De jove mai es va plantejar el culturisme com un estil de vida però quan va agafar aquest camí va veure que el 'bodybuilding' estava fet per ell. Toni Gutiérrez (Badalona, 1973) va endinsar-se al món del culturisme amb 26 anys. Des d'aquell moment, l'art d'explotar el cos al màxim s'ha convertit en el seu estil i forma de vida. Campió de Catalunya, d'Espanya i del prestigiós Arnold Classic Europa, entre altres títols, Gutiérrez té el pròxim 14 d'abril el desafiament de classificar-se per un repte que encara no ha assolit: participar a l'Olympia de Las Vegas, el campionat més ben valorat de la IFBB Pro League (organisme internacional de culturisme). La qualificació es celebrarà a Dublin (Irlanda) i els adversaris són participants d'arreu del món.
Com es va iniciar al món del culturisme?
Jo he estat esportista durant tota la meva vida. Vaig veure una exhibició de taekwondo de petit i llavors vaig començar a practicar arts marcials i ho combinava amb unes manuelles. Va arribar un punt que ja estava fart de tenir cops al cos i em vaig apuntar a un gimnàs de Lloreda. En aquell moment desconeixia que es pogués competir en culturisme. Ho feia perquè m'agradava veure'm bé. Fort.
Quan vaig arribar al primer campionat, em va cridar l'atenció, veure homes en calçotets i a sobre d'un escenari fent postures. A la vida hem de ser creguts. Jo sóc egocèntric i des d'aquell dia vaig veure el físic des d'un altre punt de vista. En la meva primera participació vaig finalitzar segon i primer en el segon intent, la qualificació que he mantingut sempre. L'egocentrisme em va portar a practicar el culturisme.
Quan encara desconeixia l'art del culturisme, ho veies com una arma de seducció?
Qui es dedica a aquest esport, té tres raons: egocentrisme, assetjament escolar a l'escola i s'introdueix al culturisme per enfortir-se i qui ho fa perquè realment ho admira, com jo, i també té un punt d'egocentrisme. Jo ara mateix tinc 45 anys però el meu físic no, és d'un jove de 25-30 anys. Fer-se gran i no envellir és un dels reptes que es pot aconseguir amb el culturisme. Quan ets jove vols fer-te gran i quan et fas gran, vols mantenir-te jove.
En quin punt vas veure que ja no era un hobby sinó un estil de vida?
Quan era jove, treballava amb els meus pares i ho combinava amb l'esport. Per circumstàncies familiars, vaig traslladar-me al món de la construcció i el 'boom' immobiliari em va ajudar a poder fer més endavant de la meva passió la meva feina: vaig fer un gimnàs. Em dedico a això 100%. Aquesta és la meva vida.
Quina evolució ha tingut el culturisme?
Quan vaig començar, el fitness era com una art marcial molt tancada. Ara tot és molt més proper, qualsevol persona pot competir. Fa 15 anys, en un campionat d'Espanya hi participaven 80 persones, avui dia 1.050.
Com s'ha arribat a aquest volum de gent?
Negoci. Abans era un esport molt tancat i ara s'ha ampliat en categories per poder arribar a tothom.
Quina importància o equilibri té l'aspecte psicològic i el físic?
És disciplina. Si ets capaç de controlar-te mentalment, ets capaç de qualsevol cosa. Un cos de culturisme és molt difícil d'aconseguir i pràcticament impossible de mantenir. S'ha de ser molt fort psicològicament no només per les hores d'entrenament sinó també pel sacrifici per seguir així. Hi ha gent que viu de les fotografies i jo del meu físic. El meu millor any competitiu va ser 2014 però a la vegada el pitjor de la meva vida. Vaig perdre el meu pare en un accident. Aquell mateix any vaig ser més fort mentalment.
Quina influència tenen les xarxes socials?
Abans parlàvem en foros i ara tot s'engloba a les xarxes. Ajuden a conèixer millor l'esport, però com qualsevol altre pràctica esportiva.
