17/11/2012 – El candidat d'ICV-EUiA explica que s'ha demostrat el malestar al carrer, però que ara s'ha d'expressar també el 25N, i que ICV-EUiA sorgeix com l'única alternativa d'esquerres.
“Sempre hem estat l’eterna segona opció: ‘Qué simpáticos, estos de Iniciativa’. Us demano que això canviï. A situacions excepcionals, vots excepcionals. Proveu, doneu-nos el vostre recolzament i no us decebrem”. Així de clar va parlar dijous el candidat d’ICV-EUiA al Parlament, Joan Herrera, al Centre Cívic de La Salut, acompanyat dels representants de la coalició del Barcelonès Nord i del número tres a les llistes per Barcelona, Joan Mena.
Impulsat pel context de vaga general que tot just s’havia viscut unes hores abans, Herrera va fer una crida a la mobilització i la unió de l’esquerra per dur a les urnes les protestes que es materialitzen al carrer i fer front a les polítiques de retallades i d’austeritat: “Som molts més; les nostres pors s’han de transformar en les seves pors”. L’ecosocialista argumentà que el PSC ha pactat amb les dretes en els últims anys “massa cops” i va demanar el suport de l’electorat socialista per formar una alternativa real “d’esquerres”.
El candidat va fer un repàs a les retallades “econòmiques i de drets” de CiU i PP, amb els qual, assegura, no pactarà mai. Tanmateix, va recordar a Artur Mas que la vaga general anava totalment en contra de les seves mesures d’ajustament, i no en la direcció de demostrar la necessitat d’un estat propi, com el mateix president havia afirmat el matí de dijous.
Joan Herrera va posar sobre la taula mesures com una “lluita ferma contra el frau fiscal” o la creació d’una banca pública que abasteixi petites i mitjanes empreses; el dret a decidir sense “amagar ni negar els problemes” i amb una participació oberta; però, sobretot, va fer èmfasi en l’alternativa “real” que proposa ICV-EUiA, i que, diu, es fonamenta en la redistribució de la riquesa per poder conservar tots els drets socials i l’Estat del Benestar que les generacions passades varen aconseguir, dibuixant una ample línia vermella que PP i CiU “han volgut anar aprimant” poc a poc.
