Ara mateix és molt difícil pensar en la imatge de Badalona sense veure-hi el Pont del Petroli. És el gran emblema de la ciutat, el més fotografiat i un element que coneixen persones dels municipis de l’entorn. El 13 de juny de 2009 s’obria al públic un passeig que s’endinsa 250 metres al mar, únic a Europa. El nom ja ho indica, el pont havia estat l’element que servia per descarregar hidrocarburs que Campsa va construir l’any 1965 a Badalona. L’empresa va tancar l’any 1990 i no va ser fins el 2001 quan va començar a desmantellar-se el pont. En aquell moment, ja havia començat a generar-se un ecosistema amb organismes del fons marí que els submarinistes de Badalona no volien perdre’s. A principis de segle, van coincidir diversos factors: un d’ells, l’aparició d’un home -Josep Valls, pastisser del barri de Morera- que recollia documentació sobre el Pont del Petroli i que apostava per convertir-lo en un passeig per a la ciutadania, tot i que no el prenien molt seriosament. D’altra banda, l’aferrissada tasca de la regidora de Medi Ambient a l’Ajuntament de Badalona, Muntsa Niso (ICV-EUiA) que, junt al seu equip, plantejava una idea similar a la de Valls buscant exemples en espigons dels països àrabs. “Havíem de reconduir el desmantellament i aconseguir diners per part de l’empresa”, recorda Niso, “Badalona era una ciutat acomplexada i aquest pont podia ser un tret distintiu que ens col·loqués en el mapa”. No va ser fàcil, van viatjar a Madrid en diverses ocasions per aconseguir aquest finançament. El primer de tot era aconseguir que el pont passés a mans municipals. No va ser fins el 2003. Mentrestant, durant aquells dos anys, el pastisser de Morera es desplaçava fins al pont, pot de pintura en mà, per tenir cura de la infrastructura. Havia arribat a demanar la clau per entrar al pont perquè hi havia zones a les quals no arribava. “Si ells veuen que es perillós, que em deixin la clau, no faré soroll, només vull continuar fent una cosa que fa 2 anys havien de fer ells”, deia Josep Valls al febrer de 2003. Diversos col·lectius acompanyaven a Valls en la lluita ciutadana per recuperar el pont: els submarinistes, l’arquitecte Antoni Poch, associacions de veïns, etc. Aquell mateix
any, l’Ajuntament anuncia que el Pont del Petroli s’obrirà a la ciutadania i el consistori decideix avançar els diners de la primera fase mentre no arriben de Madrid. La segona
fase, però, la que permetria convertir el pont en un passeig, trigaria 5 anys més en arribar. Uns retards que provocaven discrepàncies a l’Ajuntament. El PP (amb Xavier Garcia Albiol al capdavant) i CiU (amb Ferran Falcó com a cap de files) consideraven una “despesa innecessària” la que s’havia d’invertir per fer aquell passeig. En total, el projecte sumava 3,6 milions d’euros i tant Albiol com Falcó demanaven que s’aturés si els diners no arribaven d’altres administracions. Tot i això, el govern continuava esperant els diners. Van
arribar l’any 2008, quan la UPC ja havia creat una estació oceanogràfica al Pont del Petroli que permetria mesurar l’alçada de les onades, la temperatura de l’aigua o l’estat del mar, entre d’altres. Després de més de mig any d’obres i de 10 anys esperant, per fi el 13 de juny del 2009 s’inaugura i s’obre al públic el Pont del Petroli. Dies abans, es presentaria al públic amb una jornada internacional amb biòlegs d’arreu del món. Durant la inauguració,
l’aleshores alcalde Jordi Serra (PSC) assegurava que el Pont del Petroli era “un referent pel que ha estat durant la història, un element que contaminava la platja i que 20 anys després hem recuperat per tota la ciutadania i que acabarà sent un referent per a Badalona”. I així ha estat. Allà hi era el pastisser que havia pintat amb les seves mans el pont durant 3 hores cada dia. Josep Valls es mostrava content i creia que “és un bé per a tot Badalona”. Muntsa Niso va dimitir l’any 2005 i no estava al consistori quan es va obrir el pont però actualment se sent “orgullosa” de l’equip que “es va deixar la pell” per aconseguir-lo.
