Jordi Souto ha tornat a la banqueta de la Unificació Llefià amb l’objectiu de salvar la categoria. És el tercer entrenador d’aquesta temporada, després de Toni Centella i Manu Peláez. Amb el també director esportiu, l’equip blanc-i-vermell ha sumat 4 de 6, una victòria i un empat.
De quedar-vos a les portes de la Lliga Elit a patir per la permnència. Quines són les causes?
L’equip no va saber rematar la feina quan ho teníem a tocar, sobretot perdonant a casa. Hem arrossegat el cop moral que va significar. Malgrat no començar bé aquesta temporada, confiàvem en les nostres possibilitats, però hem anat caient fins a l’actual situació. Tenim molts jugadors del planer de la pasada temporada. La defensa és pràcticament la mateixa, així com gran part de la davantera. És cert que arrosseguem la lesió de Demba, que es va prduir a Rubí, però no pot servir d’excusa. Gran part dels jugadors que hem fitxat per aquesta temporada, tenen experiencia a la categoria
Tres entrenadors en una temporada no és bona senyal?
Hem passat de tenir dos entrenadors en dotze anys a tres en sis mesos. Toni Centella va patir les conseqüències de no assolir la nova categoría. Potser es va precipitar, segons el nostre punt de vista i respectant la seva decisió de marxar. Crec que tenia prou capacitat per treure l’equip endavant. Venia de fer una gran feina la pasada temporada, i anteriorment amb el juvenil. Manu, venia amb moltes ganes i amb les idees molt clares. Ja havia estat al nostre futbol base i sabíem de les seves possibilitats però vam haver de prendre una decisió conjunta quan vam veure que els resultats empitjoraven.
Com et vas trobar el vestidor?
Amb la meva funció com a director Esportiu ja tenia contacte amb els jugadors, seguint els entrenaments i els partits. Molts han sigut jugadors meus. Altres havien jugat al nostre futbol base, i la gran majoria dels fitxatges els havia fet jo, consentsuant-los amb l’entrenador. Els jugadors són conscients de que no s’han fet bé les coses, però sense saber com girar la dinámica negativa
4 de 6. Qué ha canviat?
Els jugadors són els mateixos, però hem competit durant tots els minuts, no 30 com abans. Millorar la competitivitat era la clau fonamental. El fet de guanyar a la Verneda al minut 94 fa veure als jugadors que no tot va en contra d’ells, i dona molta moral per afrontar els set partits restants. En aquests dos partits hem fet bé els aspectes que havíem de fer bé. Només són dos partits i cal seguir en aquesta línia.
Queden set partits, Com veus el calendari?
Tots els partits seran dificils, començant pel partit d’aquest diumenge al camp de la Pirinaica. A casa hem de rebre a dos dels primers classificats, San Juan At Montcada i San Mauro, juguem contra un equip que es troba en situació semblant a la nostra, al camp del Turó de la Peira, i acabem contra Tàrrega i Alguaire, dos equips que probablemente ja estaran descendits. Si arribem a aquestes dues darreres jornades depenent de nosaltres, tindrem moltes possibilitats de salvar-nos. El fet de jugar contra equips que no es juguen res ens ha de beneficiar, però també pot ser un arma de doble tall.
Et veus la propera temporada a la banqueta?
He tornat per una situación inesperada, no era el previst. Ara mateix, el meu únic objectiu és assegurar la permanència. No penso en res més
