21/01/2015 – El director esportiu de la Penya passa revista a la primera volta de l’equip i exposa les bases que el van portar a configurar la plantilla d’enguany.
Des de la direcció esportiva, quina valoració es fa de la primera volta del FIATC Joventut?
La qualifiquem de molt positiva. Buscàvem fer un equip compromès per lluitar per cada jornada i veure què passava en els finals dels partits. Aquest any tenim un grup més sòlid i que té més quilòmetres fets en aquestes situacions. Això ha fet que, comparant amb l’any passat, hàgim guanyat més partits. És una molt bona primera volta que ens dóna un coixí per treballar amb expectatives i sense pressió.
La realitat ha superat la planificació esportiva?
Sí. En el bàsquet d’elit, de sortida tot es mesura en funció dels pressupostos dels clubs. Sens dubte, nosaltres tenim un dels pressupostos més baixos de l’ACB. És cert que comptem amb una tradició i un bloc que hem estirat, però tampoc podíem fer miracles incorporant a jugadors de primeríssim nivell. Hem apostat per fer equip i això, tot i les nostres limitacions, ens podia donar certes garanties. Però aquestes 13 victòries sobrepassen les expectatives.
La Penya, amb aquesta llibertat dins de l’ordre, és l’equip que té un estil de joc més proper al de bàsquet nord-americà?
Podria estar-hi d’acord i alhora no estar-ho. Tu mateix ho dius. Hi ha una desorganització organitzada. Jo penso que a la NBA cadascú fa la guerra pel seu compte. Aquí hi ha llibertat per tenir possessions i sobretot per tirar de tres, però crec que tothom sap què ha de fer l’equip. Tothom va a una i per això no som un mal equip en el rebot ofensiu. Sabem que els nostres tirs oberts tenen riscos i sabem fer un bon treball col·lectiu en defensa.
Sobretot estem sent capaços de córrer d’una forma més organitzada i tenint clar quin rol ha d’assumir cada jugador en totes aquestes situacions. Pel públic és molt distret, però ja t’asseguro que el joc està més organitzat del que pot semblar. També a nivell numèric i matemàtic. Tot està molt controlat.
Aquesta dualitat del joc és, precisament, una de les claus del bon rendiment de l’equip?
Sí. En aquest aspecte hi fa molt el tipus de defensa que ens fan els equips contraris. Estem guanyant molts partits explotant la continuació del pick and roll. Les defenses ens estan sortint molt perquè no tirem de tres i nosaltres estem llegint bé aquestes situacions per penetrar i que els pivots puguin anotar tirs còmodes.
La consolidació de l’estil actual ha estat un procés llarg, que ha durat quatre anys i que la temporada passada va viure un impuls definitiu. És així?
Sí. Diguem que aquesta és la quarta temporada d’en Salva a la banqueta. Els entrenadors marquen estils de joc. Pot ser que els clubs tinguin una línia i que els tècnics s’hi ajustin, però qui acaba de formar la identitat és l’entrenador. Amb Salva Maldonado sempre s’ha seguit una mateixa línia, però l’any passat vam aconseguir ajustar molt l’estil que ell demanava. La clau d’aquest any ha estat poder mantenir força el bloc de jugadors, tot i les marxes inesperades de Vives i Shurna. A més, les noves incorporacions també s’han adaptat a la línia que marca en Salva.
Què et va passar pel cap a l’estiu quan, de sobte, veus com l’equip es queda sense Guillem Vives i John Shurna? De seguida vas pensar en Mallet per cobrir la baixa d’en Guillem?
Doncs el cas del Guillem va ser molt ràpid. A primera hora em van trucar dient que ell havia decidit marxar i no vam tenir ni marge. El mateix dia a la nit ja s’havia materialitzat la seva sortida. Quan ho vaig saber, el meu pensament va ser: ‘Mare meva, quina una ens ve a sobre’. Però després va aparèixer l’opció Mallet. Durant els últims anys he de dir que ell sempre havia fet alguna trucada per sondejar com estava la situació, transmetent una mica la seva il·lusió per tornar.
Evidentment, anys enrere era molt difícil que un jugador com ell pogués venir, a causa de la situació econòmica. Amb la marxa d’en Guillem vaig pensar que calia provar l’opció de Mallet. La posició de base és molt important i, a més, necessitàvem punts després de la marxa de Devoe Joseph. Vaig lluitar perquè vingués, pensant també amb els aficionats. La gent s’havia il·lusionat amb en Vives, i la seva marxa podia ser un cop dur. Vaig pensar que la tornada de Mallet podia tornar a il·lusionar. L’objectiu era portar a un bon nom perquè els seguidors se sentissin dins del projecte i superessin el cop moral.
