I fins aquí. El somni europeu i la possible plaça d’Eurolliga s’esvaeixen pels verd-i-negres.
El Joventut perd la segona oportunitat de disputar una final a l’Olímpic després de caure en les semifinals de l’Eurocup davant el Gran Canària (89-86).
Tot i que els pronòstics no eren favorables, el Gran Canària havia guanyat els dos partits de lliga i Jaka Lakovic encara no ha perdut cap partit contra Carles Duran (4-0), a un partit previ de la final, només importava el present.
Els verd-i-negres van sortir millors el partit, però a la mínima que els canaris van entrar en ritme, van començar a dominar el joc, guiats per Albicy i Inglis van agafar una diferència considerable a mitjans del segon quart (26-19), però lluny d’enfonsar-se, la Penya va créixer en ànims a través d’un excels Andrés Feliz, el lideratge d’Ante Tomic i accions individuals de Brodzianksy, donant una passa endavant quan més se’l necessitava. Els badalonins van fer el més difícil: remar a contracorrent per marxar +1 al descans.
A la represa, i com en altres ocasions, el tercer quart va ser demolidor. La Penya no va igualar en intensitat i agressivitat – condicionat, potser, per certes decisions arbitrals polèmiques -, sumat a la falta de referents en anotació, detonants. I els locals van canviar el rumb del partit amb un parcial de 23-13 i entrar al decisiu quart amb + 9 i amb el partit sota control.
El Joventut va explotar d’orgull propi, ferit, per rebaixar distàncies entre tres i cinc punts durant gran partit de l’últim quart, però van desaprofitar bones accions per acabar d’ajustar del tot el matx. El Gran Canària, en canvi, no va perdonar i va marxar +9 (79-70) a falta de dos minuts. Amb tot perdut, els de Carles Duran no es van rendir i a base triples (Feliz i Parra) es van situar a només un punt per sota quan faltaven sis segons. Brussino – que va anotar sis de set tirs lliures en l’últim minut – no va fallar i, Kyle Guy, va tenir el triple per empatar el partit i forçar-lo a la pròrroga.
Només Andrés Feliz i Ante Tomic, amb l’ajuda de Brodziansky, van donar el nivell esperat en unes semifinals. Joel Parra, que va donar vida en els últims segons, va tenir un partit gris degut a la gran defensa per aturar-lo de Lakovic. Henry Ellenson no va anotar cap punt, llençant només un tir de camp en els onze minuts que va disputar. Kyle Guy, que va ser fitxat com el referent ofensiu de l’equip, no ha acabat de fet el pas que s’esperava. L’escorta va acabar amb 1/9 en tirs de camp. En certs moments va faltar un lideratge a pista i una experiència necessària per jugar aquests partits, fet que reafirma que la lesió de Pau Ribas ha fet molt mal a l’equip en el tram més decisiu de la temporada.
L’autocrítica és necessària, al mateix temps que felicitar-se per la feina ben feta: semifinal de Copa i Eurocup i classificat pels playoff ACB. Però en un partit de tanta exigència com ahir, la rotació i la falta d’una segona unitat és clara: Jordi (vinculat) i Kraag 0 minuts. Ventura 6 minuts. Simon Birgander 6 minuts (quatre faltes). Pep Busquets 8 minuts. De dotze efectius disponibles, set van passar els deu minuts, els mateixos set que van anotar. En canvi, el Gran Canària, deu dels dotze membres van tenir una participació més alta de deu minuts, i només Kljajic (sense jugar) es va quedar sense anotar.
Veurem com queda anímicament l’equip per afrontar els durs playoff de l’ACB. I, sobretot, com es reestructura la plantilla de cara l’any que ve.
