La transformació del riu Besòs és un procés molt complex, ja que hi participen molts actors i diverses ciutats hi tenen competències. Per tal de crear vincles de treball i fer propostes conjuntes entre les diferents ciutats (Badalona, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet) va néixer el Consorci del Besòs (CB). Parlem amb Carme Ribas Seix, gerent de l’ens des de finals del 2017.
Què és, concretament, el Consorci del Besòs i quins són els vostres objectius?
El Consorci del Besòs neix en un moment de desenvolupament de la zona marítima, entre Sant Adrià i Barcelona, per tirar endavant una transformació urbanística entre els dos municipis. En els darrers anys, que és quan jo vaig entrar a formar part del CB, ha agafat un altre caire. Es van incorporar més municipis i, donada una realitat concreta de la zona, en estar formada per alguns barris vulnerables del Besòs, es va decidir treballar en un projecte conjunt. L’Agenda Besòs agrupa tots aquests projectes conjunts per solucionar unes problemàtiques comunes entre municipis. El CB és una eina que serveix per impulsar una unitat de gestió de temes transversals en aquests cinc municipis amb un territori comú. Inicialment, era un òrgan de gestió urbanística i ara s’ha ampliat a altres àmbits més socials.
Aquest darrer any, la Generalitat ha iniciat els tràmits per incorporar-se al Consorci. Què implica això?
El problema és que el CB no té la capacitat d’inversió. El pressupost ve directament de les institucions que hi formen part. La Generalitat va adonar-se que no s’estava avançant prou en l’Agenda del Besòs i va decidir començar els tràmits per entrar a formar part del CB, juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). D’aquesta manera, a partir de principis de l’any que ve, podran aportar una inversió que acceleri la transformació de la zona, ja que es tornaran copartícips de les decisions. A començament d’any serà una realitat i la presència d’aquestes dues administracions implicaria millorar la gestió. El CB té un paper coordinador, així que, com més actors formin part del Consorci, més consolidades seran les decisions que es prenguin.
Una de les vostres reivindicacions és la figura del Besòs com a un espai de cohesió social del territori, natura, i esport. El projecte ‘Va de Besòs’, que organitzeu el pròxim 15 d’octubre, el plantegeu com a una reivindicació o una festa?
La possibilitat de celebrar el sentiment de pertinença a un territori és molt important. El ‘Va de Besòs’ serà un esdeveniment festiu centrat en la cohesió social del territori, el benestar, la natura o l’esport, però també busca centrar-se en el vessant cultural i la memòria del lloc. Estem cansats de sentir parlar del Besòs en negatiu. Evidentment que té coses a millorar, per això treballem cada dia, però també té molts elements positius. La transformació del riu és notable i s’hi està treballant per assolir una regeneració ambiental. Fa 20 anys el riu era una claveguera al cel obert, ara els usuaris estan incrementant. Durant la pandèmia, per exemple, va ser un recurs importantíssim per molts barcelonins. Hem de deixar de veure el riu Besòs com a una frontera i l’hem de veure com a un espai d’unió entre els municipis que el voregen.
Una de les transformacions més importants que tindrà el Besòs serà a l’espai de les Tres Xemeneies. És compatible amb el canvi cap al model sostenible que voleu?
Intervenir en aquesta zona és importantíssim. Porta molts anys abandonat, és una gran notícia que el projecte se centri en aquest espai. Recull la idea de parc que enllaça amb la desembocadura del Besòs, s’arreglarà el col·lector i es fomentarà la biodiversitat. Penso que el projecte ha anat variant molt i la primera proposta ocupava més terreny edificable.
 va néixer el Consorci del Besòs (CB). Parlem amb Carme Ribas Seix, gerent de l'ens des de finals del 2017.){kind=link}