El talent de Pedro Cuesta (Badalona, 1977) es resisteix a claudicar. Representant d'una generació que pràcticament ja es pot considerar una espècie en perill d'extinció (voltant els 40 anys), l'ala-pivot badaloní tancarà la seva segona etapa al centre parroquial. El veterà jugador esgota els darrers cartutxos de la seva trajectòria esportiva a les pistes i rememora al Diari de Badalona la seva etapa com a jugador. Cuesta no es marca una data concreta per posar punt final però sí reconeix que vol esprémer al màxim els darrers anys de carrera de jugador.
Deixa Pedro Cuesta el Sant Josep per oficialitzar la seva retirada?
No. Lamentablement deixo Sant Josep per diversos motius i seguirem jugant un any més.
Et van proposar la renovació?
A l'equador de la temporada ja vaig veure que no vivia una situació gaire bona i no valia la pena continuar per veure els partits des de la banqueta. No tinc edat per viure els partits cada cap de setmana des d'una banqueta perquè no tinc 20 anys. Em queda un o dos anys o demà tinc una lesió i finalitza la meva etapa a la pista. Vull anar a un equip on realment jugui.
Li vas plantejar aquest context al club?
Aquesta temporada he continuat a EBA perquè pensava que encara els hi podria aportar experiència als més joves. Llavors vaig veure que el grup era molt bo i s'ha adaptat a la perfecció a la categoria. És el moment de deixar el club perquè el grup ja se'n surt a EBA.
Quina reflexió en fas quan veus que comences a doblar en edat a les noves generacions amateurs?
(riu). És sorprenent. Jo ja estic acostumat però per ells és nou, jugar o compartir vestidor amb un rival de 40 anys. Els joves em fan sentir com un noi de la seva generació. Ens hem adaptat i és un dels secrets de ser equip d'EBA.
Físicament també?
Físicament em trobo bé però l'edat es nota. Compaginar-ho amb la feina no és fàcil i és un hàndicap que s'arrossega temporada rere temporada.
Ets conscient que ets un dels últims gladiadors de la teva generació?
No hi penso gaire però quan jugo contra rivals de la meva edat sí que ho comentem. Espero que encara pugui seguir jugant uns anys més.
Et planteges cap límit?
No, no hi ha cap data. Sí físicament em trobo bé i ho puc compaginar amb la feina, seguiré jugant.
Quin record tindràs sempre a la memòria?
Tinc diversos. Quan vaig fitxar per Sant Josep, sempre patien per mantenir la categoria a Copa Catalunya i després es va plantejar l'objectiu de lliga EBA, la categoria on mereix estar el club. A Sant Adrià vam aconseguir també l'ascens a EBA i em va fer mal no poder aconseguir-ho als despatxos.
La veterania et permet tenir més poder a l'hora d'exigir més minuts a pista?
Jo això no ho faig perquè sóc molt competitiu. Aquest virtut em permet guanyar-me els minuts a la pista perquè així ho demostro amb la meva feina. No demano minuts a l'entrenador, ho demostro a la pista.
Amb quin club t'identifiques més?
El camp de Sant Josep, l'ambient, el compromís, l'educació i la forma que tenen de treballar és especial.
Com et defineixes?
Competitivitat. No entenc l'esport sense aquesta filosofia de sortir al camp a guanyar.
"Pedro és un tio ultracompetitiu, ultraprofessional, molt intel·ligent, amb molts recursos per jugar a bàsquet, tàcticament no fallava, amb un talent brutal, un 1×1 espectacular i amant del bon rotllo". Així et defineix el teu excompany i amic Edu Monterde.
A la meva edat s'agraeixen els elogis i si a més a més arriben d'un jugador com Edu Monterde encara més. Ell era un referent per nosaltres a l'època que vam compartir a Montgat. Els elogis ens han de mantenir amb els peus a terra.
Es planteja Pedro Cuesta asseure's en una banqueta però com a entrenador?
Tinc el nivell 0 però per feina és difícil. Porto tota la vida vinculat al basquet i si alguna cosa puc transmetre és basquetbol.
A Badalona?
Per descomptat.
