La Penya ja és a Madrid per disputar la Copa del Rei. En el darrer any la situació a l’Olímpic ha fet un tomb espectacular i l’equip ha passat d’estar lluitant per evitar un descens que semblava gairebé inevitable a tornar entre els millors. Carles Duran i Nico Laprovittola han estat dos dels grans artífexs d’aquesta resurrecció en l’àmbit esportiu, mentre que l’entrada a l’accionariat d’Scranton Enterprises ha dut l’anhelada tranquil·litat financera per poder treballar sense angúnies. Als despatxos, el director esportiu Jordi Martí també ha tingut molt a veure en el moment dolç que viu ara mateix el conjunt verd-i-negre. Amb absoluta sintonia amb Carles Duran, ha sabut construir una plantilla que està trencant totes les expectatives, renovant Laprovittola i encertant en tots els fitxatges. Només les lesions estan truncant un any que ha de servir de plataforma de llançament de cara al futur. Aconseguir que això no sigui flor d’un dia i que la Penya segueixi creixent preservant el model del planter són els reptes damunt la taula de Martí, que des de l’humilitat i el treball diari aposta per un missatge ambiciós, amb Europa en l’horitzó immediat.
– Just fa uns dies va fer un any que en Carles Duran es va fer càrrec de l’equip. Aleshores la situació era crítica i en 12 mesos ens trobem amb una Penya a punt de jugar la Copa i empatada amb el cinquè classificat a l’ACB. Quin canvi, no?
-L’arribada d’en Carles va ser un factor molt important. Va transmetre les senyes d’identitat de la Penya, l’esperit d’aferrar-nos com a club i que no podíem baixar de cap manera. I allà va començar el canvi. Ens va costar, perquè fins al seu cinquè o sisè partit no vam començar a guanyar, però sí que vam començar a enfocar l’equip i a tenir una estructura de joc i un estil definit, que és el que hem anat conservant. Vam acabar amb molt bones sensacions, amb un patró de joc ja marcat, i després en base això vam poder construir l’equip d’aquesta temporada. La veritat és que el conjunt de jugadors ha estat un encert i hem pogut competir a un molt bon nivell.
-No és fàcil encertar amb tots els fitxatges i enguany ho heu aconseguit.
-És molt important quan vens d’una bona base, tens un bloc i tens gent compromesa. El fet que en Nico Laprovittola fos el pilar d’aquest projecte i que ell, no per diners sinó per compromís, decidís quedar-se, ja va ser un primer pas molt important. I a partir d’aquí ja va ser més fàcil anar construint i anar encaixant el dibuix que teníem d’equip i afegir-li les diferents peces. A més, com ja he dit en d’altres ocasions, en Carles i jo pensem igual. Hem crescut junts, tenim un mateix pensament i això fa més fàcil que els jugadors encaixin. Jo sé el que vol en Carles i el perfil de jugadors que a mi m’agraden van molt en la línia de l’entrenador i aquest és un fet que ens ajuda molt, tot i que també pot ser que algun dia no encertem. De vegades algun jugador funciona en un lloc i en un altre no. Els jugadors tenen les seves virtuts i defectes i encaixen més en uns projectes que en uns altres.
-Un cas perfecte d’encaix és el de Nico Laprovittola. A Badalona ha trobat l’hàbitat perfecte per explotar i la Penya ha trobat el líder que necessitava.
-Ell va arribar en un moment dur de la seva carrera. No sé si és la paraula exacta, però diria que a Rússia estava maltractat, pel valor que té com a jugador i per la situació que li va tocar viure, arraconat en el segon equip. Però és el que déiem abans. A Rússia el seu equip gairebé no jugava “pick and roll”, quan és la seva virtut número 1, i en canvi aquí ha trobat un estil de joc on se li dona importància, on té molt la pilota, on juga molt el “pick and roll” i és ell qui genera joc. Nosaltres hem fet una aposta important en base a en Nico i està clar que creiem en aquest estil creatiu. En Nico ha trobat la seva maduresa aquí i ha trobat l’entrenador que li ha donat aquest espai perquè tingui aquest lideratge. És la peça angular del projecte.
-Aquest any, a més, està millorant els seus números, que ja eren espectaculars en el tram final de la temporada passada.
-Si. No només s’ha retrobat amb el seu millor joc sinó que s’ha consolidat. Se sent líder, sap que és el cap d’aquest projecte i està jugant amb molta confiança.
-El maldecap estan sent les lesions, algunes greus. A la Penya i també al vinculat, el Prat.
-Si, ens estan perjudicant molt. En Simon Birgander es va consolidar l’any passat com un jugador molt important per nosaltres, en el joc de bloc directe s’entenia a la perfecció amb en Nico i la seva baixa ens ha fet mal. Hem estat de sort que en Marko Todorovic ha agafat un rol diferent i ha assumit molta més responsabilitat i que en Marcos Delía poc a poc ens va ajudant. També comptavem que l’Arturs Zagars podria entrar com a dotzè jugador i anar creixent en el Prat i ajudar-nos en el primer equip, fent un triangle amb en Neno i en Nico entre les posicions d’1 i 2, però tampoc ha pogut ser. I ara hem perdut Dawson, un jugador diferencial que ens estava donant un salt de qualitat. A més, també hi ha hagut la lesió de Mathias. Vam estar vuit setmanes sense ell i ho vam poder salvar perquè l’equip va fer un gran esforç, però aquests sobreesforços després es noten. Esperem que aquesta mala ratxa ja s’hagi acabat i que els que s’estan recuperant es recuperin bé, com és el cas d’en Dakota. Que s’acabi de sentir bé i que no tinguem cap més problema.