El cas de Shurna ja va ser diferent. No va ser esperat perquè la seva marxa es va produir a última hora. Va pagar una rescissió mínima. La de quatre és una posició complicada, però crec que l’hem reajustat una mica. Goran Suton no és un jugador tan tirador com Shurna, però ens podia donar més joc interior. D’aquesta manera ara podem tenir cinc pivots molt barrejats, ja que inclús Llovet i Suton poden actuar en la posició de cinc.
Veus a Salva Maldonado assolint la rellevància que va tenir Aíto a la Penya?
Tant de bo sigui així. Penso que en Salva és un entrenador que no només pensa en present, també en futur. Comparant-lo amb l’Aíto, potser tenen algunes diferències en la forma de dur-ho a terme, però tots dos pensen en el futur. Maldonado porta quatre anys al club i cada any amb ell hem fet un pas més. Ara comptem amb un projecte sòlid i ell hi està al capdavant. Tots els jugadors saben molt bé què busca en Salva i, a més, ho executa tot amb un tarannà molt tranquil de gestió de grup. És força semblant a l’Aíto.
La teva prioritat màxima, doncs, és que Salva Maldonado renovi?
Sí. Quan les coses funcionen no s’han de tocar. Sempre he pensat que hi ha d’haver continuïtat en aquest projecte. En Salva Maldonado ha iniciat un projecte dins de club. És cert que ell acaba contracte, però esperarem el moment oportú per començar a parlar. Les presses no són bones, però tinc clar que quan una cosa funciona no s’ha de tocar.
Hi ha temor que un club important vulgui pescar a Badalona, ja sigui a la banqueta o a algun jugador?
Home, això tenim clar que pot passar. Com sempre nosaltres hem d’anar pas a pas, tenint molt clar quina situació té el club. La línia econòmica de l’entitat està molt marcada. Volem fer les coses bé i no vendre fum als jugadors i després no complir. Tan aviat com tinguem marcada la línia econòmica de l’any vinent, doncs començarem a fer les accions pertinents. L’equip funciona i volem retocar les mínimes peces possibles.
Es buscarà que la major part de jugadors que també acaben contracte segueixin al club?
Sí. Jo crec que és molt important que l’entrenador segueixi. D’aquesta manera, això pot encadenar que els jugadors que han estat contents amb un tècnic, doncs també vulguin seguir. Anirem pas a pas, respectant també els moments esportius. S’ha de saber deixar espai als jugadors i als entrenadors perquè també gaudeixin del moment. Ho intentarem gestionar tot per mantenir el bloc. Tant de bo el puguem mantenir tot i, si no ho aconseguim, mirarem de mantenir a més jugadors que l’any passat. Volem arribar a la situació de fa uns anys, quan la gent coneixia perfectament quins era el nostre equip perquè els noms sempre eren els mateixos.
En el cas de Clevin Hannah i Goran Suton, les dues sorpreses positives del mercat de fitxatges, veus factible que puguin seguir?
Parlem de dos jugadors que, si no estiguessin jugant amb nosaltres, potser estarien en altres clubs d’altres lligues amb un salari que dobla el que tenen aquí. Ells han apostat per la seva promoció i ara nosaltres hem de ser hàbils per poder disposar d’una mica més de pressupost per l’any vinent. Volem anar amb ells i igualar possibles ofertes que arribin per ells. Serà difícil, però tenim una cosa guanyada. Han estat al club, han estat bé amb l’entrenador i són dos jugadors importants que s’han revaloritzat.
De sortida, penso que ells es voldrien quedar aquí si tenen una bona oportunitat. Potser cobrant una mica menys que en d’altres. Per això és important començar amb l’entrenador i després anar cap als jugadors. Sens dubte, Hannah i Suton són dos grans jugadors i formen part d’aquestes peces que no volem tocar.
A Suton i sobretot a Hannah, com els vas trobar?
Mira, a Clevin Hannah ja l’havíem mirat en una fase primera, després de tenir a Mallet. Va passar el mateix que l’any passat. Per contractar al segon base, abans ens esperàvem una mica per veure com quedava la resta de la plantilla. Havíem d’ajustar les nostres opcions a l’economia. De Hannah m’agradava molt que ja portava quatre temporades a Europa i cada any havia anat pujant de lliga. Va començar a Romania, va marxar a Finlàndia, després a la ProB i per últim a la ProA. Cada any tenia els mateixos números o fins i tot millors.
També buscàvem un jugador que respectés una mica les exigències del nostre doctor, en aquest cas d’en Salva. Volíem un base que tirés de tres i que jugués com ho fa Hannah. Ens el vam estar mirant i esperant que baixés el preu. Al final, les dues parts vam arribar a un acord.