Un pont que s’ha convertit en un dels espais preferits per als badalonins
L’enuig pel seu tancament a causa del temporal va demostrar la seva popularitat
En aquests 10 anys el Pont del Petroli s’ha consolidat com un dels espais predilectes
per als badalonins. Les polèmiques sobre la falta de manteniment o pel fort temporal que
van provocar el seu tancament no fan més que demostrar la rellevància que s’ha guanyat
entre la societat civil, especialment quan es va inaugurar el passeig marítim al 2012 i va esdevenir un lloc de pas per a milers de persones. Els primers problemes pel seu ús
massiu comencen el 2010, només un any després de la seva obertura. És aleshores quan s’han de tornar a instal·lar els llums leds que il·luminen el Pont durant les nits perquè han desaparegut, en part, a causa del vandalisme. Tot i així, durant anys, el Pont va restar a les fosques. Al 2016 dos ciutadans vinculats al grup de Facebook “Tu no eres de Badalona si no” amb martell i cargols en mà canvien ells mateixos una de les fustes que portava mesos malmesa. L’Ajuntament de Badalona sempre ha defensat que hi ha partida destinada al manteniment, tot i que l’ús de milers de ciutadans i les condicions climatològiques del mar han provocat estralls en el pantalà. Un altre exemple de l’èxit incipient va ser el problema que suposaven els banyistes que es llençaven des del pont o l’augment de la pesca recreativa. Les dues pràctiques estan prohibides, però només durant el primer estiu de 2009, la Guàrdia Urbana va obrir 25 actes a persones caçades quan s’hi llançaven i es van requisar 50 canyes de pescar. Tot i així, aquesta pràctica, sobretot la pesca, continua sent habitual durant tot l’any.
El Pont de Petroli, emblema de l’amor
Una de les primeres accions espontànies dels badalonins davant del nou pont va ser la col·locació de cadenats en els cables que el protegeixen. La moda neix sobretot després de l’èxit del llibre ‘Tengo ganas de ti’ de Federico Moccia i té un dels seus màxims exponents al Pont des Arts de París. La tradició diu que els enamorats col·loquen el cadenat com a mostra d’amor etern i després llencen la clau al mar. En el primer any de vida del Pont, el 2009, l’Ajuntament de Badalona va calcular que es col·locaven uns deu cadenats per setmana, el que, per altra banda, també diu molt de la capacitat d’estima dels badalonins.
L’aleshores regidora de Medi Ambient, Mercè Rius, ja alertava que podien suposar un perill a causa del seu rovellament. Tot i que els van retirant periòdicament, l’amor és més perseverant perquè mai han desaparegut del tot.
El temporal va obligar a tancar-lo
Sens dubte, el pitjor moment que ha viscut el Pont del Petroli ha estat el temporal del gener de 2017 que va deixar els badalonins sense pantalà durant aquell estiu. La plataforma final va perdre part de la seva base de fusta i també les baranes es van veure afectades. Les inspeccions prèvies van determinar que havien desaparegut 13 peces submarines que protegeixen les columnes metàl·liques de la corrosió i 6 de les columnes també havien perdut o tenien deteriorat l’encamisat. Després d’una polèmica política sobre la lentitud de l’administració -va restar tancat durant 10 mesos- finalment es van haver de destinar 216.280 euros per reparar-lo durant 3 mesos, una inversió que hauria estat molt més gran si, com es temia, l’estructura del pantalà s’hagués desplaçat. A més de solucionar els desperfectes provocats pel temporal, les obres van servir per introduir millores en la il·luminació, la seguretat i l’accessibilitat del pont.
Montse López / Carles Tornero
