El 12 de desembre de 1921 és la data de creació del Banc de Badalona, la primera entitat bancària creada per badalonins. En una època marcada per la crisi econòmica generada per la I Guerra Mundial i per les dificultats financeres del Banc de Barcelona i de la Banca Italiana di Sconto, a casa nostra va néixer aquest projecte d’entitat financera.
El seu principal impulsor va ser Josep Sió i Serra, director general. El Banc de Badalona va absorbir l’oficina del Banc de Terrassa i es va obrir al carrer Prat de la Riba número 4 amb un capital d’un milió de pessetes. El consell d’administració era format per Josep Planas (president), Pere Clarós (vicepresident), Enric Clapés (secretari) i els vocals Lluís Isamat i Lazzoli, Josep Arquer i Figuerola, Joan Flo i Massons, Jacint Galceran i Vehils, Josep Vergés i Vallmajor.
El 1922, el Banc de Badalona registra l’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i s’inscriu en la Comissaria de la Banca Privada. Els seus 27 anys d’història es poden dividir en dues etapes: la de plena autonomia (1921-28) i la de dependència del Banco Central, fins a la seva absorció el 1948.
Durant la primera etapa, el banc va obrir oficines a Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montgat. Els dipòsits van arribar fins a 4,5 milions de pessetes. Finalment, però, la baixada dels dividends va provocar, el 1928, l’inici de converses amb el Banco Central. Les negociacions van cloure amb la venda d’un paquet majoritari del capital del Banc de Badalona al banc madrileny.
El Banco Central va mantenir l’autonomia jurídica del Banc de Badalona, però va nomenar representants de les seves accions en el Consell d’Administració. El 1934, el Central arriba a un acord amb el Banc Hispano-Colonial pel qual li traspassava totes les seves oficines catalanes, amb l’excepció de la de Barcelona. En el paquet de cessió s’incloïen les accions del Banc de Badalona.
Aquest, per tant, va ser durant uns anys una filial del Banc Hispano-Colonial. La seva absorció pel Central s’anuncia el 1946 i es porta a terme el 30 de desembre de 1948, després de l’aprovació per part de la seva Junta general d’accionistes. Badalona i les altres tres oficines es van convertir en sucursals del Banco Central. El banc tenia aleshores uns fons propis de 2,4 milions de pessetes i uns dipòsits de 48 milions.
