14/12/2012 – Parlem amb Berto Romero, que dissabte passa pel Teatre Blas Infante per dur a terme la darrera funció del seu espectacle 'La apoteosis necia'.
Berto Romero, televisiu humorista de El Terrat i programes com Buenafuente, visita dissabte a la nit Badalona. El Teatre Blas Infante serà l’últim escenari on Berto representarà La apoteosis necia, espectable còmic que ja porta pràcticament una dècada rodant d’un auditori a un altre. Serà a partir de les 21 hores; parlem amb ell, d’això i de la seva carrera en general.
A finals dels 90’ es va començar a coure la companyia El Cansancio i la seva primera obra d’humor teatral. Ha canviat molt la seva forma de sortir a l'escenari?
Ha canviat tot. M'he professionalitzat. Al principi em vaig ficar en això per passar la tarda amb els col·legues: “vinga, ja veuràs quines rises…”. Però amb el temps canvia la forma i la serietat amb la qual ho afrontes, l'actitud, el mètode… perquè és el teu treball.
Convertir-se en unes de les cares més conegudes del món televisiu, juntament amb Buenafuente i El Terrat, el va canviar com a humorista?
Suposo que sí. Tampoc crec que jo sigui conegut, sóc un famós de baixa intensitat. No em paren quan vaig amb cotxe pel carrer. Però sí ho canvia tot el fet que et coneguin; surts per la tele i tothom et demanen que no canviïs, però ells sí ho fan: es fan una imatge de tu i has de lluitar contra aquesta imatge o cuidar-la. A més, que tothom et conegui és una cosa per la qual tots pagaríem. És una mica absurd quan els que tenim una mica de reconeixement ens queixem de la fama. Al cap i a la fi tots lluitem per això. Canvia per bé.
Quan toca fer riure, millor sol o acompanyat?
A mi m'agrada de totes formes. És com masturbar-se o fer l'amor. Les dues estan bé. Jo practico les dues: acompanyat coneixes gent i és mes acrobàtic, però la masturbació és molt ‘chula’ i molt sana.
Ja van més de 10 anys des que vau estrenar La apoteosis necia. Ha plogut molt. Com ha evolucionat el xou fins avui?
Hem canviat molt, ‘estàbamos muy locos’. M'agrada fer-me gran i evolucionar. Un humorista guanya experiència i credibilitat amb els anys, la gent et creu més. Em va dir el meu representant, quan jo tenia 20 anys, que no triomfaria fins als 30, si triomfava, perquè els humoristes necessiten ser una mica grans i tenir pinta d'haver viscut allò que expliques.
La del dissabte és la última funció de La apoteosis necia. Serà trist baixar el teló?
No. No sóc d'aquests que pensen el que han fet. Tinc ganes de baixar el teló. No estic cansat de l’espectacle perquè l'he anat canviant i, segurament, l'any que ve tindré ganes de fer-la alguna vegada, però ara vull presentar material nou.
Mai para. Ara mateix ja té altres projectes en marxa. Què té en l'horitzó? Algun canvi de rumb important?
Ara tenim Nadie sabe nada, amb l’Andreu Buenafuente, un xou molt ‘chulo’. Apart, a finals de gener estrenaré al Teatre Alexandra una obra meva. Després, m'estic preparant un monòleg molt friki; el monòleg friki per excel·lència: ciència ficció, terror…tot ‘freak’. També he rodat una peli fa un mes, que s'estrenarà l'any que ve: Tres bodas de más, de Javier Ruiz Caldera. És una comèdia romàntica i faig un paper petitó però molt que està molt bé.
Perquè cal anar a veure'l al Blas Infant aquest cap de setmana?
Per riure durant una hora i mitja. Està malament que jo ho digui, però La apoteosis necia és una obra molt guapa. Li tinc molt d’afecte. A més és un dia especial, és la nostra ultima funció!
