat 2 de febrer. Més de 20 anys després de la seva etapa com a entrenador verd-i-negra. El tècnic badaloní valora al Diari de Badalona la situació del CJB i el seu cicle a l’estranger.
20 anys d’Izquierdo del darrer partit contra el Joventut en partit oficial.
Soc de Badalona, vaig néixer a Badalona i vaig treballar a la Penya 14 anys, alguns dels quals van ser els més gloriosos de la seva història.
Dues dècades és molt de temps.
Sí. La Penya ha tingut temps de gaudir a la part alta de la classificació, de patir, de viure torneigs, amb problemes econòmics…estic molt content que hagi revifat. He passat de guanyar lligues i l’Eurolliga a d’entrenar a LEB, i tornar a guanyar lligues i Eurolliga. Molts alts i baixos però aquesta és la vida de l’esport professional.
Quin contrast de contextos i vivències.
Badalona és una ciutat de bàsquet i quan era petit només volia jugar a bàsquet i divertir-me. Quan veia els equips de la ciutat, sempre volia arribar a gaudir d’aquells moments, com la Penya, el Coto o el Sant Josep. Quan vaig deixar de divertir-me jugant, i vaig començar a entrenar, mai vaig pensar que em guanyaria la vida amb això. Ha anat arribant a poc a poc i treballant molt. He tingut la sort de conèixer molta gent que m’ha ajudat molt.
A Badalona i al Joventut hi ha molts referents de les banquetes.
Jo he treballat amb gent del màxim nivell com Alfred Julve, Pedro Martínez, Lolo Sainz…no em vull deixar ningú. Estar a aquest nivell em provoca molt d’orgull. I fer-ho a l’equip de casa teva, el sentiment es multiplica especialment.
Com va viure la crisi del Joventut?
Ho vaig patir moltíssim. Estava en contacte, entre d’altres, amb Juanan. Després de cada partit li enviava un missatge de felicitació o de suport. Tot i veure-ho des de la distància, és una trajectòria de 14 anys al club. Me l’estimo tant, que no podia veure la Penya en cap lloc que no fos la ACB. Ara estic molt content que els problemes s’hagin resolt, més enllà dels que tenim tots al dia a dia.
Creu que el CJB ha arribat al seu sostre?
Els joves tenen molt de nivell. Amb Pedro Martínez guanyem la Copa KORAC i vam perdre l’Eurolliga amb Lolo Sainz contra Zelko quan la base de l’equip era el planter. La generació que hi ha ara tenen molt de talent i arribaran allà a on els vulguin arribar.
Carles Duran.
No vaig arribar a coincidir amb ell, però tinc bona relació amb ell. Ha fet revifar l’equip. Ha aconseguit que la Penya sigui un dels millors equips Eurocup
CJB i Partizan, aspirants Eurocup?
M’agradaria que sí. Hi ha molts: Kuban, Bologna, València, Partizan, CJB…no serà una competició normal i corrent. T’ho jugues tot a un partit. Hi poden haver sorpreses.
Retorn ACB?
Ara mateix prefereixo jugar per guanyar i estar a prop del Zekjo, que una altra cosa. De moment, tenim tres anys de contracte, després ja veurem. Estic gaudint i aprenent molt. La ACB és la millor lliga d’Europa, per molts motius, a banda de la Eurolliga.