-Arribarà aviat un recanvi per Dawson? [L’escollit és Nobel Boungou-Colo, nom que encara no havia aparegut en el moment de fer l’entrevista].
-Si. Estem dins de la zona de “playoff”, hem fet molt bona feina, amb una primera volta sensacional, i hem d’intentar donar a l’equip un reforç per veure si podem ser entre els vuit primers al final de la lliga. Seria una cosa molt bona pels jugadors i pel club. Voldria dir que estem mantenint aquest llistó alt.
-El repte és que aquest bon moment no sigui flor d’un dia.
-Evidentment. Des de fa temps estem intentant créixer amb la gent de la casa, fent un nucli dur, i per això estem fent renovacions i contractes d’una mica més de durada. Volem un bloc fort amb l’ADN Joventut i reforçar-lo amb jugadors de qualitat. Si som capaços de mantenir això i que no se’ns escapin jugadors, estic segur que mica en mica el projecte el farem estable i consolidat. Crec que estem en el camí d’aconseguir-ho i amb l’entrada d’Scranton el projecte comença a ser molt sòlid.
-Tenir la tranquil·litat econòmica és clau, no?
-Seguim sent un pressupost humil a la lliga, però sí que és molt diferent poder anar amb aquest pressupost tenint la tranquil·litat que no fallarà, que els jugadors estan al dia de pagament i que el personal del club està al dia…A partir d’aquí, dins de les nostres possibilitats, sabent que són reals, intentem treure’n el màxim rendiment.
-Com comentaves, heu renovat amb contractes llargs a jugadors joves com Joel Parra, Xabi López-Arostegui o el capità Albert Ventura. El següent serà Birgander?
-Si. Té un any més de contracte però la idea és intentar renovar-lo per tenir també assegurada una peça clau en el joc interior. Sens dubte volem que sigui el següent a renovar i hi estem treballant, i també ho estem fent amb d’altres jugadors de la plantilla. A veure si som capaços d’arribar a l’estiu sense gaire maldecaps.
-Podem pensar en una Penya que l’any vinent pot seguir comptant amb Laprovittola o Todorovic?
-No ho hem de descartar. Hem de tenir clar quins són els nostres objectius. Penso que per jugadors així seguir fent créixer el projecte voldria dir poder tocar Europa, perquè a aquests jugadors potser una sola competició se’ls queda curt. I si això ho podem assolir en aquesta temporada serà com més fàcil per poder fer créixer aquest projecte. La idea és tenir tres jugadors de moltíssima qualitat i que donin aquest fet diferencial, junt amb un bon nucli de la casa. Això és el que ha funcionat a la Penya molts cops i crec que és un model pel qual hem de tornar a apostar.
-Pel que dius, doncs, l’objectiu és tornar a Europa com més aviat millor?
-Penso que si aquest any som capaços de classificar-nos, hem de ser ambiciosos i anar-hi. Independentment de la competició que poguéssim estar, seria un bon gruix de partits perquè jugadors com en Neno, en Xabi o en Simon tinguin més experiències i la seva qualitat vagi pujant. Tot i ser joves, ja no són aquells jugadors que tot just començaven. Es van consolidant i això els farà millors jugadors.
-Parlem de poder mantenir tot aquest talent que sorgeix del planter, però amb les actuals diferències econòmiques cada cop s’ha fet més complicat. Es troba a faltar més protecció per als clubs formadors.
-Sens dubte. Estem una mica en mans purament de contractes i rescissions. Fa molts anys enrere, quan potser encara no hi havia ni l’ACB, hi havia una protecció del bàsquet de formació. No es podien fitxar jugadors fins a certa edat i, a més, s’havia de pagar un cànon obligatori de formació. Ara pagues una rescissió i ja està, i amb les diferències tant bèsties de pressupostos per segons quins clubs pagar certes quantitats no és res. Alhora tu tampoc pots posar una bogeria de rescissió, perquè ha d’anar en consonància amb el salari. Tant de bo sortís una normativa que protegís els clubs que invertim i que invertim molt amb el planter. Generem jugadors que ja pugen amb la nostra filosofia, el nostre estil de joc i crec que això és molt bo. Però alhora fa ràbia que vingui algú, pagui per un jugador, i el que paga no és ni el que tu tens de cost del planter d’una temporada. Si anessim a números purs i durs, diries: és que si no tinguessim planter tindríem tots aquests diners, però la Penya sense això no seria la Penya. És la nostra marca.
-El que està clar, però, és que s’ha obert una escletxa econòmica molt gran entre els equips de dalt i els de baix a l’ACB.
-Si. La lliga ACB s’ha trencat una mica des del moment que les llicències A són fixes per algú, i així és difícil poder plantejar fer un projecte. Hi ha uns equips que saben segur que tenen uns ingressos pel que suposa poder jugar l’Eurolliga i en alguns casos estem parlant de pressupostos de 40 milions, mentre que nosaltres no estem ni al deu per cent d’això. Són diferències abismals. I tot i així estem intentant ser el màxim de competitius.
