10/09/2012 – L'excés de respecte i el gran nivell defensiu d'Espanyol B i Badalona van ser les principals causes de que el partit acabés amb un just 0-0
La consigna de l'Espanyol B era clara. La enunciava a l'escalfament Fran Miranda, el capità sense braçalet de l'equip: "Hem de tocar la pilota molt, des del principi. Que siguin ells els que corrin". Dit i fet. El Badalona no va poder més que córrer darrere la pilota durant la primera part. El conjunt entrenat per Raul Longhi va saber controlar el partit, amb un punt de fredor i consciència impròpies d'un filial format per jugadors que amb prou feines superen la vintena. Aquest Espanyol B és un equip molt ben treballat, molt ben sistematitzat i molt efectiu. Al Badalona sorprenia d'inici l'absència de Bayón, relegat a la suplència per donar entrada a un Juanma que va passar desapercebut. Javi Moreno recuperava la titularitat i va reivindicar-se, mostrant dots de comandament i personalitat.
Els primers minuts van ser d'un tanteig excessiu, que fregava l'avorriment. Massa consideració cap al rival per part de tots dos. Calia esperar perquè arribés quelcom d'inesperat, era l'única esperança per trencar la monotonia. Robert era el que més s'apropava. Sempre disposat a agafar la pilota i sortir corrent cap endavant, va portar de cap al seu defensor tota la tarda. Va notar-se que Albert Càmara havia preparat el partit a consciència. No va voler exposar a l'equip en cap moment, sabent de la qualitat dels homes de tres quarts de l'Espanyol. I va reclamar als interiors -Javi Moreno i Joaquin- que anessin molt amunt a la pressió, per ajudar a Gabri. El rival sempre intentava sortir amb la pilota jugada des de darrera, raó per la qual calia entorpir que els seus centrals pensessin amb claredat. Però com ja va passar contra l'Alcoià, un contratemps en forma de lesió va obligar a fer un canvi en la medul·lar. Va marxar Xavi Muñoz i va entrar Canario. Ara Javi Moreno retrasava la seva posició i Canario havia de ser qui anés a la pressió. Però ell és un jugador molt més parat i menys intens, que per moments se'l suposa fora de partit. Això va donar marge als centrals i a Fran Miranda per poder maniobrar amb més facilitat en el inici de les jugades. Miranda és la versió blanc i blava de Busquets: un pivot segur, intel·ligent, que tant serveix per destruir com per construir. Va fer un partit impecable.
Fins al minut 27 no va arribar la primera acció de perill. Gabri va demostrar que és un davanter poc a l'ús. No va voler ser egoista quan tenia un xut clar i va pecar de generós cedint una passada a Robert, la qual va ser tallada a l'últim instant per la defensa rival quan ja es cantava el gol. En una jugada pràcticament idèntica, cinc minuts més tard, va ser Ferrón qui va buscar de nou a Robert, qui ara sí que va poder disparar, però amb poc encert, perquè la pilota va ser detinguda per un jugador espanyolista. La tercera ocasió de perill del Badalona en aquesta primera part també va tenir a Robert com a protagonista. Però ara com a assistent. Al 39' va fer una centrada que va acabar caient als peus de Joaquin, desaparegut fins llavors, que va intentar col·locar la pilota. Tant va voler ajustar-la, que va acabar sortint fora. Així acabava la primera part. Molt dominada per l'Espanyol però amb més arribades escapulades, que va saber agafar desprevinguts als visitants a la contra. Va notar-se la falta de protagonisme de Joaquin. I els constants errors de Juanma i Canario.
En la segona part va canviar una mica tot plegat. El Badalona va sortir del vestidor segur de poder replicar a l'Espanyol la possessió de la pilota. Però el cert és que ambdues defenses estaven fent un treball impecable. Això provocava que el partit estès tancat a les sorpreses. El perill va ser pràcticament inexistent. Amb el central De Amo com a líder de la defensa espanyolista, l'equip de Longhi estava segur darrere i confiava davant en la clarividència de Merchán i la capacitat per desbordar d'Armero i Jorge. Afortunadament pel Badalona, el rival no comptava amb un davanter perillós que pogués continuar les bones idees dels homes de tres quarts de camp. Va arribar un punt en el partit en què semblava que la pilota parada podia ser alhora la salvació badalonina, però també la seva condemna. Notant una baixada en el ritme de l'atac, Càmara va decidir donar entrada a Grasa per Gabri. El lleuger ex jugador del Mallorca va fer dues ràpides accions que van esperonar a la graderia. És un davanter molt diferent a Gabri. Menys estàtic i potent, però molt més ràpid i descarat. Joaquin va anar creixent poc a poc i d'aquí s'extreu el pas endavant del Badalona en el domini de la pilota. Quan faltaven quatre minuts un dels defenses de l'Espanyol, Ferran, va ser expulsat. Això va servir d'excusa perfecte perquè els de Longhi es tanquessin darrere esperant a que arribés el final de partit. Els de Càmara no van poder aprofitar aquesta efímera superioritat numèrica.
FITXA TÈCNICA
CF Badalona: Marcos; Ferrón, Pablo Gallardo, Pelegrí, Bermudo; Xavi Muñoz (Canario 15'), Javi Moreno, Joaquin; Robert, Juanma (Bayón 84'), Gabri (Grasa 74')
Espanyol B: Germán; Heras, De Amo, Ferran, Víctor Álvarez; Fran Miranda, Ortiz, Merchán, Armero (Moya 87'), Jorge (Sales 58'), Pino (Cubillas 70')
Àrbitre: Jiménez González (col·legi de Las Palmas). Grogues: Ferrón, Pablo Gallardo, Bermudo i Joaquin (Badalona); Jorge i Merchán (Espanyol). Doble groga: Ferran (Espanyol)
