Entrevistem a Ferran Latorre, el primer alpinista català en fer els catorze 8.000m del món
“No tinc una professió, tinc una vocació”. Ferran Latorre és molt més que el primer català a pujar els 14 vuit-mils del món. El 2017, després de pujar l’Everest (8.848 m), aconseguia aquesta espectacular fita que només l’havien fet abans 37 persones. Latorre va treballar 14 anys com a càmera en el programa de TVE “Al Filo de lo imposible” i ha realitzat expedicions per tot el món (Àsia, Groenlàndia, Antàrtida, Georgies del Sud, EUA…).
En l’actualitat, es dedica a fer de guia de muntanya i a donar xerrades sobre la seva experiència en l’alpinisme i escalada d’alta muntanya. Aquesta setmana, amb motiu de la 37a Setmana de Muntanyisme de Badalona organitzada per l’Agrupació Excursionista de Bufalà, ha visitat la ciutat per presentar el seu documental sobre la seva experiència als 14 cims més alts del planeta.
Quina relació tens amb Badalona i com acabes presentant el documental aquí?
Aquest cicle de conferències a Badalona fa molts anys que existeix i tothom el coneix en el món de la muntanya. Vaig tenir la sort de venir-hi ara fa gairebé 30 anys i tornar-hi m’ha fet molta il·lusió. És curiós que a ciutats com Badalona hi hagi tanta afició al muntanyisme, però passa com a la resta de Catalunya. Malgrat no tenir grans muntanyes, a Catalunya hi ha molta gent federada i que practica el muntanyisme d’alt nivell. Aquestes xerrades les conec des de fa anys i l’Agrupació Excursionista Bufalà les ha tingut sempre com a un símbol identitari.
T’ha canviat la vida ser el primer català a fer els catorze 8.000m?
No massa, la veritat. Ni en l’àmbit econòmic, ni al meu dia a dia. L’únic que potser sí que soc més conegut en altres àmbits que no purament la gent de muntanya. Pensa que fa molts anys que estic ficat en aquest món i no som molts. Gairebé tots ja ens coneixem (riu). A nivell personal és cert que va ser culminar un projecte que feia anys que treballava i va ser una satisfacció. Més que un projecte purament esportiu, és un projecte de vida.
Quina ha estat la muntanya o expedició més infravalorada en la qual has participat?
La muntanya més interessant que he fet com a alpinista és la Gasherbrum IV (7925 m), situada entre Xina i Pakistan. Malgrat no trobar-se entre el selecte grup dels catorze 8.000m l’altura és similar i la dificultat extrema. T’he dit aquesta muntanya perquè el gran públic no la coneix i estàs sol, però també és molt potent i autèntica.
“Fer els catorze 8.000m va ser més que un projecte esportiu, va ser un projecte de vida”
Com ha evolucionat la teva mentalitat en l’alpinisme al llarg dels anys?
He canviat en la meva forma de fer alpinisme tant com el que canvia una persona. Vaig començar amb 13 anys i quan vaig pujar l’Everest ja en tenia 47. Quan ets un nen tens aquell punt d’il·lusió i innocència que canvia al llarg dels anys. La il·lusió no l’he perdut encara, però t’enfrontes als reptes d’una altra manera. Quan vaig començar a viure de l’alpinisme, ja m’agafava els reptes d’una forma més professional.
Avui dia, trobem imatges de cues per pujar al cim d’una muntanya. Parlàvem de com has canviat tu amb els anys, però com ha canviat la muntanya?
He viscut aquest canvi en primera persona. Des de l’any 2000 la gent va començar a fer molta més muntanya. S’han popularitzat moltíssims tots els esports d’outdoor i això és una gran notícia. L’internet i les telecomunicacions han ajudat a afavorir l’accés del públic general a la muntanya.
“És bo que la gent tingui ganes de descobrir la muntanya, però ho hem de fer preservant els espais naturals.”
Coses que semblen tan senzilles com buscar informació per anar a un lloc abans requerien un esforç. Abans havies d’informar-te en un centre excursionista, apuntar-t’hi, preguntar a la gent… Necessitaves molt més valor. Abans tenies molta més sensació d’aventura quan anaves a la muntanya que ara, però, si pensem d’una forma no egoista, és bo que la gent vulgui anar-hi. El problema és quan aquesta massificació dels entorns naturals es descontrola. Si continuem amb aquesta tendència, s’haurà de regular cada cop més la saturació d’algunes zones. És bo que la gent tingui ganes de sortir i descobrir la muntanya, però ho hem de fer de forma controlada i preservant els espais naturals.
Quins són els teus futurs projectes?
Fa anys que treballo de guia de muntanya, soc conferenciant i faig alguns esdeveniments per empreses. Ara mateix estic a gust transmetent i regalant experiències de muntanya.