Aquesta és la teva segona temporada com a director esportiu. Què has après i en quins aspectes has fet autocrítica?
Doncs mira, jo sóc una persona bastant exigent amb mi mateix. Sobretot amb la meva feina. Sempre hi ha coses a millorar. Per exemple, quan Shurna va marxar l’últim dia de poder pagar la seva sortida, vaig pensar que aquestes dates les havíem de fixar una mica abans per tenir més espai per confeccionar la plantilla i per tenir, d’alguna manera, una mesura de pressió. Sempre hi ha detalls que te’ls aporta l’experiència.
Una de les coses que sempre m’exigeixo és que el club tingui clara la línia econòmica a seguir per tal de poder estar al corrent de pagament amb els jugadors. Cal ser seriós perquè els jugadors et tingui confiança i estigui còmode; sense preocupacions més enllà del bàsquet. Jo, que només he viscut al Joventut, creia que l’entitat havia de recuperar l’essència dels jugadors de la casa, ja siguin provinents de la base o jugadors que tornen al club. Vidal, Miralles i Mallet saben què és la Penya. Volem gent compromesa i potser aquest és el principal èxit personal com a director esportiu. M’ha reforçat per poder tirar endavant.
Com són les relacions amb els agents?
És complicat. Hi ha gent de tota mena. Jo com que ja portava el bàsquet base, més o menys ja sabia de quin peu calcen molts dels agents. Penso que els agents han vist que el FIATC Joventut ha volgut posar les coses a lloc i fer les coses bé. Les relacions són complicades. Hi ha agents molt professionals i d’altres que no tant. Cal saber-ho portar i saber que tots formem part d’aquest negoci. Jugadors, agents i clubs.
La Penya s’ha convertit en un trampolí per molts jugadors?
Sí que ha estat una mica així. La nostra situació ens ha complicat fer contractes que bloquegin la sortida dels jugadors. Les nostres necessitats fan que molts d’ells hagin de jugar molts minuts i, evidentment, els números parlen per ells mateixos. Potser a Badalona han d’assumir responsabilitats que en d’altres clubs no tindrien.
Llavors, altres clubs els volen fitxar i com que nosaltres no paguem salaris gaire alts, tampoc podem fixar costos de sortida molt alts. Ara ens toca conviure amb aquesta situació. Hem d’estar preparats perquè la Penya, cíclicament, sempre ha viscut períodes en els quals ha estat a dalt i ha pogut guanyar títols. Sempre que hem pogut mantenir a jugadors, esportivament s’ha complert. Si torna a arribar aquest moment, treballarem perquè no se’ns escapi.
Pensant en l’ACB com un producte, creus que és beneficiós per la lliga que un club històric com el FIATC Joventut pugui tornar a estar a bon nivell?
Penso que sí. De totes maneres jo sóc molt purista i no crec que hi hagi pressions o manipulacions perquè això sigui així. Crec que a l’ACB li agrada que la Penya torni. A banda dels dos clubs de futbol que atrauen les televisions i aporten el morbo que ve del futbol, hi pot haver un altre club de bàsquet amb un perfil formatiu que també tingui pes. Penso que per la lliga està bé tenir aquesta diversitat de tendències o d’estructures de club. Per exemple, si Estudiantes tornés a estar a dalt, també seria interessant.
La Penya és un dels clubs de les grans lligues europees que millor està amortitzant els seus recursos. Què en penses?
En termes de pressupost, ara mateix els resultats obtinguts estan per sobre de les expectatives. Crec que ara ja no toca pensar en el pressupost. Hem de pensar que som un equip que ha d’aprofitar el moment i que ha de canviar l’objectiu. Cal ser més ambiciós perquè els jugadors ens ho permeten. Després, si tornem a la llista de pressupostos, sabem perfectament que som un dels equips més febles. De totes maneres no ens hem de sentir inferiors. Ens hem de sentir ambiciosos, tocant sempre de peus a terra. El primer és solucionar tots els problemes del FIATC Joventut.
Ja per acabar. En quin punt es troba la problemàtica dels entrenadors de formació. Es treballa per adaptar els títols?
Com a mínim, la Generalitat i la Federació han reobert una mica les negociacions i s’ha refredat una mica l’ambient. De fet, s’ha allargat el termini i els clubs tenim un coixí. Penso que aquest tema ara quedarà per resoldre fins que no es vegi com queda la Generalitat organitzada políticament. Entenc que vingui qui vingui, sigui del color que sigui i encara que tinguem una frontera marcada, que no ho sé, doncs s’haurà de cremar. S’haurà de cremar amb el govern central. Algú pot pensar: ‘Per què cremar-me ara si potser en un any ja no hi sóc?’.
