La primera temporada sencera de Carles Duran al capdavant del Divina Joventut només es pot qualificar d’excepcional. L’equip ha superat totes les expectatives, jugant la Copa i els “playoffs”, i ha deixat enrere les angúnies de la part baixa de la classificació. Ni els problemes de lesions han aturat un equip que, a més, ha engrescat de nou l’afició amb Laprovittola com a gran ídol. Un llistó molt alt de cara a la temporada vinent, on el repte serà mantenir aquesta bona línia disputant també competició europea, l’Eurocup, i amb la possible marxa d’alguns dels referents, com Laprovittola i Marko Todorovic.
– Copa, “playoffs” i bitllet a Europa. La temporada ha superat totes les expectatives.
– Ha estat una temporada excel·lent, sobretot si tenim en compte els objectius que ens vam posar d’inici. La salvació era el primer que volíem i no només ho hem assolit amb escreix, sinó que hem aconseguit molts objectius que d’entrada no teníem. Com deia, només li puc posar un excel·lent al que ha fet l’equip aquest any.
– On ha estat la clau d’aquesta gran temporada?
– Hi ha hagut molts factors. En primer lloc ha estat fonamental poder mantenir bona part del bloc de l’any passat. Un bloc que va patir moltíssim, que venia de no cobrar, que es va sentir responsable de si l’equip baixava… i que sempre ha estat al peu del canó. També cal destacar, i és evident, la importància que han tingut en Nico i en Marko, cadascú en el seu paper, com també l’arribada d’en Luke, que s’ha identificat molt amb l’equip i ha entès el que som. Però per damunt de tot, com deia abans, hi ha el bloc. El club està generant un grup de jugadors molt identificats amb la Penya, la majoria d’ells nascuts a la casa, que fan molt per nosaltres.
– L’afició també ha estat al costat de l’equip.
– Si, i d’aquesta temporada, a part dels bons resultats, em quedo sobretot amb això. Amb la sensació que la gent ha tornat a l’Olímpic, que ha vingut a veure el nostre bàsquet, que li agrada com juguem, i sobretot que sent molt identificada amb l’equip i amb el que és la Penya.
– La participació a la Copa, amb la gran victòria contra el Baskonia, va ser un dels punts àlgids de la temporada. El millor?
– És veritat que va ser un punt de màxima excitació, per com va anar, perquè vam ser capaços de guanyar un equip que estava jugant molt bé i perquè és un moment on tothom centra els ulls en el bàsquet ACB, però crec que durant tot l’any hem tingut molts partits on l’equip ha estat molt bé. Recordo, per exemple, els partits a casa contra el València, l’Unicaja o el Tenerife. O el partit contra el Barça o el que vam jugar a Burgos per classificar-nos per a la Copa del Rei. M’enduc molts bons records d’aquesta temporada.
– La creu, per contra, han estat les lesions, especialment les de Birgander i Dawson.
– Si, sens dubte. En Simon és un jugador molt important per a nosaltres i la seva absència em preocupava molt, però s’ha de reconèixer que la gran segona volta d’en Marko ha fet que no es notés tant. I després, en un moment molt important per a l’equip, on crec que estàvem arribant al nostre millor nivell, va arribar la lesió d’en Shawn, que va ser un altre cop dur. En Shawn crec que ha estat un impacte molt positiu per a tots. Al principi de curs potser li va costar una mica entendre el que volíem i necessitàvem d’ell, però després va ser una peça molt important. S’ha sentit identificat amb els nostres valors, d’equip de gent jove, i esperem que la temporada que ve puguem disfrutar del talent que ens ha ensenyat.
– Set jugadors del primer equip tenen contracte per al curs vinent. Una bona base per seguir creixent, no?
– És vital. Ens permet no haver de tornar a construir de zero i, a més, com comentàvem, amb jugadors identificats amb el club. Gent de la casa però també jugadors que hem incorporat que s’han sumat a la nostra línia. A mi m’agradaria que tothom es quedés, però per desgràcia segurament pot ser que perdem les nostres estrelles, en aquest cas en Nico i en Marko. I si és així doncs haurem de trobar altres jugadors. No pas que els substitueixin, perquè això és impossible. No trobarem ni un Nico ni un Marko. Però si jugadors que ens segueixin ajudant a seguir en la línia que portem i sobretot a mantenir la il·lusió de la nostra gent, que se sent molt identificada amb el que som i això no ho podem perdre.
– El cas de Laprovittola, brillant MVP del curs, és el més complicat i sembla que el seu futur és al Madrid. Fa uns dies vas dir que aniries a dinar amb ell. Com va anar?
– Va anar molt bé. En Nico i jo ens hem sentit molt a gust, professionalment però també en l’aspecte personal, i vam estar parlant de tot i de les il·lusions de l’un i de l’altre. Com ja he dit anteriorment, li desitjo el millor i m’agradaria que el millor fos amb nosaltres, a la Penya, però entenc que ell té reptes que ara mateix no sé si nosaltres li podem donar.
– I Todorovic?
– En Marko ens ha expressat el seu agraïment i ens ha dit que això és casa seva, però també que vol jugar l’Eurolliga. L’estiu serà llarg. Jo el vull, però també crec que no el podem esperar. Ha d’entendre que nosaltres estem en una via del tren i que això no pot parar. Si se suma amb nosaltres, perfecte, però si no hem de seguir el nostre camí perquè pot arribar un moment que podem patir i això no ens pot passar.
“A Laprovittola li desitjo el millor i m’agradaria que el millor fos amb nosaltres, a la Penya, però entenc que ell té reptes que ara mateix no sé si nosaltres li podem donar”
– Els joves Joel Parra i Arturs Zagars també tenen contracte per al curs vinent. Faran el salt al primer equip?
– Això és més una pregunta per en Jordi Martí, però el més normal és que formin part de la primera plantilla. Per un costat, pel talent que tenen, i per l’altre perquè nosaltres apostem per la gent jove feta a casa. Enguany m’hauria agradat que en Joel tingués més minuts, tot i que ha pogut competir bé a la LEB Or, i per a l’Arturs ha estat un any perdut per la lesió, però confio molt en ell i espero que l’any que ve sigui una grata sorpresa.
– La bona temporada de l’equip deixa el llistó molt alt i a més l’equip jugarà competició europea. De cara el curs vinent l’exigència serà molt més gran.
– Hem generat il·lusió i hem d’intentar seguir així, però també hem de ser realistes. El que hem fet aquest any no ha estat gens fàcil. Ho hem fet entre tots i a partir de l’agost haurem de seguir un camí que encara serà més difícil. Jugarem doble competició, tenim molts jugadors que mai han jugat dues competicions a la vegada, i per tant entre tots haurem de fer un nou esforç.
– Compaginar ACB i competició europea suposa més desgast. Enguany alguns equips ho han pagat a la lliga.
– Més que un desgast jo ho veig com una il·lusió i com un repte. Sempre he pensat, i ho segueixo pensant, que la Penya ha d’intentar estar sempre a Europa. Som un club amb ambició, amb il·lusió, i el nostre historial així ho remarca. Però si que és cert que hem de tenir un equip preparat per afrontar les dues competicions, sabent, a més, que l’ACB és la nostra màxima prioritat.
