Amb 3 anys, Joel Parra va agafar una pilota de bàsquet per primera vegada. 16 temporades més tard l’aler verd-i-negre s’ha consolidat al primer equip de la Penya amb molt esforç i sacrifici. La seva formació a l’Olímpic encara té molt marge de millora i el seu creixement és evident. L’aler verd-i-negre és candidat a ‘Millor Jove’ de la temporada 2020 – 2021. Entrevistem al jugador de la base verd-i-negra.
La presència de Joel Parra a pista té cada dia més rellevància a mesura que ha avançat el curs?
Sí. De mica en mica vaig créixer i vaig tenint més importància al rol de l’equip. Jugui de titular o des de la banqueta, intento donar el màxim i anar agafant més confiança. Estic aprofitant el meu moment i tinc una progressió. Em sento còmode i amb confiança.
I aquesta confiança l’aprofita amb bones actuacions.
La confiança t’ajuda en l’autoestima i creix. Això també t’ajuda a fer coses quan estàs una mica més cohibit. És una oportunitat per fer-les i la veritat es que està sortint força bé.
Amb quin objectiu es va plantejar la temporada?
Seguir creixent com a jugador. Si l’any passat feia 10 minuts de bones rotacions, aquest curs intentar fer 15 o 20.
A l’estiu, el club anuncia les incorporacions de Ribas, Bassas i Tomic, entre d’altres, que representa per a un noi de la casa compartir vestidors amb aquests jugadors?
És un privilegi. Tant per la gent jove com per als jugadors de les inferiors. És una referència tenir jugadors de la casa al primer equip. És un aprenentatge dia rere dia.
El suport dels directius a la graderia és evident quan els nois de la casa fan bones actuacions i són determinants.
Ser un jugador de la casa et dóna un plus i jugar a l’Olímpic et dóna més energia. Ara no tenim públic però tenim l’exemple d’Albert Ventura. El seu sacrifici no es pot qüestionar.
La manca d’intensitat s’ha qüestionat en trams concrets de la temporada.
No tots els equips tenen el mateix camí ascendent i n’hi ha alt-i-baixos. En aquests darrers partits hem de ser molt agressius, sobre tot en defensa. Si ho som al darrera, en atac tenim un equip molt anotador.
Té encara més caràcter aquesta temporada Joel Parra?
Sempre he sigut un jugador amb caràcter. Quan surto a pista, intento oferir el màxim i mai ha de faltar energia. Si això succeeix, no seré el Joel Parra que he sigut.
Quin és l’entrenador que més ha modelat el seu creixement?
He tingut la sort de tenir el Dani Miret durant la meva etapa de Cadet a Júnior. També va ser important el salt de Premini B a Mini A amb el Willy, i el Javi Espinosa. I tots molt bons i molt agraït a ells.
Vostè és l’únic jugador de la seva generació amb fitxa de primer equip.
Arribar al primer equip és difícil. No és fàcil i això té molt sacrifici i molt esforç.
Un missatge per als joves de les inferiors.
Els hi diria que treballin molt, que tinguin molt sacrifici i el dia a dia és molt important. S’ha d’escoltar els entrenadors, que en tenim de molt bons i intentaran ajudar-te per arribar al primer equip.
Quina valoració fa de la temporada?
La valoració és bona. Tothom vol que guanyem tots els partits i els objectius a principi de temporada els estem complint i estem lluitant per al play-off. La valoració individual i col·lectiva és bona.
