19/09/2014 – Fa quatre anys que l’escola Artur Martorell va iniciar un projecte educatiu per treure els llibres de text de les seves classes; el quadern deixa de ser el principal protagonista i els alumnes guanyen capacitat de decisió.
Tornen de les vacances i l’aula es converteix en el punt de retrobament amb els amics i companys. Tot i així, per a molts nens i nenes no és fàcil arrencar, i menys quan han d’obrir per la primera pàgina un llibre de llengua o matemàtiques que, saben, hauran d’estudiar i repassar de dalt a baix. Aquest és un problema amb el que no es troben els alumnes de l’escola Artur Martorell, situada al barri de Casagemes, a tocar del Parc de Ca l’Arnús i Can Solei. Fa quatre anys, el centre va decidir emprendre una aventura educativa, canviar completament el model d’ensenyament convencional i adoptar un nou sistema en el que els llibres de text, pilar fonamental en la gran majoria de col·legis, deixen de ser els protagonistes. Progressivament, tots els alumnes, des de P-3 fins a 6è de Primària, s’han anat oblidant dels quaderns i aquesta setmana han encetat el segon curs sense els tradicionals llibres de text per matèries.
“Volíem trencar el rígid esquema ‘aprenem+estudiem+avaluem’. Saber una cosa és el producte final, però durant el camí també s’aprenen moltes altres coses”. Així ho resumeix la directora de l’Artur Martorell, Carme Martínez, que creu en un aprenentatge més creatiu, en el qual els nens i nenes tinguin més responsabilitat i capacitat de decisió. “No tenir llibres dóna molta llibertat. Ells han de crear, imaginar sense un full de ruta; sabem i saben que cometran errors, però l’objectiu també és que aprenguin dels fracassos, no tinguin por i no es posin límits”.
D’aquesta manera, són els estudiants els qui proposen els temes a classe: s’informen, argumenten per què volen conèixer quelcom i, en algunes ocasions, voten allò que prefereixen o creuen més convenient. A partir d’aquí entra en joc una diversificació de recursos que, segons la postura de la directora del centre, és clau. No és cert que no hi hagi cap llibre a l’escola; les aules compten amb llibres a mode de material de suport, una eina més dins d’una llarga llista en la qual s’inclouen Internet, sortides i excursions arreu de la ciutat, visites a les classes i la participació de les famílies, entre d’altres.
Arribats a aquest punt, ens podem preguntar si, a través d’aquest sistema, els nens podran assolir tots els coneixements necessaris per a encarar l’institut. Carme Martínez esclareix que el mètode assegura que l’estudiant arribarà a la ESO amb tots els aprenentatges que marca la Generalitat, com a mínim, i que els resultats provats fins ara són bons. Òbviament, i tot i la llibertat de la que gaudeixen en el seu aprenentatge, els alumnes estan subjectes a la supervisió del professorat, que ja no només exerceixen com a transmissors de coneixement, sinó també com a guies que han de marcar uns límits de comportament i canalitzar el temari quan és necessari. “L’any passat, per exemple, vam veure que un grup anava una mica fluix en la Història Medieval. Què vam fer? Proposar unes colònies a un espai medieval”.
Encara que pugui semblar més senzill que encarar un temari teòric, la preparació de les classes per part del professorat suposa moltes hores de feina, tant dins com fora de l’escola. També per part dels pares, que ja no poden ajudar als nens mirant al llibre. “Ha canviat la forma d’ensenyar i també la que tenen els pares d’ajudar; tot i així, al final veuen que, amb els recursos de la nostra Intranet, és pràcticament com si poguessin estar a l’aula”, diu Martínez. “Encara estem lluny de l’ideal, però els resultats són bons i s’hi ha de confiar”.
Kinesiologia abans de començar la classe
El sistema d’aprenentatge no és l’única qüestió per la que l’Artur Martorell destaca quant a originalitat. Els inicis de les classes també tenen la seva particularitat. Cada matí, els delegats de classe posen música per amenitzar l’entrada a l’escola. Un cop arribats a l’aula, i abans de posar-se a la feina, tothom practica la kinesiologia, un conjunt d’exercicis que serveixen per connectar totes les parts del cervell i fomentar així la concentració i relaxació. Professores i nens duen a terme un total de quatre moviments bàsics, que comencen per beure aigua, combinats amb una bona respiració. No obstant, existeixen més variants que es poden exercitar per a finalitats més concretes, com per exemple abans d’una sessió de càlcul o matemàtiques. “Al nens els hi agrada. En alguns cursos són ells els qui dirigeixen la sessió inicial i, en certes ocasions, fins i tot, ens demanen aturar la classes i fer una mica de kine perquè estan molt dispersos. Tot plegat ajuda a començar el dia de forma més plàcida”.
